Illa i Collboni, unitat a Guadalajara: quan les institucions funcionen
"Barcelona i el conjunt de Catalunya guanyen si darrere tenen un país com Espanya. Si interioritzen que el castellà –l'espanyol per a Llatinoamèrica– ha de ser el motor que obri la porta al català"
Unitat. Coordinació. Imatge de país amb els objectius clars. Això és el més poderós que pot oferir Catalunya, després dels errors comesos durant els darrers anys. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han projectat aquesta idea en el viatge a Mèxic, a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara i a Ciutat de Mèxic. Els empresaris mexicans i tots els interlocutors institucionals ho han destacat. Resulta que és la primera vegada que reben la visita conjunta de les dues figures polítiques més importants de Catalunya.
El cas de la FIL de Guadalajara és excepcional. L'independentisme i els agitadors a les xarxes han perdut fa temps el sentit de la realitat. Viuen instal·lats en tòpics, en somnis, en construccions mentals que repeteixen una i altra vegada, i que fan efecte, perquè molts ciutadans es deixen portar i són incapaços de pensar amb criteri propi.
El que ha succeït els darrers dies a la ciutat mexicana hauria de ser motiu d'orgull col·lectiu, de com les institucions, quan treballen pel bé comú, poden assolir grans fites. Tot va començar al Barcelona React 2022, les jornades de reactivació econòmica que l'Ajuntament de Barcelona va posar en marxa després de la pandèmia de la Covid.
En una de les sessions, sobre Barcelona com a nexe econòmic amb Amèrica Llatina, hi estava convidada Marisol Schulz, directora general de la FIL. Moderava la taula rodona Pau Solanilla, que era el responsable de la Comissió de Desenvolupament de l'Ajuntament de Barcelona. Després de la sessió, hi va haver trobades bilaterals. En una d'elles, Jordi Valls, avui tinent d'alcalde d'Economia, va suggerir a Schulz que Barcelona podia ser convidada per alguna qüestió a la FIL. I Solanilla va estirar d'aquest fil, a la mateixa reunió amb Schulz, buscant algun encaix més concret.
Els gestors socialistes a Barcelona han conreat amb eficàcia l'anomenat impacte emocional que genera la capital catalana. Solanilla està convençut que el poder de Barcelona al món pot generar molts projectes de llarg abast.
Resulta que Marisol Schulz té orígens familiars a Espanya, republicans valencians que van acabar exiliats a Mèxic. Ella mai no ha deixat de banda aquests contactes. Va estar a la Transició a Barcelona. Va allotjar a casa seva a Ciutat de Mèxic figures catalanistes del moment com Lluís Llach o Quico Pi de la Serra. I ella mateixa es va instal·lar a casa de Llach a Barcelona.
Schulz va prendre la idea i va buscar un encaix. No va prometre res concret, però va assenyalar que Barcelona podria participar el 2026 o el 2027. I finalment ha estat la ciutat convidada --cosa que no sol passar, perquè la FIL convida països, no ciutats— a la fira d'aquest 2025.
En els darrers dos anys, l'Ajuntament –que compta amb un equip de govern eficaç però, sobretot, amb gerents professionals i alts funcionaris (a diferència de l'administració gastada, cansada i envellida de la Generalitat, davant la desesperació del conseller de Presidència, Albert Dalmau, que intenta posar-hi remei)— ha preparat amb cura la presència de Barcelona a la FIL.
I el resultat es podrà comprovar els propers anys –davant l'extrema miopia, per no dir mala fe, del nacionalisme català més ranci— amb traduccions al castellà d'autors i autores que escriuen en català i que tindran un mercat a Llatinoamèrica.
El món és ple de persones que poden ser còmplices de Catalunya i de Barcelona. Un altre exemple, gens menor. La consellera delegada de Penguin Random House, Núria Cabuti, lidera un equip excepcional. Un dels seus integrants és el CEO del grup a Amèrica Llatina, Javier López Llovet. Argentí, López Llovet és el nét d'Antoni López Llausàs, editor i fundador de la llibreria Catalònia, a la plaça Catalunya de Barcelona, avui ja desapareguda. López Llausàs va incorporar el català a l'editorial Sudamericana, a Buenos Aires i va fundar Edhasa, que avui segueix a ple rendiment. Estima Barcelona López Llovet? La porta a la sang i al seu cor.
Aquesta és la diplomàcia que han de continuar impulsant Barcelona i les principals figures polítiques catalanes. La coordinació és vital, amb papers clars per a cada administració. I amb la ment oberta i les coses molt clares. Barcelona, i el conjunt de Catalunya, guanyen si darrere tenen un país com Espanya. Si interioritzen que el castellà –l'espanyol per a Llatinoamèrica, encara que parlen de "castellà" per referir-se als girs lingüístics propis de la península— ha de ser el motor que obri la porta al català.
S'ha comprovat aquests dies al pavelló de Barcelona a Guadalajara. Estudiants, joves, persones de totes les edats, hi entren en gran nombre i compren llibres. I els compren en castellà i en català. I adquireixen, també, llibres d'autors catalans traduïts al castellà. Un d'ells és El temps de les cireres, de Montserrat Roig, aprofitant que és una de les autores a qui es ret homenatge a la FIL. És un llibre que explica en gran mesura la manera d'actuar de la classe mitjana catalana de l'Eixample de Barcelona, i el paper de les dones.
És l'hora de seguir aquest camí. De deixar-se de complexos i mirar a Llatinoamèrica amb respecte i orgull. I que les institucions caminin juntes, aprofitant els esforços col·lectius.
Perquè el que ha passat, fins i tot en els millors moments, no va anar en aquesta línia. Amb els Jocs Olímpics de 1992, amb els quals canviaria per sempre Barcelona, la Generalitat no va estar a l'alçada. Jordi Pujol va posar obstacles. No volia que el Govern central ni l'Ajuntament de Pasqual Maragall capitalitzessin els èxits. I va permetre –com altres coses més fosques que ara s'intenten esbrinar en un judici— que alguns dels seus fills fessin el més absolut ridícul –però també mal— amb aquella campanya infecta del Freedom for Catalonia. Lamentable.
És el moment de ser adults, de mirar amb ulls oberts al món. I de pensar en persones com Marisol Schulz o Javier López Llovet, que estaven esperant, precisament, actuacions com les d'Illa i Collboni.
Ho han sabut valorar els responsables de l'altre gran grup editorial multinacional, el Grup Planeta. A la festa organitzada a Guadalajara, amb més de 1.000 convidats, el seu president, José Crehueras, va voler esmentar Illa i Collboni com els polítics que han donat estabilitat i treballen amb una perspectiva constructiva.
