Silvia Clemente: "Catalunya és tan comunitat històrica com Castella i Lleó o més"

Silvia Clemente (La Velilla, Segòvia, 1967) torna a la política després de més de sis anys d'absència després de presidir les Corts de Castella i Lleó (2015-2019), i d'haver estat al capdavant de tres conselleries de la Junta d'aquesta autonomia durant els mandats de Juan Vicente Herrera amb el PP.

Clemente acaba de fundar Nou Castella i Lleó, una nova formació regionalista que desitja presentar-se a les eleccions autonòmiques de 2026. I que aspira a fer-se un lloc entre les dues grans formacions nacionals -PSOE i PP- que, al seu judici, “han perjudicat al nostre territori”.

En aquesta entrevista amb Crònica Global, la en el seu dia consellera castellano-leonesa d'Agricultura i Ramaderia (2007-2015), de Cultura i Turisme (2003-2007) i de Medi Ambient (2001-2003) ens desgrana els seus nous plans i la seva visió sobre la política actual.

¿Per què torna a l'arena política després de gairebé sis anys i mig?

La meva sortida es va produir de forma abrupta. La vaig deixar el 2019, i vaig marxar a treballar al sector empresarial. En aquest temps vaig fer màsters en escoles de negocis, i vaig treballar en una consultora gran.

Però segueixo molt atenta la política, que ha estat la meva forma de vida i la meva passió. Veig el que passa a Castella i Lleó, i la situació és cada cop pitjor: l'envelliment i la despoblació s'acceleren, falten oportunitats pels joves... I veig que, en sectors pels quals vaig treballar, passa el mateix: el turisme i el sector agroalimentari empitjoren. Després de pensarlo molt, vaig parlar amb gent vinculada a la política en diferents províncies. I vaig decidir posar en marxa un partit per evitar aquesta caiguda.

Es mostra molt crítica amb els dos principals partits polítics espanyols, però vostè va governar durant anys a la seva autonomia amb el PP...

Castella i Lleó necessita un espai en l'escena nacional. Aquí només s'han presentat partits nacionals, i ens han utilitzat. Per això ens enfonsíem. A nosaltres no se'ns ha considerat com corresponia, com a comunitat històrica, tot i ser-ho més que cap altra. Però com aquí ningú va reclamar ser-ho...

Volem presentar-nos a les autonòmiques, i fins i tot anar a les generals, ¿per què no? El millor per a la nostra autonomia seria tenir un grup parlamentari regionalista, i Nou ho és. Aquí tenim nou províncies. I les demarcacions electorals ens permetrien tenir una bona representació, si el projecte fos ben rebut pels ciutadans.

Que Nou sigui regionalista, significa que també és nacionalista?

Es podria dir nacionalista, però sense afany separatista. Nosaltres no plantegem en cap cas la independència.

Diuen que Castella i Lleó és una comunitat històrica. Igual que se'n consideren altres, com Catalunya?

Per descomptat. Castella i Lleó és tan comunitat històrica com Catalunya, o més. Però no se'ns ha considerat com a tal per la conjuntura política en què es va elaborar la Constitució Espanyola, quan només es van tenir en compte regions com el País Basc o Catalunya. A nosaltres, en canvi, no: mai hem estat disruptius.

Però el Regne de Lleó o la Corona de Castella sorgeixen abans que la història de Catalunya a Espanya. Es podria comparar-nos amb el Regne de Navarra. Lleó va estar en el germen del nostre país.

Nou és comparable a algun partit semblant a Catalunya?

No. Perquè allà, a més, tots tenen, o han tingut, un biaix ideològic de dretes o d'esquerres. Nosaltres, no: neixem en un moment en què aquest debat està molt desgastat. I no volem tenir una marca ideològica. Estem centrats en el servei a Castella i Lleó. Som un partit que pretén fer un bon treball de gestió i de servei als ciutadans, per millorar la qualitat dels serveis i crear oportunitats.

Es plantegen demanar la cessió de més competències autonòmiques?

Ens interessa més que Castella i Lleó tingui més diners i recursos econòmics, que és el que ens falta. I que l'Estat posi més atenció a complir les seves competències. Les infraestructures, que estan en les seves mans, no s'han desenvolupat. Tenim una província com Sòria incommunicada, sense AVE ni autopista. Això és terrible.

No aspirem a tenir les competències en infraestructures, ni en Seguretat Social, ni altres. Però sí a ser determinants perquè el Govern del país ens escolti. Com fan des de Catalunya, exigint més inversions.

Catalunya ha demanat més competències al Govern per tenir més autonomia. Però, en el nostre cas, això no ho veiem necessari. El que demanem són inversions.

S'ha publicat que vostè proposa l'obertura de delegacions de Castella i Lleó a l'estranger, com fa Catalunya...

No ho vaig dir exactament així. Em vaig referir-hi en parlar de promocionar més l'agroalimentació castellano-leonesa a l'exterior. En aquest sector, ens trobem entre les tres primeres posicions del país, juntament amb Andalusia i Catalunya. Però ells destaquen molt en les exportacions, i nosaltres, no: en això, som setens. I això es deu a la mala gestió. Catalunya té una dotació econòmica molt forta per recolzar les seves empreses a l'exterior en qüestions com els aranzels, la presència en fires, accions estratègiques... I compta amb 40 oficines de suport a l'exterior. Aquesta aportació econòmica multiplica per cinc el que destina Castella i Lleó.

D'aquesta manera, ho vaig dir per això, com a comparació, no perquè vulgui obrir oficines. No crec que sigui necessari obrir-les en els temps que corren. Però sí destinar una major aportació econòmica i coordinar-nos millor per arribar a tots els mercats que siguin necessaris.

L'agroalimentació és, doncs, un dels punts principals del seu programa, juntament amb el turisme...

És que el sector econòmic més important de la nostra indústria. En exportacions, estem darrere d'Aragó. I això, tot i representar gairebé la meitat d'algunes produccions del país: el 40% de la de cereals, som primers en la de carn de vedell (Salamanca té 1,2 milions de caps), estem entre els tres primers en la de porcí, som líders en la de llet d'ovella, amb un 70% del total. Som els primers en produccions primeres. I generem un valor afegit que ens dóna una qualitat excel·lent. Per tot això, no podem ser els setens en exportacions. Alguna cosa no s'està fent bé.

En turisme passa alguna cosa similar. Tenim la pitjor taxa de pernoctacions d'Espanya, malgrat els recursos que hi ha. I de tenir els principals recursos en què es basa el turisme: la meitat del patrimoni històric d'Espanya, vuit béns que són patrimoni de la Humanitat (som la regió d'Europa que en té més), la xarxa Natura més extensa... ho tenim tot. Caldria explotar més el mercat asiàtic i l'americà.

Però no es posen en comú els recursos de les nostres nou províncies. I si això no es posa en comú, no hi ha pernoctacions: la gent va i ve en el dia. Perquè el nostre principal mercat emissor és Madrid, però també Catalunya. Cal prendre mesures.

Quan vaig ser consellera de Turisme, per exemple, vam finançar la Volta a Catalunya, aportant patrocini amb la marca “Castella i Lleó és vida”. Els catalans són uns turistes molt bons, realitzen un despesa mitja-alta, i aprecien la cultura, la naturalesa. Passa el mateix amb els madrilenys, vénen molts. Això és alguna cosa que hem de treballar de valent, perquè ho tenim abandonat.

¿Quina relació manté amb els seus antics companys de PP i Ciutadans (Cs)?

Jo em vaig anar del PP per les campanyes d'acusacions i desprestigi que em van fer, tot i que vaig treballar molt bé els primers anys amb el president Herrera, que va confiar en mi, i tenia molt bons equips.

A Cs gairebé vaig estar 15 dies, i va ser una catàstrofe. Albert Rivera no sabia el que hi havia dins del seu partit, i estava envoltat de traïdors. Però mantinc el contacte amb gent de Cs. El candidat de Nou a Zamora prové d'allà, i altres que aniran apareixent en escena.

Sorprèn que, procedint d'aquestes dues formacions, ara lideri un partit regionalista

El temps passa i un aprèn. He après de la conjuntura política nacional, de les demandes ciutadanes. I s'ha de ser això, perquè els partits nacionals estan a les ordres de Madrid. El ministre de Transports [Óscar Puente], per exemple, va decidir treure les parades de tren de Sanabria (a Zamora) de la línia d'alta velocitat Madrid-Vigo. I ell mateix, que és d'aquí, de Valladolid, ho va justificar dient que no eren rendibles. Això perjudica molt econòmicament en una zona deprimida i despoblada. A les Corts de Castella i Lleó es va votar una iniciativa per evitar-ho, però els diputats del PSOE van recolzar al ministre. Això ho he vist ja moltes vegades. La gent està farta d'això, i de que els enganyin. I per coses com aquestes, un obre els ulls. Tots canviem a la vida.

Com a aspirant a liderar una nova candidatura autonòmica, què li sembla que la Generalitat de Catalunya reclami i negociï amb el Govern una “finançament singular”?

Els hi ha dret a demanar el que vulguin, i si els donen, llavors és el millor que poden fer. Si Catalunya té una posició privilegiada en aquest moment, perquè els seus principals partits recolzen al Govern, i el que reclamen se'ls dóna, com no demanarien?... Però el Govern no ho pot fer això, no hauria de cedir, perquè llavors els altres, què fem? ¿Morir-nos?

¿Com valora l'actual Govern de Castella i Lleó?

Doncs acaba de fer una cosa molt greu, que és aprovar uns Pressupostos per al 2026 sense tenir abans un sostre de despesa, un tràmit que és obligatori. Això és una irregularitat jurídica i institucional, una il·legalitat i un engany polític, perquè aquestes comptes no són vàlides, ni legalment tramitables. I així ho denunciem des de Nou CyL, ja que s'està vulnerant la normativa estatal d'estabilitat pressupostària i la pròpia llei autonòmica.

Però, a més d'aquesta manca de rigor i de respecte institucional, d'aquest brindis al sol, és que la Junta no està fent res: no fan res per evitar la despoblació i la fugida de talent, la Sanitat és una catàstrofe, amb llargues llistes d'espera quirúrgica que afecten a més de 30.000 persones... i ningú ho està denunciant. És un govern nul que no aborda els problemes.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència