Intransferible
"Trossejar un país sol generar problemes. I les paraules del ministre Puente sobre el traspàs de Rodalies a la Generalitat ho demostren"
Trossejar un país sol generar problemes. Problemes morals, per descomptat. Problemes d'igualtat d'accés als serveis bàsics, sens dubte. Però també problemes tècnics, de gestió, problemes que compliquen l'esquarterament planificat d'un Estat.
Les paraules del ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, aquest dijous durant una entrevista a la Cadena Cope en relació al traspàs de Rodalies a la Generalitat ho demostren.
Preguntat sobre la cessió de “tota la competència” sobre Rodalies, com “demana” Junts, Puente ha recordat que la gestió completa és “intransferible”. “No es pot transferir la gestió de la infraestructura perquè estaríem trossejant una cosa que interconnecta amb tothom i que serveix a tothom”, ha subratllat.
I ha explicat que “la major part del traçat de Rodalies forma part de la RFIG, la Xarxa Ferroviària d'Interès General, i, per tant, és intransferible per una qüestió de Constitució, diria fins i tot”.
Segons la web del ministeri, la RFIG “està integrada per les infraestructures ferroviàries que resultin essencials per garantir un sistema comú de transport ferroviari a tot el territori de l'Estat o l'administració conjunta de les quals resulti necessària per al correcte funcionament d'aquest sistema comú de transport, com les vinculades als itineraris de trànsit internacional, les que enllacin les diferents comunitats autònomes i les seves connexions i accessos als principals nuclis de població i de transport o a instal·lacions essencials per a l'economia o la defensa nacional”. Una definició força raonable.
El problema sorgeix quan els acords entre el PSOE i els nacionalistes de 2023 per aconseguir mantenir-se al Govern inclouen “culminar el traspàs integral del servei de Rodalies i Regionals Rodalies de Catalunya a la Generalitat de Catalunya, que va començar el 2009 i 2010”.
Per “integral”, des de bona part del nacionalisme català s'ha entès –o s'ha venut– que s'hi incloïa tot. És a dir, la titularitat dels trens, de les vies, de les catenàries i tota la seva gestió. Tot i que, en realitat, el text de l'acord sí deixava clar en el seu punt 3 que el ministeri “traspassarà a la Generalitat de Catalunya la titularitat de la infraestructura ferroviària en què els serveis prestats siguin de manera exclusiva titularitat de la Generalitat i puguin excloure's de l'explotació conjunta de la resta de la Xarxa Ferroviària d'Interès General”. És a dir, no es traspassaran les vies de tota la xarxa.
De fet, l'acord només preveu el traspàs de la infraestructura d'una petita part de les Rodalies: “Entre els trams d'infraestructura que seran objecte de traspàs, s'hi inclouran almenys la línia del Maresme de la R1, la línia Papiol - Vic - Puigcerdà de la R3 i la línia Sant Vicenç de Calders - Barcelona de la línia R2”.
La infraestructura de la resta de la xarxa (R4, R7, R8, R11, R12, R13, R14, R15, R16, R17, etc.) és “intransferible”, segons Puente. O “és molt complicat de transferir, i aquí és on tindrem el gran problema”, va afegir el ministre a l'entrevista.
Puente no ha modificat la posició del Govern. Només ha recordat el que s'ha pactat i, probablement, ha obert els ulls a qui entenia que “integral” incloïa tot. També les vies de tota la xarxa de Rodalies. I ha posat de manifest com de complicat és desmuntar un país, enderrocar un Estat.
En tot cas, desballestar el sistema ferroviari o una carretera no és excessivament greu. El rellevant és esquarterar serveis bàsics, com l'educació, la sanitat o la seguretat.
I, en això, els nacionalistes fa temps que van guanyar la batalla, sense que hagi servit per millorar la qualitat de vida dels catalans. N'hi ha prou amb comprovar els rànquings d'educació, sanitat i seguretat de la comunitat.
