La caixa de nines és un calaix tancat, d’uns seixanta centímetres d’ample per un metre d’alt, aproximadament, on es fica durant dies a les persones detingudes a Veneçuela i que van a parar a qualsevol dels centres de tortura amb què la dictadura “chavista bolivariana revolucionària” s’ha mantingut viva durant gairebé trenta anys.

Entendran vostès, les persones de bé, que no hi ha dret nacional, internacional ni intergalàctic que hagi estat creat per defensar tal cosa, per molt tertulià ben pagat que repeteixi com un lloro el contrari. 

A més de torturar i assassinar gent, la dictadura chavista de Veneçuela ha sobreviscut apuntant-se al màrqueting a través de la instal·lació i finançament de franquícies en molts altres països. Sempre hi ha éssers abjectes disposats a jugar a qualsevol cosa per tal de fer-se més rics i tenir una parcel·la de poder.

Normalment, són persones minúscules, amb nul talent per a res i profundament ressentides amb el món en general i amb aquells que els reflecteixen com són de dolents en particular i les coses bones a què mai arribaran, perquè són mala gent.

Aquesta disposició de subseus, generosament regades amb els diners del petroli que ara tant els preocupa als que en vivien l’última dècada i al qual atorguen més dret que a les persones, s’ha estès per tot el món. I aquesta és una de les raons per les quals tots tenim la sensació últimament que el món se n'estava anant en orris. 

I no estàvem equivocats. La nostra intuïció no falla. El món realment se n’estava anant en orris perquè éssers infectes eren pagats per colonitzar tota la política mundial i les seves institucions, amb dos objectius: l’immediat, matar l’esquerra i la socialdemocràcia de per vida i que no torni a aixecar el cap mai més.

Això ho sé bé perquè amb el feminisme van fer el mateix, ficant cavalls de Troia des de Podemos i voltants, com la mateixa Montero, Vicky Rosell, la famosa Pam, o aquella personeta, tal Duval, que va estar a punt de fer-se amb un ministeri i de qui ara no se’n recorden ni a casa seva…

Identificar el feminisme amb aquests desastres ha estat clau per intentar neutralitzar-lo. Doncs amb l’esquerra han fet igual. 

I el segon objectiu d’aquestes hosts és, sens dubte, matar la democràcia i que no quedi ni un pensament lliure enlloc. 

I tot això ho ha fet gent arreu, dient i fent autèntiques bogeries, embolicats amb la bandera de la “progressia” i aplicant la censura woke.

Gent que s’ha colat a tots els parlaments, d’arreu, a defensar l’indefensable, com l’islamisme, l'agenda 2030, la prostitució, fins i tot fregant la defensa de la pedofília a vegades, la compravenda d’éssers humans, i així una llista interminable de despropòsits, fins a arribar al clímax de la misèria moral, que és alçar la bandera del dret i la justícia per defensar el dictador Nicolás Maduro. I tot per degradar les institucions fins que ja no signifiquin res. 

Ja que hi som, sobre dret internacional, els comentaré que fa molt de temps que la nul·la defensa i aplicació que fa del dret internacional Europa és la total i absoluta culpable que avui el dret internacional estigui totalment infamat.

On és Europa defensant el dret internacional i els drets humans de les afganeses? O on és Europa demanant explicacions sobre els drets humans a Nicaragua, el Marroc, l'Iran o els Emirats Àrabs?

Jo encara recordo el periodista Khashoggi. Se’ns ha trencat el dret de no fer-lo servir. A mi, el que faci Donald Trump em preocupa molt menys que tot el que pot fer la Unió Europea i no fa. 

Però això també té molt a veure amb tenir les institucions plenes d’antidemòcrates neocomunistoides alletats pel narcotràfic i les dictadures iraniana, veneçolana i, per descomptat, russa, que s’encarreguen de bloquejar qualsevol decisió en el sentit de protegir els drets humans més bàsics de qualsevol.

I també amb la ultradreta, que amb el seu silenci complaent no fa més que confirmar que se sent a gust amb qualsevol règim totalitari i dictatorial. 

I que quedi constància que mentre vostè llegeix aquest article, hi ha persones ficades en caixes de nines. I persones encarregades de dir que això no està malament.