Sembla que en qualsevol moment algú diria: “Perdó, ens hem equivocat”. I que la gala, celebrada a l'espai Sohrlin Andalusia —bon branded content el que ens va colar aquí Antonio Banderas, tot i que ja sabem que forma part del joc—, reprendria el fil per donar-nos a conèixer el nou (o els nous) restaurants amb tres estrelles Michelin de la Guia 2026.

Però mentre pensàvem això i atribuïem l'error a Jesús Vázquez, presentador del gran esdeveniment, que no va estar en la seva nit més lúcida, i això que porta dècades de televisió a l'esquena, la realitat era que el guió Michelin seguia segons el previst. Enguany no hi ha nous triestrellats, i punt.

La decisió no ha agradat en general al sector —alguns xefs es van mostrar més enfadats que d'altres— i això es pot llegir com un toc d'atenció. Els rumors, com cada any, apuntaven que un dels 16 triestrellats del país, consolidats a l'olim gastronòmic, perdria un dels seus brills —igual que Michelin ha fet als Estats Units amb el cas del xef Grant Achatz—, però això no ha passat.

“No traiem estrelles, però tampoc en regalem cap”. Podria semblar l'avís de la guia vermella. Implacables, sempre.

I aquí ningú se'n lliura. Dies després vaig poder escoltar, per aquelles casualitats del periodisme, el missatge que es donava a l'equip en una cuina triestrellada. Una cosa així com “les tres estrelles no es mantenen, es guanyen cada any, així que a continuar treballant”.

Cal esforçar-se i continuar buscant l'excel·lència, aquest és el discurs. Un discurs que enguany ha funcionat bé a Catalunya —i això que ens n'alegrem—, ja que ha aconseguit col·locar al podi de les dues estrelles quatre restaurants: Enigma, Aleia i Mont Bar, tots tres a Barcelona, a més de La Boscana, l'únic que surt de l'entorn urbà per portar-nos fins al poble de Bellvís, a Lleida.

El d'Enigma era gairebé una reclamació popular, i es va notar a l'auditori malagueny. Es va aplaudir intensament i fins i tot el mateix Albert Adrià va fer broma (o ironia) sobre això. Més inesperat va ser el de Mont Bar i al pati gastronòmic se senten aquests dies tot tipus de comentaris: que si només és un bar, que si no té l'espai que mereix un dos estrelles… Cal tornar-hi i veure què s'hi cou o què s'hi courà a partir d'ara —a Hule i Mantel ho explicarem properament—.

Més enllà de l'èxit de Catalunya —la comunitat autònoma que més estrelles ha rebut, en total sis—, i en concret de la ciutat de Barcelona, que també ha aconseguit col·locar a la Guia 2026 dos nous restaurants amb una estrella, Kamikaze i SCAPAR, el repartiment d'enguany sembla que ha quedat una mica més just.

Si a la guia 2025 hi va haver 36 noves estrelles, en aquesta ocasió només se n'han lliurat 30 (sense comptar les estrelles Verdes, és clar, que ja no sabem gaire bé on col·locar-les). Així que això, sumat a l'absència d'un nou triestrellat, sona més a lleugera amonestació que a gran festa de la gastronomia pròpia (almenys per a alguns). Veurem amb què ens sorprèn l'any vinent la guia, tot i que segur que de la possible caiguda d'un triestrellat en tornarem a parlar. Una i una altra vegada.