O blanc o negre. Qualsevol tema damunt la taula està polaritzat en la societat actual. La gamma de grisos és tan inexistent com trobar punts de trobada. Per a què!

Les xarxes socials que ens van vendre com a reductes socials són un fastigós femer. El debat i la discrepància han donat pas al menyspreu i a l'insult per part d'uns bocamolls irredempts que esmicolen a crítiques a tot aquell que emet un missatge que dista dels postulats que s'imposen en la seva porcada.

Vivim en el món de la tribu i pensar s'ha convertit gairebé en un oxímoron.

Tot el que passa al nostre món es veu com les jugades d'un partit de futbol. Un penal és penal si la víctima és del nostre equip i és un error arbitral si la falta es pita contra els nostres. A més, ho convertim tot en notícia. Un comentari d'un analista audiovisual es converteix en notícia a les xarxes i l'analista, en carn de canó si la seva opinió no és del gust de tota aquesta colla d'opinadors de pa sucat amb oli, i amb passamuntanyes, que pul·lulen per aquest èter que són les xarxes.

Vivim en un món en què escoltar és una pèrdua de temps, pensar queda descartat d'entrada fent apologia de la ignorància o simplement acceptant la mentida com quelcom intrínsec al debat de les idees. Es fan grans tesis des del desconeixement reduïdes a unes poques paraules que tinguin impacte a les xarxes o als mitjans de comunicació generalistes.

Diran que estic pessimista llegint aquestes línies i els ho confirmo, estic pessimista. S'acaba 2025 i 2026 està ple dels pitjors auguris. La nostra societat està en descomposició. Les tesis populistes i radicals s'obren pas a conseqüència del fracàs d'una manera de pensar, de dretes o d'esquerres, que preferien passar del problema i no afrontar-lo per solucionar-lo.

Això ens porta a no veure la biga al nostre ull i veure sempre la brossa a l'altri. O, com deia Buda, “és fàcil veure les faltes dels altres, però que difícil és veure les nostres pròpies. Exhibim les faltes dels altres com el vent escampa la palla, mentre amaguem les nostres com el jugador trampós amaga els seus daus”.

Sens dubte, estem plens de tramposos. De gent que diu pensar d'una manera i que actua d'una altra. Ho va personificar Ábalos quan va dir allò de “soc feminista perquè soc socialista”. Sense comentaris, és tot un relat de la incoherència. I d'això en tenim el món ple.

Trump i els seus acòlits aporten exemples a cabassos. Els savis, aquells que no diuen tot el que pensen, però que sempre pensen el que diuen, han desaparegut. Ara dius el primer que et passa pel cap i canvies d'opinió, sense més ni més, perquè la velocitat del nostre món i l'absència de reflexió ho esborra tot. La veritable saviesa està a reconèixer la mateixa ignorància, deia Sòcrates. Sap qui és Sòcrates, senyora Ayuso?

El 2026 seguirem a la trinxera. Prenent partit, pel blanc o pel negre. Ningú pensarà ni centrarà els seus esforços a buscar els grisos. Ara vivim en el triomf de la confrontació i molta confrontació és preludi de guerres, de conflictes, d'aplicar la llei del més fort per sotmetre el feble.

Estem en el moment en què al discrepant se'l destrossa perquè ha d'imperar el pensament únic. I aquest pensament no tracta de convèncer. Ha nascut per vèncer. Estem en el blanc o negre. Morin els grisos! Conclusió, soc pessimista.