Fa ara una mica més d’un any de la publicació de la Llei Orgànica 1/2025, de mesures en matèria d’eficiència processal. El seu aniversari convida no només a un balanç normatiu, sinó, sobretot, a una reflexió estratègica sobre el canvi de paradigma que aquesta llei ha impulsat en la gestió dels conflictes.

La LO 1/2025 ha obert una porta especialment rellevant a la normalització i consolidació dels mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC) com a part estructural del sistema de justícia. Per això, aquesta llei ofereix una oportunitat real per adoptar el que personalment anomeno “mètodes adaptatius de resolució de conflictes”, és a dir, fórmules flexibles que s’ajusten al mitjà, entorn i tipus de conflictes.

Disposar d’una amplitud d’opcions per resoldre controvèrsies comporta més capacitat d’elecció i aquest és precisament un dels grans valors que introdueix la LO 1/2025. Davant d’un model tradicional homogeni i fortament judicialitzat, el nou marc normatiu afavoreix la capacitat d’elecció per optar pel mètode més adequat en la resolució d’un conflicte.

En aquest context, l’experiència ha posat de manifest que no tothom se sent còmode amb un únic mecanisme de resolució. Hi ha qui troba més encaix en la conciliació, qui prefereix el dret col·laboratiu o qui aposta per la reparació en la justícia restaurativa.

Aquesta diversitat no debilita el sistema; al contrari, l’enriqueix, l’humanitza i el fa més eficient. En definitiva, tothom hi guanya, ja sigui des de la visió de les parts, que participen activament en la gestió del seu conflicte, des de la mirada del sistema judicial, que redueix la seva sobrecàrrega, o bé a través dels professionals, que amplien el seu camp d’actuació i són, a més, qui el treballen de manera directa.

Amb motiu del Dia Europeu de la Mediació, que se celebra cada 21 de gener, cal destacar que, davant l’amplitud d’opcions per resoldre una controvèrsia, la mediació es consolida com a eix vertebrador.

Encara que els MASC adoptin diferents denominacions i formats, tots s’alimenten, en un grau o un altre, de les eines pròpies de la mediació: l'escolta activa, la gestió d’interessos, la identificació de necessitats, la reformulació, la generació d’opcions i la construcció d’acords.

Són competències nuclears de la mediació que transcendeixen el procediment mediador i són presents en la conciliació moderna, el dret col·laboratiu i la justícia restaurativa.  

La mediació ja no és un experiment normatiu. Ha demostrat sobradament la seva utilitat en àmbits tan diversos com el dret de família, els conflictes successoris, l’entorn empresarial, el consum, l’àmbit sanitari o el sector immobiliari.

Lluny de ser una eina marginal, ha guanyat espai i reconeixement, especialment entre qui ha participat en processos eficaços i valoren no només el resultat, sinó també la manera en què es gestiona el conflicte: amb més protagonisme de les parts, més respecte i comprensió mútua.

Una de les claus per consolidar aquesta confiança en la mediació és el seguiment dels acords assolits. L’acompanyament posterior, l’avaluació del seu compliment i la possibilitat de reactivar el diàleg davant de noves dificultats reforcen la percepció d’utilitat real del mètode i en consoliden la legitimitat social i professional.

Els MASC s’han d’entendre com un sistema interconnectat en què la mediació actua com a columna vertebral metodològica.

Precisament l’any 2025 ha evidenciat que els MASC constitueixen també una oportunitat estratègica per als despatxos professionals, ja que la LO 1/2025 interpel·la directament l’advocacia, que ha de deixar de percebre aquests mètodes com una amenaça o una mera exigència formal i començar a considerar-los com el que realment són: una gran oportunitat per diversificar i enriquir els seus serveis dins d’un assessorament jurídic global.

L’advocacia del present i la del demà no només haurà d’assessorar sobre drets i obligacions, sinó que acompanyarà en la presa de decisions, orientarà sobre el mètode més adequat per a cada conflicte i haurà d’aportar valor en escenaris no estrictament contenciosos.

Integrar mètodes adaptatius en la pràctica professional permet oferir respostes més ajustades a les necessitats reals del client, fidelitzar mitjançant un enfocament proper i personalitzat, diferenciar-se en un mercat cada cop més competitiu i contribuir a una justícia més eficient i sostenible. En definitiva, és una evolució coherent amb el que avui s’exigeix a l’exercici professional.

La LO 1/2025 també ha evidenciat que ja no n’hi ha prou amb sòlids coneixements jurídics. La qualitat de l’exercici de l’advocacia passa avui, necessàriament, pel coneixement i domini dels MASC i el coneixement de competències complementàries com la gestió emocional, la comunicació, la creativitat i la capacitat de cooperar sense renunciar al rigor tècnic.

Aquestes habilitats no substitueixen el Dret, sinó que el potencien i el dignifiquen. En aquest punt, els Col·legis de l’Advocacia tenen una tasca essencial per oferir una formació que sigui d’acord amb les necessitats i reptes de la professió en ple segle XXI.

Un any després de l’aprovació de la LO 1/2025 es pot afirmar que aquesta no només ha introduït canvis processals, sinó que ha llançat un missatge clar: el conflicte pot i s’ha de gestionar d’una altra manera.

Els mètodes adaptatius, amb la mediació com a eix central, representen una oportunitat històrica per modernitzar l’advocacia, empoderar la ciutadania i avançar cap a una justícia més eficient i humana. Ja no es tracta només d’un repte normatiu, sinó d’un canvi cultural, professional i formatiu.