Crónica Global enceta l’últim mes de l’any del seu desè aniversari amb un regal que feia temps que es mereixia: el naixement de la seva edició en català. I no és només una qüestió d’oportunitat editorial, sinó una evolució natural per a un mitjà que fa una dècada que explica històries de Catalunya amb rigor, sense complexos i des de tots els seus vessants.

Catalunya té una realitat lingüística única i, de vegades, difícil d’explicar des de fora. Aquí el més habitual no és escollir una llengua o una altra, sinó conviure amb totes dues.

Jo mateixa —i les meves amigues de tota la vida— som un exemple perfecte: comencem una frase en català i l'acabem en castellà; o a l'inrevés. Canviem de llengua sense adonar-nos-en, gairebé en la mateixa respiració. I això també és Catalunya. Aquesta barreja espontània, quotidiana, que s’escola a les converses, a les reunions de feina, als passadissos de les redaccions i a qualsevol taula de bar un dijous a la nit.

Però precisament perquè aquesta convivència existeix —perquè és natural, rica i profundament nostra— hem de tenir clares dues coses. La primera: que el català és una llengua que necessita ser cuidada, amanyagada i potenciada. Que es parla menys, que té menys presència social i que mereix un compromís actiu per garantir que segueixi viva, forta i útil.

La segona: que informar en català no exclou ningú. Al contrari: suma, connecta i reflecteix amb més fidelitat la realitat d’un país que és, des de fa segles, bilingüe de fet, encara que de vegades ho oblidem.

D’aquí neix l’edició en català de Crónica Global. No com un gest simbòlic ni com una concessió, sinó com un pas coherent amb allò que fa deu anys que defensem: explicar Catalunya tal com és. Amb les seves llums i les seves ombres. Amb els seus debats, els seus reptes i les seves contradiccions. I, per descomptat, amb les seves llengües.

Perquè la realitat catalana també s’explica en català. I nosaltres volem ser-hi, en aquesta conversa, amb la mateixa exigència, la mateixa transparència i la mateixa vocació de servei públic que han marcat el nostre camí des del primer dia.

Perquè, al final, cuidar una llengua és cuidar-nos a nosaltres mateixos. És preservar allò que ens explica, que ens emociona i que ens vincula a un territori i a una memòria compartida. I si alguna cosa ha demostrat Crónica Global en aquests deu anys és que no defuig aquesta responsabilitat: l’assumeix, l’honora i l’exerceix.

La nostra edició en català neix amb aquest compromís. Amb la voluntat de sumar, d’acompanyar i de contribuir al fet que el català segueixi sent una llengua útil, viva, present i respectada. No venim a ocupar espai, sinó a ampliar-lo. No venim a competir, sinó a dialogar. I no venim a apropiar-nos de res, sinó a posar una pedra més en la construcció d’un país plural que es reconeix en la seva diversitat lingüística.

Crónica Global tindrà cura del català com té cura de tot allò que explica: amb rigor, amb honestedat i amb la convicció que les llengües no divideixen, sinó que enriqueixen. I que servir els lectors també implica servir les paraules amb què aquests lectors viuen, pensen i senten.