Amb el Palau Reial convertit en museu i els espanyols asseguts en la seva resignada rutina, només es manté un eco llunyà del toc de trompetes.

La classe política acompanya el dol de l'Alta Velocitat, amb una primera fila de Pedro Sánchez i Moreno Bonilla rebent la Corona. Les grans catàstrofes ens uneixen per fi; el foc nacional resisteix i Felip VI no vol més inquisicions, després del drama de València.

Mentre la unitat institucional s'aixeca a costa del desemparament, cap a Còrdova se sent el so dels reixats automàtics de l'AVE i, als encreuaments, els monuments queden coberts pel crepuscle hivernal.  

És l'hora de la dreta. El conservadorisme moderat és ja l'última trinxera davant l'ímpetu dels qui destrueixen la democràcia.

Atès que l'esquerra ha deixat de ser hegemònica en les bases del sistema europeu, li correspon al seu contrincant recuperar el terreny perdut, com ha deixat entreveure el mateix Atlantic Council, el think tank de l'OTAN, en plena crisi de Grenlàndia, confirmant que el secretari general de l'Aliança, Mark Rutte, no és tan babau com sembla.

La mirada de l'eix Berlín-París ha de batre l'eix Washington-Budapest; o, dit d'una altra manera, al canceller alemany, Merz, i al president francès, Macron, els correspon fer front als partits patriòtics, com AfD, Germans d'Itàlia, Vox o Manfred Weber, el discutit líder del PPE europeu.

Tot això, a l'espera del que passi a Portugal --el socialista António José Seguro avantatja el líder ultra de Chega, André Ventura, davant la segona volta, el 8 de febrer--, i amb el cas d'Hongria a l'aire, on el centrat Péter Magyar supera a les enquestes l'ultra Orbán.

I esperant, és clar, la reacció impossible de Feijóo, un polític més votat per la seva casella que pel seu discurs; un avantatjat de l'aliança ja definitiva, que proposa sempre Weber, entre la dreta i l'extrema dreta.

L'acció i reacció de la Casa Blanca va trobar a Europa una sortida digna durant la postguerra mundial, quan la Democràcia Cristiana italiana d'Alcide De Gasperi i la CDU alemanya d'Adenauer van optar per la via del pacte ampli.

La civilització va créixer en humanitat quan Madrid era un camí fosc de jardins i gats enganxats al lligabosc o al gessamí.

Fa temps que retrocedim en drets i perdem deus cobertes de bardisses. Hi ha un punt al carrer del Turco, a prop d'on van matar Prim, en què les entrades no tenen barana per als grans.

I tornen els presagis del mil·lenni: és l'hora de la dreta, quan l'esquerra perd el seu encant. Amb les enquestes inclinant la balança de la majoria absoluta PP-Vox, més enllà de la pírrica victòria de la llista més votada del PSOE, per part del CIS de José Félix Tezanos, el cuñau de Pedro Sánchez.

Fa segles que Vasco de Gama va descobrir la ruta de l'Índia i ara Trump descobreix la ruta de l'Àrtic. Ens costarà diners i vides humanes; aquest sí que és el presagi del mil·lenni.