Minas Tirith a L'Hospitalet
"'S'alçarà un mur gris d'hotels a la frontera de Barcelona, on no arriba la moratòria', va predir, en un auditori en què es trobaven dos-cents assistents, incloent-hi l'aleshores regidor de Turisme dels comuns, Agustí Colom -qui va fer cas omís a les seves idees-, i un servidor"
Crónica Global dona compte avui d'una altra cadena hotelera, l'enèsima, que deixa Barcelona i busca refugi a L'Hospitalet de Llobregat. En aquest cas es tracta de Brilten Immobiliària, la promotora que va aixecar el hostel high tech Twentytú al districte 22@ de Barcelona.
Però abans ja n'hi havia hagut moltes altres, com easyHotel, Limehome, SB Hotels o Meininger, entre d'altres. Les marques han buscat refugi a la veïna ciutat metropolitana davant la vigència del pla hoteler restrictiu que regeix a la capital catalana.
No és res nou. El 2015, el consultor hoteler Juan Bóveda, de BurgMaster Hospitality, ja va advertir en una xerrada al Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) que la primera moratòria hotelera desplaçaria la demanda d'inversió a L'Hospitalet.
"S'alçarà un mur gris d'hotels a la frontera de Barcelona, on no arriba la moratòria", va predir, en un auditori en què es trobaven dos-cents assistents, incloent-hi l'aleshores regidor de Turisme dels comuns, Agustí Colom -qui va fer cas omís a les seves idees-, i un servidor.
Una dècada després, aquesta mena de mur gris o Minas Tirith a L'Hospitalet s'està consumant. No s'ha aixecat una divisòria completa com la ciutat vertical de la mítica Gondor que va imaginar J.R.R Tolkien. Però sí que s'entreveuen grues i gratacels a la frontera de Barcelona, com va predir Bóveda; ja hi ha retalls d'aquell mur fronterer que va vaticinar.
El professional es va limitar a fer una predicció basada en la llei de l'oferta i la demanda. El turisme no ha renunciat a venir a Barcelona perquè ja no es puguin construir nous hotels. S'ha desplaçat a altres zones per pernoctar, utilitzant el transport públic si cal. En algun cas, des de zones abans tan poc turístiques com Collblanc.
En realitat, la moratòria va ser un intent maldestre de governar el turisme. La governança vacacional és un concepte que concita un ampli consens i ja ningú no ho nega ara, tot i que amb matisos. Cal domesticar l'economia del visitant, o aquesta acaba devorant una destinació. La desdibuixa.
Però compte amb l'execució i les conseqüències. Perquè el primer pla hoteler que va aixecar Ada Colau va rebre un duríssim correctiu als tribunals. Mancava de rigor. El mateix va passar amb altres normes. Potser hauria estat positiu comptar amb el concurs del sector, especialment quan part d'aquest és partidari de la qualitat i el valor afegit.
En matèria d'efectes no previstos, no hi ha dubte que el mur d'hotels que va prenent forma al costat de Barcelona és una altra derivada de la decisió. Per tant, no n'hi ha prou amb proclamar només les bondats d'una mesura política d'aquest tipus als quatre vents i no informar de les conseqüències menys desitjables. Es tracta d'informar la ciutadania amb la màxima precisió, perquè hi haurà efectes adversos.
Això, de fet, hauria de ser una màxima no només en matèria turística, sinó en el conjunt del noble art de la gestió pública. Perquè sovint, aquesta està massa contaminada pel triomfalisme i el curtterminisme. Després ens sorprenem que s'alci un gran mur al costat de Barcelona, i alguns potser sí, han topat amb una fortalesa màgica que no existeix.
