Catalunya mantindrà un any més, i de manera excepcional, la bonificació del 50% en el transport públic. Es tracta d'una bona notícia per a les butxaques dels usuaris, però una mesura insuficient per potenciar aquest tipus de mobilitat. Si és que aquest és l'objectiu.

L'Estat assumirà el 20% del cost del servei i la Generalitat, l'altre 30%, després de l'acord del Govern amb els Comuns sobre aquest assumpte. Però hi ha trampa: a canvi de la rebaixa, els títols s'encariran per sobre de l'IPC, perquè d'una altra manera és insostenible.

Hi ha, però, una novetat en l'actualització de les tarifes del 2026: per primera vegada, s'aplicaran criteris d'equilibri territorial, de manera que el preu dels bitllets més cars –els de trajectes més llargs– s'apujarà menys que la resta.

Bé. Sabem que el sistema és deficitari, i que la bonificació només agreuja aquesta situació. També sabem que aquesta mesura, que es va impulsar el 2022 a causa de l'encariment generalitzat per la invasió russa d'Ucraïna, morirà més aviat que tard.

En aquest escenari, la pregunta és obligada: quan acabin les bonificacions, ¿es baixaran al nivell de l'IPC els preus que ara es disparen un 3,5% de mitjana per sostenir el sistema? O, per contra, ens colaran un encariment encobert? Ja veurem.

Recordem que la bonificació és una exigència dels Comuns al Govern per seure a negociar els pressupostos, i que s'emmarca en “un moment en què el cost de la vida ofega milers de llars”. Quan deixarà d'ofegar-nos el cost de la vida?

La mesura és, a més, injusta en el seu plantejament, ja que si el que busca és alleujar les famílies més apurades, resulta que se'n beneficia tota la població, sigui quin sigui el seu nivell econòmic. Per tant, té un alt grau de populisme.

Ara bé, suposem que aquesta mesura inclou també la promoció del transport públic en detriment del privat. La bonificació continua sent insuficient: tot i que abaixar el preu és positiu, el que es necessita són més i millors trens i autobusos.

La guerra al cotxe no té cap sentit si no contempla un pla alternatiu en condicions. No es poden reduir els 12 carrils d'abans de la Meridiana, quan amb prou feines hi havia trànsit, a uns pocs quan tothom –i no som pocs– té cotxe.

Bé, és clar que es pot. Ho estan fent. I així va. La ciutat, col·lapsada, perquè l'oferta actual de transport públic no absorbeix la demanda real. Mala planificació. Pitjor execució. I és el peix que es mossega la cua.

El que ens costa la bonificació es podria invertir en més rutes i freqüències, però no hi ha diners per a tot. Almenys, Europa recula en la seva bogeria d'eliminar els cotxes de combustió el 2035. Això sí que és un respir per als treballadors que depenen del cotxe.