Marc Pérez (Fenin): "La tecnologia sanitària s'ha d'entendre com una inversió"

El sector de la tecnologia sanitària a Espanya s'ha convertit en un motor econòmic important, amb una facturació anual propera als 17.000 milions d'euros. Després de la recuperació de l'activitat assistencial després de la Covid, la demanda de productes i solucions sanitàries ha crescut de forma sostinguda, impulsada per la inversió, la capacitat per generar ocupació qualificada i l'envelliment de la població.

Avui, aquest mercat ja aporta un 1,13% al PIB nacional, consolidant el seu paper estratègic tant en l'economia com en la modernització del sistema de salut. En aquest context, el president de la Federació Espanyola d'Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin) a Catalunya, Marc Pérez, ofereix la seva visió sobre els reptes regulatoris, la inversió en R+D i les oportunitats de desenvolupament industrial a la regió.

En els últims anys, la facturació del sector creix un 5% de mitjana a Espanya, quins factors expliquen aquest creixement tenint en compte el complex context geopolític?

Després de la Covid es va produir un efecte clar en el sistema sanitari. Hi va haver una pausa en les intervencions quirúrgiques i un retard en els diagnòstics. Moltes persones no podien o tenien por d'anar als hospitals i, com a conseqüència, hem estat vivint tres o quatre anys de creixement derivats de la recuperació de l'activitat assistencial.

A això s'hi suma un altre factor molt important a Espanya: la població segueix creixent. Ja som més de 49 milions d'habitants, i cada cop som una població més envellida, cosa que implica una major necessitat d'assistència sanitària. Tot això es tradueix en un increment de la demanda sanitària, però també reflecteix la bona evolució del mercat.

Quins són els principals reptes per impulsar la inversió en aquest camp?

Gran part de la tecnologia sanitària depèn de la contractació pública, que representa prop del 80% de les vendes. La resta va al sector privat, a farmàcies o a centres sociosanitaris. Per això és tan important continuar millorant la regulació de la contractació pública.

Tots aquests aspectes estan dins de la regulació europea de productes sanitaris, la Medical Device Regulation o MDR, que marca els requisits de qualitat, seguretat i certificació per poder comercialitzar productes sanitaris a Europa. La nostra federació reuneix més de 300 empreses a Espanya (d'un total de 933) i mou uns 17.000 milions d'euros, dels quals uns 5.000 milions són exportacions. És una indústria d'alt valor afegit, que necessita estabilitat reguladora i visió a llarg termini per continuar atraient inversió.

Com contribueix el sector a la sostenibilitat del sistema públic?

La tecnologia sanitària s'ha d'entendre com una inversió i no com un cost, ja que possibilita processos més eficients, redueix temps, optimitza l'ús de recursos i millora els resultats en salut. A més, és cada cop més accessible, ja que moltes d'aquestes tecnologies poden utilitzar-se en centres de salut sense necessitat d'anar a un hospital. La tecnologia sanitària facilita models assistencials més àgils, apropa l'atenció al pacient i contribueix a la fortalesa del sistema públic a mitjà i llarg termini.

Estem aprofitant el potencial industrial en la tecnologia sanitària?

Sí. Som un sector industrial sòlid que va demostrar la seva fortalesa durant la crisi de la Covid. Vam ser capaços d'abastir productes essencials --mascaretes, guants, solucions hidroalcohòliques i respiradors-- tant a hospitals públics i privats com a farmàcies, protegint la població i el sistema sanitari.

L'objectiu ara és consolidar una autonomia estratègica oberta, incrementant la producció a Espanya i Europa, i competir en un mercat global amb empreses asiàtiques i americanes, sempre complint la normativa europea. Això també permet atraure inversió, desenvolupar talent, reforçar la R+D i garantir la qualitat industrial i reguladora. Això és especialment rellevant en l'escenari actual i davant d'una competència internacional cada cop més gran.

Marc Pérez, president de Fenin Catalunya GALA ESPÍN Barcelona

Com valora Fenin la seva relació amb les administracions públiques?

És molt bona i cada cop més estructurada. Tenim una participació activa, hem estat presents en el Pacte Nacional per la Indústria i en altres fòrums. Hem aconseguit posar la tecnologia sanitària com un sector tractor de l'economia. Avui l'administració ens consulta per dissenyar estratègies de futur, reconeixent que els productes sanitaris i els medicaments són dos camps diferents però complementaris.

Jo crec que el gran èxit que hem aconseguit és que en l'última dècada érem una indústria no tan visible o estructurada, ara això ha canviat. Abans la gent posava els fàrmacs, els medicaments conjuntament amb la tecnologia mèdica o el producte sanitari, però ja no.

Creu que s'està democratitzant l'accés a la tecnologia sanitària?

Totalment. I diria que cada cop estem aconseguint més tecnologia en el sistema sanitari públic. Encara que encara tenim molt camí per recórrer, ho hem aconseguit amb els diferents plans de renovació d'equipament mèdic. Espanya tenia un parc d'equipament molt obsolet, però aquests plans, accelerats pels fons europeus (Next Generation), han permès modernitzar-lo. Ara això millora el diagnòstic, la prevenció i l'eficiència del sistema.

Des de Fenin s'ha treballat conjuntament amb les administracions en guies de compra pública eficient, que han ajudat a orientar aquestes inversions i a maximitzar el seu impacte. I en renovar-se també es demostra que els professionals tenen accés a una millor tecnologia que els permet tenir cura millor dels pacients, prevenir possibles riscos, etc.

I amb això també cal gent capaç d'operar aquest equipament...

Correcte. I aquí ho relaciono amb un altre eix que treballem des de Fenin, que és donar visibilitat als enginyers biomèdics, que són una nova professió en el sector. Fa més de deu anys que col·laborem amb un fòrum de talent d'enginyeria biomèdica a Catalunya, en què participen tres universitats públiques: la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.

També hem obert aquests fòrums a la resta de professionals de l'enginyeria biomèdica, amb l'objectiu d'apadrinar-los i facilitar la seva incorporació al sistema de salut, tant en hospitals com en proveïdors sanitaris, per poder treballar de forma col·laborativa amb metges, cirurgians, infermeria i altres professionals sanitaris.

La IA avança ràpidament en molts camps, com considera que s'està aplicant en el sistema sanitari?

Una de les nostres comissions treballa amb salut digital, que té molt coneixement, però també és cert que hem de ser prudents amb la incorporació de la IA. Però això no vol dir que no tinguem línies d'actuació. Al final, moltes de les nostres solucions tecnològiques incorporen IA, sobretot la gestió de la dada quan parlem de diagnòstic, quan parlem de predicció de diferents algoritmes, software i dispositius mèdics.

Però tot això s'ha de fer conforme a la normativa perquè és un tema molt sensible a causa de la privacitat de dades i perquè no hi hagi un mal ús de la informació. Tots els elements que s'utilitzen avui han d'estar regulats per assegurar seguretat, qualitat i confiança tant per als professionals com per als pacients. Cal treballar en aquest codi de bones pràctiques i en aquestes directrius per garantir un bon ús de la IA.

El representant de Fenin a Catalunya, Marc Pérez GALA ESPÍN Barcelona

Catalunya s'ha convertit en un referent en tecnologia sanitària. A què es deu aquest lideratge industrial i científic?

Tenim un historial molt potent a nivell industrial. Som la comunitat on hi ha més presència de fabricants de productes sanitaris. Més del 40% de les empreses de tecnologia sanitària a Espanya són a Catalunya. A més, comptem amb un ecosistema molt avançat de desenvolupament i recerca hospitalària i de desenvolupament industrial.

Hem aconseguit dinamitzar aquest ecosistema gràcies a la nostra participació en el patronat de Biocat, una entitat que des de fa gairebé 20 anys impulsa la BioRegió de la Salut mitjançant la col·laboració entre la indústria, les administracions i els centres de recerca. En aquest patronat participen també representants de la indústria farmacèutica i diverses conselleries, i està presidit directament pel president de la Generalitat.

Fa dues dècades que donem suport a aquest desenvolupament i, juntament amb la fortalesa del nostre teixit empresarial --una de les característiques que diferencien Catalunya de la resta de comunitats--, això ens dóna un avantatge històric important. El sector representa gairebé el 8% del PIB de Catalunya, comptem amb la xarxa de recerca més potent del país i som la comunitat que més exporta. Al final, tot això es tradueix en la necessitat de ser competitius.

Quins són els principals mercats d'exportació?

El principal mercat és l'europeu, especialment Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia. També s'està creixent molt a Llatinoamèrica i als Estats Units, tot i que Europa continua sent la destinació prioritària de les exportacions del sector.

Quines oportunitats veuen per a Catalunya en R+D?

El que hem de fer és continuar amb aquestes polítiques de suport a la industrialització i a la col·laboració públic-privada. El Pla Nacional d'Indústria és molt important i hem de ser capaços de continuar invertint en aquest ecosistema, en què comptem amb un gran element diferenciador: la gran quantitat de startups a Catalunya.

Hi ha iniciatives com el Barcelona Health Hub o el Barcelona Tech City, i pols d'inversió molt potents com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. A més hi ha moltíssims congressos que fomenten la inversió i una elevada inversió estrangera que aposta per noves startups en el sector de la tecnologia mèdica (medtech) i, cada cop més, en l'àmbit de la salut digital.