Rosa Prat, un exemple per a tots, totes i 'totis'
"Fins ara, era, a més de regidora per ERC en l'àrea de Salut, Benestar Social i Esports, secretària d'organització i formació del sindicat d'infermeres Satse, i a més exercia com a educadora a la Universitat de Girona"
Amb estupor vaig llegir ahir una notícia que va publicar Aida Torrubia en aquest diari:
La tinenta d'alcalde de Breda Rosa Prat acumulava tres feines dins de l'Administració pública. Sotmesa a investigació per aquest suposat abús, i determinat, per l'Institut Català de la Salut, que estava cometent un frau de llei, ha hagut de renunciar a una d'elles.
Fins ara, era, a més de regidora per ERC en l'àrea de Salut, Benestar Social i Esports, secretària d'organització i formació del sindicat d'infermeres Satse, i a més exercia com a educadora a la Universitat de Girona, en l'especialitat d'infermeria.
La seva exemplar laboriositat ens donava a tots una lliçó. No cal acomodar-se al teu lloc de treball i esperar que passin les hores per poder anar a casa i apoltronar-te davant la tele amb una cervesa per veure First dates, que és el que sens dubte fas. Si la vida t'ho permet, aprofita per buscar-te una altra feina i arrodoneix els teus ingressos!
Com aconseguia ella compaginar tres tasques sens dubte tan exigents és cosa digna d'admiració. Devia robar-li hores al son. Devia suprimir l'“hora de l'esmorzar”, i suprimir l'“hora del cafetó” i l'hora del cigarret --com d'agradablement abreugen aquests moments de descans el monòton matí del funcionari!--, aniria com una llançadora d'un lloc de treball a un altre! Pobra Rosa!
Arran de les investigacions de l'esmentat Institut, la laboriosa regidora ha renunciat a la seva feina al sindicat. Sembla que hi havia algunes possibles incompatibilitats, en estar als dos costats de la barrera en possibles conflictes consistorials: per una banda, hauria de posar-se a favor de l'ajuntament, però per l'altra, donant canya sindicalista a aquest mateix ajuntament.
Això, naturalment, en cas que en el moment del conflicte no estigués absent de Breda, impartint alguna classe a Girona…
És difícil d'entendre la cosa, ja que en el sector privat la pluriocupació és molt habitual. No pot ser-ho en el públic? Per què heu de tallar-li les ales a Rosa Prat?
Pilar Rahola, que cobrava 5.000 euros al mes per estar 15 minuts de dilluns a dijous parlant per la boca a TV3, sostenia famosament que amb un sou de sis o set mil euros no hi ha manera d'arribar a final de mes, ja que després venen els impostos, i has de cotitzar en la franja alta, és a dir un 44%, i hi ha l'escola dels nens, i la gasolina… Per sort aquest no era el seu cas, ja que ella tenia altres ingressos.
D'acord amb Rahola, és obvi que per viure una mica tranquil és imprescindible superar aquesta barrera psicològica dels sis, set mil euracos, que ben mirat no són més que xavalla.
Encara sense saber quant guanyava l'abnegada senyora Prat amb les seves tres feines (cosa que, la veritat, tampoc ens interessa), no podem sinó simpatitzar amb ella pel seu caràcter positiu i emprenedor: sap desdoblar-se, i multiplicar-se, per portar a casa uns emoluments raonables, amb tres feines, tres, i els seus respectius sous.
I tot sense sortir de l'Administració, ja que sens dubte ella coneix l'axioma de Pío Baroja: “Viure fora dels pressupostos de l'Estat és viure en l'error”.
Però més enllà de l'ambició personal o l'avidesa de sous, el que es reflecteix en les tres feines que exercia la senyora Prat era la seva voluntat de servei, ja que en totes les feines estava treballant per la salut del ciutadà. Bé es pot dir que la senyora ens ajudava de tres maneres diferents, sense sortir de l'àmbit de la infermeria.
Més que censurar-la per això, jo crec que es mereix la Medalla al Mèrit en el Treball.
