La flexibilització del veto total a la comercialització de vehicles de combustió a partir de 2035 per part de la Comissió Europea és un pas endavant cap al seny, una cosa que mai no hauríem d'haver perdut. No es tracta de moure la data, sinó de deixar la porta oberta a l'evolució de les tecnologies, abandonant el dogma del tot elèctric. L'important és reduir les emissions, sigui com sigui.

És positiu, sens dubte, que contaminem menys, però no a qualsevol preu. El progrés no s'ha d'aturar i tornar a la prehistòria no és una opció. La mutació del cotxe traccionat per un motor de combustió interna a un d'elèctric deriva d'un enorme error, i frau, d'un bon nombre de fabricants.

Van anar acceptant reduccions d'emissions gairebé impossibles i per arribar-hi un parell de proveïdors van desenvolupar mecanismes fraudulents per enganyar les proves oficials. La llegenda diu que un doctorand va destapar el pastís. Pot ser, o pot ser un empleat enfadat, ves a saber. El cas és que els van enxampar in fraganti i la seva credibilitat es va enfonsar.

A partir d'aquí els fabricants van fer un cop de volant als seus plans i es van aferrar a una tecnologia immadura, el cotxe elèctric endollable. I aquesta tecnologia, a més d'immadura, va resultar que ja era dominada pels fabricants asiàtics, especialment els xinesos, de manera que van tirar-se pedres a la seva teulada.

Xina, el país del centre, ja no és ni de bon tros un país que copia i fa quincalla. Té una tecnologia espectacular i a poc a poc ens passa la mà per la cara, perquè ells ho fan molt bé i nosaltres molt malament. Compten amb el poder d'un Estat que té molt clar què vol i inverteix en tecnologia com ningú.

Per més que ens dolgui, els cotxes porten el camí que ja han recorregut els televisors o les rentadores, deixaran de ser europeus perquè altres treballen més i millor.

El tren motor és l'últim bastió defensiu de la nostra indústria. Treure'l de l'equació ha obert la porta als qui dominen l'electrònica i ens ha deixat totalment indefensos. Per això, mantenir la possibilitat del seu ús dona esperança a la indústria europea.

Tot i que no crec en les conspiracions, a vegades la suma de despropòsits és pitjor que les conspiracions. Per què prohibir totalment els cotxes de gasolina i dièsel a Europa si es continuaran comercialitzant a la resta del món? Per què suïcidar la primera de les nostres indústries? Mantenir la possibilitat d'evolucionar els motors actuals és una gran notícia.

Abans del gir total cap a l'elèctric, els fabricants europeus tenien plans per continuar evolucionant els motors de combustió interna reduint el consum i les emissions. Els cotxes de fa 50 anys emetien més de tres vegades més CO₂ que els cotxes d'avui, i això que eren més petits i tenien moltes menys prestacions.

La dinàmica de millora no té per què aturar-se i si avui les emissions mitjanes estan al voltant dels 120 grams per quilòmetre recorregut no és impossible arribar al voltant dels 25 grams, entre altres coses perquè alguns cotxes experimentals fa temps que van arribar a aquest llindar, com el prototip presentat per Volkswagen a l'Expo de 2002.

Si no ens haguéssim complicat la vida amb la fe cega en el cotxe elèctric, probablement les emissions mitjanes dels cotxes d'avui serien menors.

Un cop eliminat el veto, la indústria ha de reaccionar i animar els seus clients a comprar el que vulguin, però que comprin. El parc actual contamina més que el de fa 10 anys simplement perquè és més vell. L'antiguitat mitjana dels cotxes el 2015 era d'11 anys, ara s'acosta als 15. La gent no sap quin cotxe comprar, bloquejats pels insensats missatges dels polítics.

Qualsevol cotxe nou, qualsevol, contamina menys que un de fa 10 anys. El motor dièsel consumeix menys que el de gasolina, i, per tant, emet menys CO₂, encara que emet un altre tipus de partícules. Gasolina, dièsel, híbrid... el que sigui, però cal renovar el parc. Els cotxes que es comprin avui no tenen una altra data de caducitat que el seu envelliment, però es podran conduir d'aquí a 10, 20 o 30 anys, encara que el millor és canviar de cotxe amb certa freqüència.

Aquest gir de guió era més o menys previsible perquè estem acostumats a les moratòries i ajornaments, primer s'espanta i després es relaxen les amenaces. Esperem que no sigui massa tard i, sobretot, que sigui aprofitat per fabricants i clients per reanimar una indústria que és fonamental per al benestar i el desenvolupament dels europeus.