Competència denuncia un oligopoli a les apps de repartiment de menjar a domicili a Catalunya
L'ACCO analitza el lliurament de menjar a domicili a l'octubre de 2023 i apunta a un mercat dominat per tres plataformes, amb Glovo amb "una posició dominant"
Relacionat: Glovo a la corda fluixa: el seu propietari valora deixar Espanya per les sancions laborals
L'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) ha conclòs, a partir de les dades d'octubre de 2023, que el repartiment de menjar a domicili a Catalunya és un oligopoli en mans de Just Eat, Uber Eats i Glovo, en què aquest darrer té "una posició dominant".
"Les tres presten servei, majoritàriament, als principals nuclis urbans en termes de població (incloent-hi les capitals de província), als municipis dels seus voltants i a bona part de la resta de municipis de la costa catalana", apunta l''Anàlisi del lliurament de menjar preparat a domicili en línia' de l'ACCO, publicat aquest dimecres.
42 milions
El document analitza el sector del food delivery a Catalunya durant el mes d'octubre de 2023 i assenyala que, tot i que les comandes es poden fer a través de la web o l'app dels locals, “molt sovint” es fan mitjançant les plataformes esmentades.
D'entre les dades, es destaca que a les ciutats de més de 60.000 habitants a la comunitat es van registrar almenys 1,65 milions de comandes, que van generar una facturació de 42 milions d'euros, incloent-hi el preu del menjar i de l'enviament.
Dos mercats
Dins del food delivery, l'estudi distingeix dos mercats. El primer --el mercat de gestió de comandes-- té als restaurants com a clients i a les plataformes competint per gestionar-los.
Segons l'ACCO, es tracta d'un oligopoli dominat per Glovo, que en el període analitzat va gestionar entre el 60% i el 80% de les comandes als 21 municipis més poblats de Catalunya, mentre que Uber Eats i Just Eat es van situar entre el 0% i el 20%. La facturació va seguir un patró similar.
Glovo, principal repartidor
El segon --el mercat del servei de menjar a domicili-- atén de manera directa els consumidors, amb competència entre les plataformes i els restaurants que reparteixen pel seu compte.
La startup d'Òscar Pierre també lidera aquest mercat, en concret, a 20 dels 21 municipis analitzats, amb més del 40% de la facturació i de les comandes a la majoria d'ells.
Terrassa és l'excepció, on Just Eat domina amb una quota d'entre el 40% i el 60%, arribant fins al 40% en altres tres municipis. Uber Eats, per la seva banda, aconsegueix entre el 20% i el 40% de les comandes en cinc municipis.
"Càrtels"
D'altra banda, l'estudi identifica diverses pràctiques que podrien afectar la competència a Catalunya. Entre les accions coordinades preocupants, hi ha els acords per no contractar personal d'altres empreses, l'intercanvi d'informació comercial sensible i la divisió de mercats per zones.
En aquest context, recorda que el juny passat la Comissió Europea va imposar una multa de 329 milions d'euros a Delivery Hero i Glovo per la seva participació en un càrtel de serveis de lliurament d'aliments en línia que, durant quatre anys, incloïa les pràctiques esmentades.
Més pràctiques qüestionables
L'ACCO també detecta pràctiques unilaterals, com obligar els restaurants a treballar només amb certes plataformes, impedir que venguin els seus plats més barats de manera directa o en altres plataformes, o combinar la gestió de comandes amb el repartiment de manera obligatòria.
Finalment, assenyala els riscos de competència deslleial, com possibles incompliments de la “Llei rider”, quan els repartidors es subcontracten com a autònoms en condicions que podrien donar avantatges injustes a algunes empreses.
