Les cinc opes que han impactat a la gran empresa catalana

L'exercici que està a punt de finalitzar ha estat prolífic en ofertes de compra sobre grans empreses catalanes. A les ja plantejades el 2024 al Banc Sabadell i Ercros, s'hi han sumat l'OPA d'exclusió de Catalana Occident i la de Naturgy sobre accions pròpies, amb la finalitat d'augmentar la liquiditat del valor a borsa.

De totes elles, la que més moviments borsaris i soroll mediàtic ha generat ha estat l'OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell. Formalitzada el maig de 2024, no ha estat fins a l'octubre de 2025 quan s'ha conegut un desenllaç en forma de fracàs estrepitós de l'entitat que presideix Carlos Torres.

Oliu: "El final de l'OPA ha estat el millor per al Sabadell i per al BBVA"

Des de les primeres setmanes de l'exercici, l'operació va començar a complicar-se per al potencial comprador. La cotització del Sabadell es va situar per sobre de la contraprestació inclosa a l'oferta; el mercat va començar a pressionar així el BBVA perquè millorés la proposta, cosa a la qual l'oferent es va resistir fins a última hora. 

Abans que es decidís a fer el pas, l'aparició d'altres factors van complicar encara més una operació que no ha deixat de comptar amb l'oposició de la pràctica totalitat d'actors socioeconòmics.

Entre ells, va destacar la intervenció del Govern després de l'aprovació de l'operació per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència en Fase 2 i amb compromisos. L'Executiu va imposar severes condicions, que van incloure el veto a una fusió en un període de tres anys i a realitzar ajustos laborals relacionats amb l'operació. 

El ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, a la seu del Ministeri, a 16 de juliol de 2025, a Madrid (Espanya) Marta Fernández / Europa Press

Les mesures de la Moncloa complicaven i retardaven els objectius econòmics del BBVA. Però no només el Govern, contrari a l'operació des del primer moment, va moure fitxa. També ho va fer el Banc Sabadell en acordar la venda de la seva filial britànica TSB al Banc Santander i el repartiment d'un dividend extraordinari de 2.500 milions d'euros al tancament de la transacció. 

Un nou estímul per convèncer els accionistes que rebutgessin l'oferta de l'entitat amb seu a Bilbao. La lleu millora del bescanvi proposat a l'OPA per part del BBVA va buscar, almenys, la via d'assolir un mínim del 30% i obrir la porta a una segona oferta per fer-se amb el control del Sabadell.

L'intent va resultar en va. Tot just una mica més del 25% del capital va decidir acceptar la proposta, cosa que va consumar el fracàs de l'abordatge a l'entitat catalana. 

L'escenari després de l'OPA: el Banc Sabadell afronta el repte de créixer per blindar la seva independència

També provinent de 2024 és el procés de presa de control de la química Ercros. Les ofertes de la portuguesa Bondalti i la italiana Esseco han competit per fer-se amb la totalitat de la companyia.

Després del passat estiu, el grup lusità s'ha quedat en solitari en el seu interès per adquirir Ercros. Les severes condicions imposades per la CNMC en Fase 2 van fer desistir de l'intent a Esseco. 

Llençar la tovallola

En canvi, Bondalti ha acceptat finalment les condicions del regulador, que va decidir en el seu dia estendre el procés fins a la segona fase en considerar que les operacions suposaven un risc per a la lliure competència. 

L'empresa portuguesa sí ha acceptat els compromisos acordats amb la CNMC, de manera que el camí per fer-se amb Ercros apareix molt més clar. 

El president de Naturgy, Francisco Reynés (dreta), al costat del secretari del consell, Manuel García Cobaleda, a la darrera junta d'accionistes / NATURGY

Al marge de les operacions de compra, també hi ha hagut lloc per a un altre tipus d'OPA. Una de les més cridaneres dels darrers anys ha estat la llançada per Naturgy, ja que es tracta d'una oferta sobre accions pròpies. 

Com va admetre la mateixa companyia, no és la maniobra més habitual ni ortodoxa. Però el consell no va trobar un camí millor per solucionar el problema de la manca de liquiditat borsària que acuitava l'energètica.

Naturgy col·loca un 5,5% dels seus títols per elevar el capital flotant per sobre del 15%

Degut al seu reduït capital flotant (ja que els principals accionistes sumaven prop del 90% de les accions), Naturgy va ser exclosa dels índexs MSCI, cosa que va suposar la sortida immediata d'un bon nombre de fons indexats a aquests indicadors. 

Així, Naturgy va decidir llançar una auto OPA perquè els accionistes de referència venguessin a l'empresa una porció de les seves participacions; un cop liquidada l'oferta, la companyia que presideix Francisco Reynés col·locaria de nou aquests títols al mercat per elevar el capital flotant i, amb ell, la liquiditat. 

A través de l'operació, Naturgy va assolir el 10% d'autocartera, el màxim permès per Llei, i va procedir després a col·locar els títols propis a borsa. La maniobra va servir per elevar el capital flotant per sobre del 18% i, d'aquesta manera, permetre el retorn del valor als índexs MSCI.

Adéu a 150 anys als mercats

Per completar el ventall d'ofertes, una d'exclusió. La llançada per Inocsa, accionista majoritari de Catalana Occident i controlada per la família Serra, per fer-se amb el prop del 40% que encara no controlaven de l'asseguradora. Com a resultat de l'oferta, Inocsa ha passat a tenir prop d'un 98% de la companyia, cosa que li ha permès dur a terme un procés de compravenda forçosa d'accions fins assolir el 100%.

L'OPA posa així fi a una llarga trajectòria als mercats, que es remunta a les darreres dècades del segle XIX.