M'emporto la meva IA personal a la feina. No és tan bona idea
"La tendència de consumir la pròpia intel·ligència artificial comporta riscos. El més clar és l'exposició de dades sensibles o estratègiques, quan els empleats utilitzen IAs alienes a l'empresa i sense supervisió sobre la informació que es transmet"
El fenomen del “Bring Your Own AI” (BYOAI) —el costum que els empleats portin les seves pròpies eines tecnològiques d'intel·ligència artificial a la feina— s'està consolidant a nivell internacional, especialment als Estats Units i algunes economies asiàtiques, i ara comença a aparèixer amb força a Europa.
Moltíssims treballadors, un 78% segons una enquesta, utilitzen la seva pròpia IA, cosa que significa que el treballador fa servir, de manera autònoma i moltes vegades invisible per a l'empresa, sistemes d'IA externs com són els assistents tipus Chat GPT, generadors de contingut, traductors automàtics, analitzadors de dades, agents conversacionals i altres recursos digitals personalitzats.
Les xifres parlen d'una autèntica revolució silenciosa a Espanya, on s'utilitza la intel·ligència artificial en el dia a dia laboral, molt per sobre d'altres potències europees. El fenomen respon a l'impuls d'aquells que volen optimitzar processos, guanyar flexibilitat i resoldre problemes quotidians sense dependre de les lentes estratègies institucionals. M'ho comentava un amic que està auditant les despeses d'un gran fons d'inversió. Segons ell, i és una persona amb molta experiència, estaria mort sense la IA.
Però vegem la cara B. Tot en aquesta vida en té. Que consti que jo sóc un fan de la IA i que considero que no és una moda, sinó que ve per quedar-se, encara que crec que canviarà en el funcionament. La qüestió és que només el 36% dels empleats es considera prou format per utilitzar aquestes eines a fons, i menys d'un terç rep instruccions concretes dels equips directius sobre com i on aplicar-les. La bretxa entre l'entusiasme de la plantilla i la cautela dels directius genera tensions i accelera el fenomen BYOAI com a resposta espontània davant la manca d'una política clara de les empreses i de l'Administració.
Però per què tanta gent utilitza la seva pròpia IA? Fonamentalment, per la promesa d'autonomia. Qui domina el seu propi arsenal digital pot automatitzar informes, agendar cites, traduir textos, detectar patrons, monitorar dades de negoci o fins i tot dissenyar presentacions amb només uns clics. La potència dels sistemes generatius —capaços de crear, suggerir i transformar materials en segons— multiplica la productivitat i permet esquivar moltes de les mancances del software corporatiu convencional.
A més, en molts sectors, la intel·ligència artificial s'està convertint en un filtre d'accés a la feina. Segons una altra enquesta, dos de cada tres líders empresarials ara consideren imprescindible per contractar que el candidat demostri habilitats amb IA. Crec que no se sap per part de les empreses i de l'Administració, què és exactament la IA. És com demanar habilitats per encendre el llum.
Tanmateix, aquesta tendència de consumir la pròpia IA comporta riscos creixents. El primer i més clar, encara que la gent no en sigui gaire conscient, és l'exposició de dades sensibles o estratègiques, quan els empleats utilitzen IA alienes a l'empresa, és a dir la pròpia, i sense supervisió sobre la informació que es transmet. Una altra conseqüència gairebé inevitable és la fragmentació de l'entorn tecnològic, en trobar-se l'empresa amb desenes de sistemes semiautònoms que no es comuniquen, dificultant la governança i provocant forats de seguretat. A Europa, on les regulacions sobre privacitat i ús de dades són especialment estrictes, aquest tipus de pràctiques pot generar incompliments legals greus, derivar en pèrdua de propietat intel·lectual i pot exposar l'organització a sancions reguladores.
La nova Llei Europea d'IA i el braç executiu comunitari ja han començat a legislar perquè el desplegament de la intel·ligència artificial a la feina s'ajusti als estàndards europeus d'equitat, transparència i respecte al treballador
Però hi ha un altre problema igual de rellevant, que és la desigualtat en la formació. Malgrat el ritme d'adopció, la majoria dels empleats no han rebut capacitació formal, cosa que genera dues classes de treballadors: els que saben explotar eines digitals i els que es queden endarrerits. Estem preparats? La veritat és que, a Europa, només el 8% de les empreses ha implementat polítiques eficaces per administrar i aprofitar la intel·ligència artificial. Fins i tot als països capdavanters, la integració és molt dispar i el debat sobre com garantir un ús segur i equitatiu tot just comença.
Però es crea una altra desigualtat que cal tenir en compte. Les diferències que es produeixen entre grans companyies i petites són notables. Mentre les multinacionals implanten IA de manera estructurada i sota supervisió, la petita empresa i els autònoms recorren a solucions adaptades, moltes vegades improvisant i esquivant la rigidesa dels sistemes informàtics corporatius. El resultat és un escenari bigarrat amb talent desaprofitat, riscos gairebé invisibles i una pressió creixent per adaptar la regulació a la nova realitat.
La IA i el BYOAI no són una moda passatgera, com deia. És una resposta espontània —i a Europa, no sé a la resta del món, encara descoordinada— al repte de trobar l'equilibri entre autonomia individual i seguretat col·lectiva. Les empreses hauran de decidir si reprimeixen, ignoren o canalitzen l'empenta innovadora dels seus empleats; i els treballadors, si prefereixen exposar-se als riscos o seguir esperant que els seus superiors prenguin la iniciativa. La clau està en formar, escoltar i regular amb intel·ligència -que no sigui artificial, si us plau-, perquè la revolució digital a la feina ja no té marxa enrere.
