Iván Espinosa de los Monteros: "No entenc que la burgesia catalana estigui còmode amb el socialisme"

Iván Espinosa de los Monteros va deixar Vox el 2023. Va ser secretari general i portaveu del partit al Congrés dels Diputats, i ha tornat a la política recentment com a president del que ara es diu think tank, anomenat Atenea.

La fundació aspira a ajudar la dreta a desbancar Pedro Sánchez del Govern com no van aconseguir en les últimes eleccions. I aspira a fer-ho des de la il·lusió, la proposta i la col·laboració entre el PP i el seu antic partit, que assegura que estan condemnats a entendre's perquè es produeixi un canvi a la Moncloa. 

Després de la "exitosa" presentació del seu projecte a Barcelona, el passat dimarts, atén a Crònica Global disposat a repassar l'actualitat i prometent tornar aviat a la capital catalana.

Pregunta: La militància de Junts ha ratificat amb un 87% de vots a favor la decisió de deixar de sostenir el Govern. M'agradaria preguntar-li si entén el moviment de Puigdemont, si se l'hi creu i com creu que afectarà a la legislatura espanyola

Resposta: La teòrica ruptura de Junts amb el PSOE no serà tal si no té cap mena de conseqüència. No veig en què consisteix trencar alguna cosa que ja estava trencada. Si volen trencar, que donin suport a una moció de censura. Qualsevol altra cosa va en detriment de la credibilitat de Junts. 

P: Sabem que la hipòtesi de negociar una moció de censura instrumental va estar damunt de la taula de l'executiva de Junts el passat dilluns a Perpinyà. Creu que PP i Vox haurien de prestar-se a votar a un candidat independent per convocar eleccions?

R: Indubtablement. Si es presenta un candidat raonable, que es comprometi fermament a dissoldre les cambres i convocar eleccions immediatament, no es pot votar que no.

P: Una de les motivacions del seu nou projecte Atenea és ajudar a PP i Vox a que deixin de discutir i treballin sobre els punts que tenen en comú. Vostè enfatitza que falta il·lusió a l'oposició al sanchisme. ¿Alberto Núñez Feijóo no il·lusiona?

R: Aquest Govern és molt perjudicial per al conjunt d'Espanya. Creo que tots hem de treballar en una alternativa. Els principals partits de l'oposició, però també els mitjans que no es considerin d'esquerres o separatistes, acadèmics, influencers, tertulians, etc. La meva teoria és que en aquesta línia no s'ha de barallar, perquè el que tenim davant és més perillós. Cal generar més il·lusió, amb propostes factibles i raonables que ens facin veure que tenim un futur. Respecte a Feijóo, les enquestes indiquen que serà el pròxim president del Govern i que necessitarà suports de Vox. Creo que sí pot liderar l'alternativa, però calen propostes i des de Atenea esperem contribuir-hi.

P: També reivindica la transversalitat del seu nou projecte. ¿Això implica renunciar a posicions que vostè ha defensat com la inconstitucionalització dels partits independentistes o la supressió de l'Estat autonòmic?

R: No pretenc atreure als marxistes a Atenea, sinó a qui estigui obert a escoltar coses de sentit comú. Tot el que he defensat en el passat ho mantinc. Quan un és portaveu d'un partit no és portaveu del que un pensa sinó del que es dirimeix en les entranyes d'aquest partit. Mai he defensat coses de les quals estigui en contra, però les coses es poden dir de moltes formes. No hi ha cap incompatibilitat entre el que he dit en el passat i el que defenso i seguiré defensant en el futur. Els partits que no assumeixin els principis bàsics de la democràcia i de la nació, dit això, no haurien de poder presentar-se a les eleccions generals. Proponc una barrera del 5% dels vots per entrar al Congrés, com es fa en altres països o en alguns parlaments autonòmics, que complicarà que els independentistes tinguin el poder que tenen ara. Això és perfectament legítim i perfectament constitucional.

P: En la presentació d'Atenea a Barcelona, a l'Avenida Palace, vostè va donar per fet que després de les properes eleccions generals PP i Vox tindran majoria absoluta. ¿Pedro Sánchez no té cap opció de seguir a la Moncloa?

R: No ho dono del tot per fet. No diria mai que Sánchez no té cap opció. Estem en xifres, segons les enquestes, similars a les que els sondejos reflectien al maig i juny de 2023, i Sánchez va donar la volta a això. El futur no està escrit. El que dic és que tot sembla que va per aquest camí, i el que també defenso és que no ens podem tornar a equivocar. Aquelles eleccions no van sortir com esperàvem, i caldrà aprendre'n. Per començar, cal tenir en compte que el problema està enfront.

P: A toro passat, ¿hauria preferit pactar amb Sánchez a deixar la governabilitat en mans dels independentistes?

R: Això no era factible. Amb la trajectòria que portava Sánchez, era impossible. El 2019 es podria haver estudiat. Potser el PP podria haver-ho plantejat, però després ja no.

Iván Espinosa de los Monteros, president d'Atenea Luis Miguel Añón

P: Quins plans té la seva nova fundació per a Catalunya?

R: Els mateixos que per al conjunt d'Espanya: oferir estudis i informes sectorials sobre com recuperar l'Estat de Dret i quines reformes estructurals necessitem per créixer econòmicament. Volem venir amb molta freqüència, escoltar, interactuar amb gent que representa valors similars als nostres.

P: Com es resol el denominat problema català?

R: Jo no crec que hi hagi un problema català. Hi ha un problema de polítics catalans separatistes irresponsables que han generat incendis on no eren necessaris, han alterat la convivència i han creat un marc econòmic, social i polític molt desfavorable per a Catalunya. Aquest problema el deuen resoldre els catalans deixant de votar-los.

P: ¿La dreta pot guanyar a Espanya sense Catalunya?

R: A Espanya és molt difícil guanyar si no comptes amb majories suficients en llocs on hi ha molta població. Les quatre províncies aporten molts diputats a les Corts. És important tenir suport aquí. És molt difícil guanyar a Espanya si tens tot el món en contra a Catalunya. És cert que PP i Vox són menys protagonistes aquí, però també al País Basc, per exemple. Les coses canvien i les noves generacions, que encara són numèricament escasses, estan canviant de posició molt ràpidament.

P: El sector empresarial català s'ha manifestat en nombroses ocasions sentir-se còmode amb el socialisme i també amb l'espai que representa Junts en contraposició a PP i Vox, que tenen molt menys protagonisme en la política catalana. ¿Com interpel·laria a aquesta burgesia perquè s'acosti al seu projecte?

R: La burgesia catalana, com la de tota Espanya, es forma a través de generacions de petits empresaris, comerciants, autònoms, petits negocis, que han de veure com succeeixen almenys dues coses. Una, que les condicions en què operen a nivell fiscal, laboral, mercantil i legal no siguin desfavorables. I dues, que el conjunt del mercat en què operen sigui un mercat estable i en creixement. Si no es produeixen aquestes condicions, el seu negoci anirà molt malament. I si el seu negoci va molt malament, normalment es descapitalitzen. El 99% de les empreses del nostre país són molt petites, microempreses o negocis familiars on s'identifica el patrimoni familiar amb el mercantil. Quan els va malament, els va malament a la família. És una qüestió de supervivència. El PSOE ha creat les pitjors condicions. Estem a nivells de PIB per càpita de 2007. Pensar que els socialistes poden ser un suport per al sector empresarial, em sembla un error. Potser el que cal és explicar-ho una mica millor i proposar solucions il·lusionants i factibles.

P: ¿La Espanya que defensa Atenea pot tenir dos centrals de gravetat, un a Madrid i un altre a Barcelona?

R: ¿Per què només dos? ¿I què passa amb Astúries, Canàries, Galícia..? L'Espanya en què creiem és una Espanya on els individus, les famílies, les empreses i els treballadors tinguin un grau d'autonomia molt superior de l'existent ara mateix. 

P: ¿Si el letó és oficial a la Unió Europea per què el català no pot ser-ho?

R: El letó és la llengua en què s'entenen tots els ciutadans de Letònia i l'espanyol és la llengua en què s'entenen tots els ciutadans d'Espanya. Un gallec no s'entén amb un català en català. Les llengües estan dissenyades per entendre's. I vull afegir que l'espanyol és un instrument poderosíssim que permet progressar, avançar, créixer. I no va en contra de parlar català.

P: Una altra qüestió que genera consens a la societat catalana és la reforma del model de finançament.

R: Si parlem de l'IRPF, tothom entén que paga més qui més guanya. És més, es paga proporcionalment més, la progressivitat està reconeguda a la Constitució. Els territoris que generen proporcionalment més han de aportar més a les arques de l'Estat. Aquesta és la lògica que jo defenso. 

P: Com es percep a Madrid l'arribada de Salvador Illa al Govern de la Generalitat?

R: Depèn a qui li preguntis. El PSOE diu que ha vingut a pacificar un territori que estava fatal i que ara tot està molt millor. La sensació de qui no és el PSOE és que res d'això ha succeït. Salvador Illa efectivament és un home de tracte cordial però no ha transformat res. Jo no veig cap gran av