La militància de Junts veta el 'peix al cove': ¿i ara, què?

No hi va haver sorpreses. Per a la militància de Junts l'experiència també ha estat traumàtica. Un 87% de les bases van donar ahir suport als plans de l'executiva i la ruptura amb el Govern, malgrat la manca d'una fulla de ruta alternativa, ja és una realitat. El PSOE haurà de maniobrar en minoria, almenys oficialment, i els posconvergents estan cridats a reinventar-se de nou després de renunciar al seu actiu polític més rellevant, que era la seva capacitat d'influir en l'Executiu central.

Malgrat els aldarulls, tots dos reconeixen que els acords que segueixen sense complir-se – fet que va forçar els de Carles Puigdemont a donar-li al botó vermell a Perpinyà– no entren dins de la ruptura. Si s'hi porta algun d'ells al Congrés dels Diputats, hi ha recorregut. El que no hi haurà, va explicar el secretari general Jordi Turull, seran nous pactes. Tampoc pressupostos ni més negociacions secretes a Suïssa entre el fugit i l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero.

Els homes que Junts va col·locar a les estructures de l'Estat seguiran. I Pedro Sánchez no té cap pla de convocar eleccions a curt termini, així que, a efectes de governabilitat, els canvis seran difícils d'apreciar. Míriam Nogueras ja cridava a l'hemicicle abans de la ruptura, i el Govern continuarà fent com si no passa res. En clau catalana, no obstant això, el matís és rellevant. Junts va jugar a ser CiU i no ha tingut la paciència d'abans. I les seves bases han vetat la política pujolista del peix al cove.

La pressió d'Orriols precipita Junts a la irrelevància també a Madrid

Divisió

En el si del partit alguns ja ho van advertir. Les posicions estaven massa allunyades. Laura Borràs, encara líder de la formació quan es va votar la investidura, va ser poc a poc apartada per oposar-s'hi. I Turull, dels pocs que va ostentar un càrrec rellevant a Convergència, seguia defensant no precipitar-se a Perpinyà. Van acordar la teatralització per unanimitat, o això van dir, però a uns els va semblar excessiva i a altres insuficient amb la mostrada de censura a sobre de la taula.

El nou rumb que ha de prendre Junts, assetjat per Aliança Catalana a les enquestes, també genera divisió. Els hi ha que discretament apunten que és un bon negoci apropar-se al PP, amb qui ja hi ha bona relació al Congrés. Altres demanen centrar-se en Catalunya i en una oposició al Govern que està pràcticament passant desapercebuda. Però la realitat és que tot passa per la tornada de Puigdemont, que des del seu entorn insisteixen que està molt més a prop del que sembla.

Lideratges

Hi ha qui el veu amb forces per, en cas necessari, ocupar el seu escó i exercir al Parlament el paper que fins ara assumeix el qüestionat Albert Batet. Altres asseguren que el seu retorn definitiu marcarà, aquesta vegada sí, el final de la seva carrera política. És una decisió que Waterloo encara no ha pres. Tampoc emergeixen lideratges alternatius i carismàtics, tot i que Puigdemont ha remarcat en alguna ocasió que és el que necessita Junts. D'aquí el paper protagonista de Nogueras, que anirà en augment.

Una de les decisions que es va prendre també a Perpinyà després de la rebel·lió dels alcaldes, que demanen poder parlar d'immigració i inseguretat en els termes en què ho fa Sílvia Orriols per contenir la sangria, és precisament blindar-los cara a les eleccions municipals de 2027. Sigui o no generals abans, en les quals Aliança no es presentarà, el verdader examen per a Junts serà en les ciutats i pobles. És una data marcada en el calendari i la prioritat és reorganitzar-se de cara a la cita. 

El tsunami Orriols aboca a Junts a anticipar el final de l'era Puigdemont

Por a Orriols

La por a Sílvia Orriols, així mateix, segueix dictant els plans de l'expresident. L'alcaldessa ultra ha aconseguit marcar la seva agenda en X, que és l'únic ecosistema en el qual Puigdemont es mou, i qui sovint coincideix amb ell apunten que només parla d'ella, amb els nervis i, per tant, precipitació que això implica.

Mentrestant, Junts es desdibuixa com un partit sense rumb ni alternatives, més enllà de tornar a aislar-se, amb l'aval de la militància, i insistir en la recepta de 2017.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial