Cervell podrit

Ja fa tres o quatre mesos que, quan pugem al cotxe, el meu fill de cinc anys em demana que li trobi a Spotify cançons amb noms raríssims com “cannelloni dragoni”, “ballerina capuccina”, “tralalero tralalà” o “caputxino assassino”.

Mentre les escoltem, se solen intercalar altres melodies estridents per suggeriment de l'algoritme que contenen la paraula “brainrot” (“italian brainrot”, “brainrot buddy”, etcètera), que es tradueix com a “cervell podrit”, una cosa que al meu fill li fa molta gràcia. “Cervell podrit! What??”, riu (dir “what!??” està de moda al seu cole, que no és britànic, sinó un cole concertat de poble).

Empesa per la curiositat, dijous vaig decidir googlejar els títols absurds de totes aquestes enganxoses (i horribles) “cançons”, i resulta que es refereixen als personatges i els animals que solen protagonitzar els vídeos d’una moda viral anomenada “brainrot italià”, que consisteix a barrejar elements sense sentit, des de veus que imiten l’accent italià a vídeos generats mitjançant IA en què els protagonistes són objectes inanimats creuats amb animals, com un tauró amb unes sabatilles Nike (a la venda a qualsevol papereria de barri per 2,50 €), o un bat de beisbol amb cara, braços i cames humans.

“Els vídeos tipus brain rot solen caracteritzar-se per ser imprevisibles —d’aquí que als nostres fills els costi apartar la vista de la pantalla— i incloure sons estridents, un estil d’humor surrealista i conceptes tan estranys que, tard o d’hora, acaben atrapant-nos. Si afegim la IA a la barreja, és fàcil crear fenòmens virals en qüestió de segons amb vídeos i imatges a partir d’idees relativament senzilles”, adverteixen des del blog de Qustodio, un software de control parental.

“Aquesta classe de continguts semblen divertits i originals, i el fet que els adults no els hi vegin gaire gràcia fa que resultin encara més atractius per als més joves, ja que funciona com una mena de broma privada i els permet sentir-se part d’una cultura digital comuna que contribueix a fomentar un cert sentit de comunitat”, afegeixen.

El que més em va sorprendre va ser descobrir que el terme “brain rot” -“cervell podrit“ o “podridura cerebral”- va ser seleccionat com a paraula de l’any per la Universitat d’Oxford el 2024, i es refereix a l’estat mental deteriorat que sentim després de consumir molt contingut de baixa qualitat o amb poca substància. Els experts d’Oxford van voler així manifestar la seva preocupació per l’impacte del consum excessiu de continguts online de baixa qualitat, especialment a les xarxes socials, no només en els nostres fills, sinó en tota la població de la Terra.

Pel que sembla, el concepte brain rot va ser utilitzat per primera vegada el 1854 per Henry David Thoreau al seu llibre Walden, on relata l’experiència de viure una vida senzilla a la natura.

Com a part de les seves conclusions, Thoreau critica la tendència de la societat a devaluar les idees complexes, o aquelles que poden interpretar-se de múltiples maneres, a favor de les simples, i considera que això és indicatiu d’un declivi general de l’esforç mental i intel·lectual: “Mentre Anglaterra s’esforça per frenar la podridura de la patata, ¿no es farà cap esforç per frenar la podridura del cervell, que preval de forma molt més àmplia i fatal?”, va escriure.

“Si encara no has aconseguit trobar-li la gràcia a aquest tipus de continguts, és normal; es tracta d’una qüestió generacional. Des del punt de vista dels adults, aquests vídeos poden semblar absurds o simplement molestos. En el cas dels infants i adolescents, però, l’experiència que ofereixen és molt diferent. Per al públic més jove, aquests clips resulten estranyament satisfactoris: duren poc, es poden entendre sense gaire esforç i ofereixen una dosi ràpida i directa d’entreteniment”, assenyalen des de Qustodio.

A mi, particularment, el fenomen brain rot em preocupa per dues coses: per la tortura que representa haver de desxifrar els títols de les cançons en boca del meu fill ("cameloni o canelloni?”), i per la sensació que ja és la cultura dominant: només la podridura cerebral pot explicar que el senyor Trump encara tingui el suport dels seus ciutadans per governar els Estats Units.