Casa Tarradellas, d'una modesta masia catalana a un imperi multinacional de 2.330 milions

Casa Tarradellas va propinar a les vigílies de Nadal un sonor cop d’efecte. Va comprar a Nestlé el 40% de Herta Foods que encara no controlava. Ambdues parts s’han cuidat de silenciar l’import de la transacció, que es presumeix multimilionària. Sis anys enrere, Tarradellas es va fer amb el 60% per 390 milions. És tal la seva capacitat financera, que en ambdós casos va sufragar l’adquisició amb els seus recursos crematístics particulars, sense necessitat de recórrer a cap endeutament bancari.

L’operació té molta substància. En efecte, el consorci català és un pigmeu comparat amb el gegant suís. Herta significa un pas decisiu per internacionalitzar les seves activitats, molt centrades fins ara en el mercat domèstic. Aquesta firma fabrica salsitxes, embotits i masses per enfornar, entre altres productes. Ocupa posicions destacades a Alemanya, Bèlgica, França, Irlanda i Regne Unit.

L’absorció completa d’Herta il·lumina el naixement d’un mastodont alimentari espanyol, amb seu al municipi barceloní de Gurb, a la Catalunya profunda.

Les magnituds agregades de Tarradellas-Herta ofereixen xifres rellevants. Amb dades de 2024, la facturació puja a 2.330 milions, dels quals 1.500 corresponen a la primera i la resta a la segona. Els fons propis se situen en 1.290 milions i els actius, en 1.670. Finalment, els beneficis del binomi s’enfilen fins als 55 milions.

El fundador és Josep Terradellas Arcarons, de 75 anys, d’orígens humils. El 1976 va obrir a la seva masia de Gurb un obrador i una botiga d’embotits de porc que elaborava juntament amb la seva esposa Anna Falgueras Masramon. El matrimoni va seguir la saludable política de reinvertir íntegrament els excedents generats.

L’extraordinària capitalització que la companyia llueix avui reflecteix una realitat palmària. En Josep sempre va tenir una visió patrimonialista a ultrança, habitual entre la gent del camp. Consisteix a no estirar més el braç que la màniga, estalviar sempre fins a l’últim cèntim i guardar com or en pany totes les guanys.

Per això, en el seu mig segle de trajectòria mai no va repartir dividend. I tal com repeteix en Josep a la memòria anual, la directriu es mantindrà durant els propers exercicis, amb el propòsit d’“assegurar la competitivitat”.

La visió empresarial del pioner es plasma en tres fites assenyalades dels annals corporatius. La primera es va donar als 80 amb la creació de l’embotit curat Espetec, que va fer i continua fent fortuna.

La segona va tenir lloc el 1996, quan va llançar les primeres pizzes fresques, un rengló fins aleshores inexistent a les botigues, ja que les congelades campaven a plaer. Amb tal anticipació, va inventar un article i el va erigir en categoria, de la qual continua sent líder indiscutible trenta anys després de l’estrena.

El tercer jaló va consistir en la signatura d’un acord amb Mercadona, el rei dels supermercats, per abastir-lo d’embotits i pizzes, tant amb la seva marca com amb la d’Hacendado, del grup valencià.

El veterà prohom continua al capdavant del seu imperi, però ja prepara la successió que haurà d’afrontar en un futur cada dia més proper.

Els seus tres fills, Josep, Anna i Núria, formen part del consell d’administració des de fa vint anys. El fill, a més, porta els galons d’hereu en potència, amb rang de director general.

L’òrgan de govern es completa amb Conrad Blanch, professor emèrit d’Esade i originari de la localitat de Taradell, propera a Gurb.

Totes les fàbriques del conglomerat es troben a la comarca d’Osona i ocupen 2.730 treballadors. Paral·lelament, mig miler més d’obrers treballa a granges d’engreix de porcí, controlades per Terradellas.

L’original entramat societari ocasiona abundants traspassos amb les anomenades parts vinculades, és a dir, entre les càrnies i Casa Tarradellas. Però aquesta oculta els detalls perquè els considera informació confidencial la divulgació de la qual podria comportar-li perjudicis econòmics. Aquesta omissió mereix des de temps immemorial un retret de l’auditor que revisa els estats comptables.

El 90% d’aquest exèrcit de treballadors resideix als pobles propers a les fàbriques. Bona part d’ells són d’origen africà. Formen part de la nombrosa colònia originària del continent negre que habita a la zona.

Casa Tarradellas celebra enguany amb tots els honors les noces d’or. El seu futur es perfila clar, amb la mateixa determinació que ha caracteritzat el fundador. L’audaç assalt a Herta i la consegüent extensió dels seus tentacles per Europa constitueixen un pas decisiu en el procés de diversificar les fonts d’ingressos en territoris forans. Però alhora, impliquen nous reptes en un entorn cada cop més competitiu i globalitzat. La prudència financera, la reinversió constant dels beneficis i la gestió familiar continuaran sent els pilars que sustentin el creixement.

Si alguna cosa queda clara d’aquesta formidable història d’èxit és que el seu amo, Josep Terradellas, l’aristocàrnic ausetà del porcí i les pizzes, no només ha aixecat del no-res un imperi alimentari, sinó també un llegat genuí. Combina visió a llarg termini, austeritat fèrria i vocació de permanència, capaç de mirar al futur sense menyscapte de les seves arrels pageses.