Una jutgessa de Barcelona ha acordat tornar a intervenir les fundacions privades Cellex i Mir Puig, hereves del patrimoni de l'empresari i mecenes Pere Mir, en veure "reforçats" els indicis de la "deslleialtat" amb què van actuar els seus marmessors, investigats per un presumpte desviament de fons d'aquestes entitats.
En una interlocutòria, a la qual ha tingut accés Efe, la titular del jutjat d'instrucció número 12 de Barcelona, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, ordena que el Protectorat de Fundacions de Catalunya, dependent de la conselleria de Justícia, assumeixi l'administració de Cellex i Mir Puig, per un període de sis mesos prorrogable.
Marmessors investigats
La jutgessa també ha decidit impedir que els marmessors investigats pel presumpte desviament accedeixin als seus béns, per garantir una eventual responsabilitat patrimonial, com va sol·licitar la Fiscalia.
La magistrada investiga si Josep Tabernero -cap d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona-, i Jordi Segarra, ambdós marmessors de Pere Mir, es van apropiar de fons de les fundacions hereves del patrimoni de l'empresari i mecenes, mort el 2017, i la seva esposa Núria Pàmies, que va morir un any després.
Presumpte perjudici de més de sis milions d'euros
La magistrada, que a l'abril de l'any passat va destituir els patrons i administradors de les fundacions davant les sospites d'administració irregular, xifra en 6,2 milions d'euros el perjudici causat i apunta que Segarra i Tabernero es van apropiar, presumptament, de 287.968 i 954.000 euros.
La secció novena de l'Audiència de Barcelona va acordar a l'octubre passat deixar sense efecte la intervenció que la jutgessa ja havia acordat -perquè no va donar prou temps a les defenses per analitzar tota la documentació- i va retornar la causa al moment immediatament anterior a la vista de mesures cautelars.
Possible administració deslleial
Per aquest motiu, el passat 10 de desembre es va celebrar una nova compareixença, després de la qual la magistrada ha tornat a acordar la intervenció d'ambdues fundacions.
Per a la jutgessa, la "sospita" que els marmessors estan liquidant els actius sense preservar l'equivalent econòmic a favor dels últims beneficiaris de l'herència, les fundacions Mir Puig i Cellex, justifica la investigació penal per un delicte d'administració deslleial i fa necessari garantir el romanent per si una eventual sentència resol que ha d'anar als "legítims beneficiaris".
Nova intervenció
Segons la jutgessa, els arguments que van servir per acordar la primera intervenció judicial, a l'abril de l'any passat, es mantenen en "tots els seus extrems" i "encara cal considerar-los reforçats", després dels resultats de la investigació.
En aquest sentit, la magistrada remarca que després de més de vuit mesos d'investigació, els arguments plantejats per les defenses no permeten reconsiderar els indicis que els marmessors van actuar de manera "deslleial".
"Indicis de criminalitat"
Segons la jutgessa, les premisses de les defenses, que se centren en què va ser el mateix Mir qui va transferir en vida bona part dels seus béns a entitats panamenyes i que va encomanar "amplíssimes facultats" a Segarra, són valoracions que per ara no anul·len els "indicis de criminalitat que han estat detectats" i que van donar origen al procediment penal.
Sense negar l'existència de l'anomenat "patrimoni separat", la jutgessa ressalta que Mir va donar "instruccions protocol·litzades" perquè les fundacions Cellex i Mir Puig fossin les "destinatàries finals" del seu patrimoni, per més que donés amplis poders a Segarra.
Aquest punt, segons la jutgessa, "permet raonablement donar suport a la hipòtesi delictiva que passa per considerar la deslleialtat dels marmessors en el desenvolupament de les seves funcions, no només com a gestors i liquidadors del patrimoni personal dels consorts Mir-Pàmies, sinó també com a gestors de la totalitat dels béns que, pertanyent a Pere Mir, aquest va adjudicar a les fundacions panamenyes".