De izq. a dcha., Tatxo Benet, Gerard Romy y Jaume Roures, fundadores de Mediapro, con la sede del grupo de fondo / CG
Negocis vacío

El desafortunat final dels tres fundadors de Mediapro: un perseguit, un acomiadat i un embargat

La sortida de Tatxo Benet deixa al grup, per primera vegada, sense un sol dels qui van donar llum a mitjans dels 90 a un projecte amb algunes llums i moltes ombres

Més informació: Mediapro prepara la sortida del seu fundador Tatxo Benet

Leer en Castellano
Publicada

L'adeu a Mediapro de l'fins ara president i conseller delegat, José María Tatxo Benet, deixa òrfan al grup audiovisual de les tres persones que van donar inici al projecte, allà per mitjans de la dècada dels 90. Com en els casos de Jaume Roures i Gerard Romy, la sortida de Benet no ha estat segurament la somniada en algun moment per l'executiu, que ha compartit amb els seus antics socis una mena de malditisme en la seva marxa. 

"Aquest projecte el vam començar tres... i sense padrins, que això també és possible". La frase ha estat pronunciada per Roures en algunes ocasions, quan li ha tocat retrotraure's als primers passos de Mediapro. I, amb tota seguretat, sigui el menys indicat dels tres per assegurar tal cosa. 

Roures sempre va ser la cara visible de Mediapro. També el de les idees, almenys les fonamentals, les que van marcar la trajectòria d'un dels grups audiovisuals més influents de la història recent d'Espanya. I el dels contactes, el que sempre va exhibir una asombrosa facilitat per acostar-se al poder. 

Així que padrins mai van faltar. D'altra banda, l'autodenominat "empresari trotskista", per la seva militància en el comunisme, hauria tingut més difícil ser un dels prebostos de la incipient TV3 de mitjans dels anys 80. 

Jaume Roures, ex sòci gestor de Mediapro, en una compareixença

Jaume Roures, ex sòci gestor de Mediapro, en una compareixença Cedida

En la, a primera vista, inofensiva i poc influent àrea d'esports va coincidir amb Tatxo Benet, els camins professionals dels quals ja gairebé no es separarien fins al 2023. Temps de monopoli públic a TV, però en els quals els canals autonòmics començaven a disputar a la totopoderosa TVE drets de retransmissió del futbol. 

A diferència de Roures, Benet s'ha destacat més en la seva tasca d'executiu. O, el que és el mateix, d'executor. La direcció d'esports de TV3 i la seva tasca al capdavant de la producció audiovisual dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 el van consolidar com un dels referents del sector. 

S'eleva la competència

Juntament amb Gerard Romy, el tercer en discòrdia i el de perfil més baix, Roures i Benet varen alumbrar Mediapro el 1994. Aviat van demostrar que no arribaven per ser un més. Amb els primers passos de la televisió privada a Espanya, Roures va trobar en l'increment de la competència un ecosistema més que adequat per fer diners amb allò que havia començat a realitzar a TV3: la lluita pels drets audiovisuals. 

Però tampoc va trigar a demostrar que les seves habilitats per acostar-se al poder i guanyar influència en el terreny polític es combinaran amb una nefasta capacitat de gestió. Exemple del primer, l'aliança amb Globomedia que va donar lloc al grup Imagina, que es va fer amb la llicència de TV en obert de La Sexta. I del segon, la anomenada guerra del futbol contra el grup Prisa, que va acabar amb Mediapro i algunes filials en concurs d'acreedors. 

Tampoc li va anar millor al projecte del diari Público, obligat a tancar gairebé cinc anys després de la seva sortida al mercat i que, posteriorment, va aconseguir salvar la seva versió digital, que encara s'edita, tot i ja sense la presència de Roures i Benet.

Per camins similars va transitar La Sexta amb el duo al pont de comandament. I el més probable hauria estat un final idèntic de no ser per la fusió in extremis amb Atresmedia.

Tatxo Benet, president i CEO de Mediapro, durant un esdeveniment

Tatxo Benet, president i CEO de Mediapro, durant un esdeveniment Cedida

En aquesta història, Roures és el acomiadat. Perquè quan la situació es va fer insostenible a Mediapro, el grup de capital xinès Hontai va acudir al rescat i es va fer amb la majoria accionarial però va confiar en la parella Roures-Benet. Cinc anys i gairebé 1.000 milions en pèrdues després, va arribar el cessament, entre acusacions de traïció cap a qui va passar a consolidar-se en els comandaments de la nau.

En aquest tràmit, Benet ha durat dos anys. Els que ha tardat a demostrar que la seva gestió en solitari és igual de deficient que juntament amb el seu antic soci. I els empleats per perdre fins el contracte dels drets de la Lliga espanyola, que Mediapro havia mantingut de forma ininterrompuda durant l'última dècada.

Negocis a la fallida

Així que a Benet li correspon el paper de l' embargat. Perquè la seva sortida ha estat pactada amb la propietat de Mediapro. Però els seus negocis al marge de l'audiovisual no han marxat molt millor: ni el pretesament revolucionari Museu de l'Art Prohibit de Barcelona, ni l'empresa de transports que va acabar en fallida l'any passat. Problemes que han derivat en l'embargament d'una propietat a la Costa Brava per part de Hisenda.

Gerard Romy, cofundador de Mediapro amb Jaume Roures i Tatxo Benet

Gerard Romy, cofundador de Mediapro amb Jaume Roures i Tatxo Benet CG

El nexe amb Gerard Romy és el de la traïció. Perquè sobre Roures també planeja l'ombra d'aquesta sospita en el cas que va tenir al mateix FBI nord-americà darrere del fundador més discret de Mediapro. La productora es va veure immersa a l'escàndol denominat FIFAgate, una investigació sobre comissions il·legals en la transacció dels drets de retransmissió de partits de la Copa del Món de futbol.

Mediapro va arribar a un acord extrajudicial, amb confessió del delicte i pagament de multes de diverses desenes de milions d'euros. Però pel camí, Romy es va veure obligat a deixar Mediapro. I condemnat a tenir durant diversos anys a les seves esquenes les autoritats nord-americanes. En altres paraules, a ser el perseguit.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial