Vicent Ferrio: com apreciar el que tenim davant de l'obsessió per la productivitat

En temps de crisi, tornar als clàssics. Els filòsofs helenístics, Marc Aureli, Epicur, els estois, ells van ser els primers a orientar la recerca del saber cap a l'home i el seu béstar en el món. El ser humà ha tornat a ells periòdicament quan s'ha sentit aclaparat per conflictes, epidèmies, revolucions científiques i canvis de paradigma. Va ser un recurs per al desànim i la inestabilitat del Barroc per exemple i, sense anar tan lluny, ho va ser per molts en la postpandèmia.

L'home d'avui no s'ha oblidat dels mestres, aquells que van convidar a la introspecció, al recolliment, i a l'acceptació radical dels successos que escapen al control de l'individu.

Així li va passar a Vicente Ferrio: "Marc Aureli em va marcar. Llegir sobre un emperador romà, la persona més important d'aquell moment, i veure que va tenir la capacitat de comprendre i acceptar, de relativitzar, sense deixar-se portar per la influència dels altres... és saviesa pura".

Ferrio, enginyer de camins, amb més de dues dècades d'experiència com a directiu en diversos països, va experimentar un dia una angoixant sensacio de buit. Inesperada, ja que es trobava en el més alt de la seva carrera, amb l'agenda plena i multitud de distraccions. Va decidir frenar, aturar-se, mirar endins, i embarcar-se en un viatge, aquesta vegada, interior. Amb el que ha après ha preparat un manual pràctic, res menys que sobre 'l'art de viure': El síndrome del buscador (Urano). 

"La espiritualitat, l'actuar amb consciència, no està de moda en les societats actuals en les quals tot ha de tenir un benefici immediat", explica Ferrio durant aquesta entrevista per Letra Global. "La nova religió és la productivitat, el com aprofitar cada minut i segon al màxim". 

És un comportament premiat en les societats actuals —provocat pel capitalisme i potenciat pel escaparat que són les xarxes socials—: esprémer cada dia, anar primer a l'oficina, després al gimnàs, a classe d'idiomes, i després a esdeveniments, reunions, festes... Una deriva estimulant, però adictiva, que acaba sent perillosa. Li va passar al propi autor, com explica a la introducció d'aquesta obra, en la qual uneix el pensament de diversos filòsofs clàssics i contemporanis —Jean-Paul Sartre, Olivier Remaud, Michael Marder i Byung-Chul Han—, també de sociòlegs i antropòlegs, amb la seva pròpia experiència. 

Molt soroll, i poques nous

"Estem en una recerca constant per sentir-nos millor. Ens fem expectatives irreals i ens comparem amb els altres, però això acaba generant estrès i ansietat". És una de les preocupacions de Ferrio, que utilitza els termes "eventomania" o "bulímia d'experiències" en el seu llibre per descriure la necessitat de omplir l'agenda i alleujar "aquest dolorcito crònic d'insatisfacció". Un intent que és en va, adverteix, perquè s'orienta cap a fora, des de la carència. I no funciona, perquè s'oblida del sentit. 

"Cadascú de nosaltres som responsables del que fem, amb el nostre temps i amb la nostra vida". La llibertat de la qual gaudim com a individus en societats democràtiques, reflexiona l'autor, és un regal, però també un càrrega: "enfrontar-se a ella pot ser una gran responsabilitat i donar molt vertigen". Sense un critèri encertat i preparat, afegeix, pot convertir-se en una mena d'esclavitud. 

Per això, sovint les persones es deixen guiar pel soroll. Culpen altres del que no els agrada. Però "el que és, és", sentencia Ferrio recordant als estois i les reflexions de Viktor Frankl. "Ens empenyem en que sigui d'altra manera. Vull que la meva parella sigui diferent, els meus caps, el treball, els meus fills... I no es tracta de conformar-se, sinó d'acceptar el que succeeix". 

Acceptar i valorar. L'entorn, la pròpia validesa, la senzillesa, el quotidià. "A partir d'aquí, pots atraure oportunitats des del que ja tens". 

Descobrir el que hi ha dins

Ferrio no proposa renunciar al món, sinó aprendre a habitar-lo amb una altra mirada. "Estem acostumats a actuar com a turistes", diu, "consumint experiències que altres han viscut". En les pàgines d'El síndrome del buscador, suggereix el contrari: viure-les amb ulls d'explorador, per descobrir meravelles en els detalls més petits.

El seu missatge es confon amb el d'aquells que des de fa segles han convidat a la pausa i al diàleg amb un mateix. Com els filòsofs helenístics, i d'altres contemporanis com Byung Chul-Han (Vida contemplativa: elogi de la inactivitat), els quals reivindiquen també la necessitat de parar la recerca cap a fora per dirigir-la cap a dins; de transformar la pressa en contemplació. 

"La història té cicles. A vegades vivim etapes més toves, més favorables, i oblidem el essencial. Però quan venen mal dades, si no tenim armes per defensar-nos —per a relativitzar els problemes, centrar-nos en nosaltres i en qui ens envolta— ho passem malament. És llavors quan tornem a la saviesa autèntica, la de veritat, la clàssica. A aquestes persones que van dedicar la seva vida a pensar, a contemplar, sense distraccions, sense interrupcions, sense estimuls". D'aquesta manera, tornar als clàssics —a Epicur, a Marc Aureli, a Sènec— és per a Ferrio fer un viatge a l'essencial: entendre que l'art de viure no consisteix a acumular, sinó a comprendre, acceptar i agrair. 

"En el moment que ets conscient de qui ets", conclou, "quan estàs orgullós de tu i comences a cercar des de la pau, tot canvia a millor".

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial