Suposo que coneixeu el vell acudit de l'era soviètica: se li apareix un geni a un camperol i li ofereix l'oportunitat de fer realitat un sol desig; el pobre mujik pot demanar el que vulgui: una fortuna, la dona més bella del món, fins i tot la immortalitat; però, després de pensar-s'ho molt, diu: “Que es mori la cabra del veí”.

Junts i ERC són la versió catalana del pagès soviètic, però sense cabra: l'únic que desitja cada partit és veure l'altre fet miques. Això sí, per quedar bé, tots dos afirmen que la seva prioritat, el seu màxim anhel, és la independència de Catalunya.

En aquests moments, tant Cocomocho com el beat Junqueras tenen el partit fet uns nyaps.

El primer ja no sap què inventar per reorganitzar-lo, encara que, almenys, això d'escollir com a segon de bord a Albert Batet, el milionari de Valls, li garanteix que sempre tindrà la nevera plena a la seva mansió de Waterloo (si no li buida Comín, que, com a pianista, té les mans molt llargues).

Al segon se li amotinen per totes les seves federacions: hi ha soroll de sabres a Girona i Tarragona, i a Barcelona s'acaben de registrar dimissions a dojo per part dels independentistes més de pura raça, que no veuen amb bons ulls les componendes del beat amb el PSC del senyor Illa.

L'última enquesta del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió, no Chief Executive Officer) dibuixa un panorama lamentable per a Junts, que es ressent de l'assetjament al qual el sotmet Aliança Catalana, el partit de la matamoros de Ripoll, Sílvia Orriols. Segons el CEO, AC empataria a vots amb Junts, i potser també en escons.

És a dir, que el partit de Puchi podria quedar com a tercera o quarta força al Parlament català. Moment en què, al diari El País, no tornarien a demanar-li un article al líder màxim (m'alegra que el diari que ens va portar la democràcia obri la seva secció d'opinió a delinqüents, però arriba una mica tard, ja que m'hauria agradat llegir, en el seu moment, una columna del Dioni o del violador de l'Eixample).

Sí, el PSC guanyaria les eleccions, però ERC quedaria en un honorabilíssim segon lloc, per fer servir aquella terminologia que era tan grata al difunt José Luis Uribarri en els seus comentaris sobre el Festival d'Eurovisió. Per fi una bona notícia per al beat, que així tindria una excusa perfecta per continuar fabricant la socioesquerra, si aconsegueix reprimir els seus sequaços més revoltats, i ballar una sardana amb els seus fidels per celebrar que s'ha mort la cabra del veí.

És evident que de les malmeses tropes d'ERC no s'escapa ningú cap a AC. Em temo que la matamoros de Ripoll s'alimenta principalment de postconvergents farts. D'aquí el seu creixement exponencial a les enquestes electorals. Potser a ERC estan tots a matar, però, almenys, d'aquí no se'n va ningú.

La meva enhorabona, doncs, per al beat Junqueras i el seu honorabilíssim segon lloc a les pròximes eleccions autonòmiques. Que gaudeixi de l'agonia de la cabra del veí mentre continua voltant pel procel·lós món de la política catalana.

Farem veure que ens creiem que només pensa en la independència del país, encara que tots sabem que el seu és una interessant sortida professional que l'està consagrant com un gran secundari de la política regional i amb la qual s'ho passa millor que exercint d'historiador i que, gairebé, anant a missa cada dia.