L'edifici de Gaudí més desconegut de Catalunya: un misteri per descobrir

Gaudí no s'acaba a Barcelona. Tampoc a Cantàbria. A l'entrada dels Pirineus també hi ha un edifici que, tot i no ser típicament gaudinià, conserva l'essència de l'arquitecte de Reus.

Situat a 1.500 metres d'altitud, en plena serra del Catllaràs, dins el terme municipal de La Pobla de Lillet, s'alça el Chalet del Catllaràs. Una obra que beu de l'esperit fabril de l'època i que manté una estreta relació amb la família mecenes de l'arquitecte, els Güell.

El mirador medieval perfecte per contemplar Montserrat: una excursió entre senders, boscos i castells

En aquesta zona existien mines de carbó que abastien la fàbrica de ciment Asland de Castellar de n’Hug, propietat de la família Güell. Van ser ells qui van encarregar a Gaudí un projecte que servís com a residència per als enginyers que treballaven a les explotacions mineres de l'entorn.

Dit i fet. El 1902 es va iniciar la construcció d'aquest edifici que, amb el pas del temps, ha perdut el seu ús original i que, més enllà de la forma parabòlica i de les seves corbes, s'allunya força d'altres obres de l'adalil del modernisme. La teulada, per exemple, és la típica de muntanya, feta d'esquist.

Rasgos modernistes

Els detalls gaudinians són discrets, però hi són presents. L'edifici compta amb nombroses finestres per afavorir l'entrada de llum natural, tot i que aquestes són més quadrades que allargades.

També destaca una escala de cargol de traç corb amb sortides quadrades, un recurs més proper a la Casa Amatller de Puig i Cadafalch que al Gaudí de la Pedrera.

Edifici abandonat

El curiós és que, malgrat la cura que sol dispensar-se a l'arquitectura gaudiniana, el Chalet del Catllaràs va ser deixat a la seva sort. Diverses vegades.

Va passar a mans de l'Ajuntament de La Pobla de Lillet als anys trenta, però a la dècada dels setanta ja es trobava pràcticament en ruïnes.

Chalet de Catllaràs TURISME DE LA POBLA DE LILLET

Durant anys, la casa va ser utilitzada com a allotjament per a escolars de colònies. La Fundació Pere Tarrés la va destinar a aquest ús fins fa poc més d'una dècada.

Tanmateix, va acabar en complet desús i en un estat molt deteriorat. La pintura blanca es va apagar, i la humitat de l'aigua i la neu va anar deixant marques visibles a les seves parets.

Patrimoni protegit

No va ser fins al 2018, gràcies a la seva declaració com a Bé d'Interès Cultural per part de la Diputació de Barcelona i la Generalitat, i sobretot a l'arribada de fons europeus Feder, quan es va poder iniciar una restauració d'acord amb el seu valor. Tot i així, les administracions continuen buscant una entitat que assumeixi la gestió futura d'aquest singular refugi.

Mentrestant, la Càtedra Gaudí ha començat a posar en dubte l'autoria directa d'Antoni Gaudí. Aquestes sospites no han agradat ni al consistori ni a l'Administració, que defensen la presència de trets clarament gaudinians a l'edifici. A més, molt a prop es troba una altra prova del pas de l'arquitecte per la zona.

L'illa terrestre de Catalunya: una excepció territorial que enamora als pijos

Durant la construcció, Gaudí es va allotjar a casa de la família Artigas i, en agraïment, va dissenyar la reforma del seu jardí. La vivienda va ser abandonada als anys cinquanta i va haver de ser l'Ajuntament qui acudís al seu rescat. Dos joies modernistes poc conegudes que no sempre han rebut l'atenció que mereixen.

Com arribar-hi

Visitar el Chalet del Catllaràs és relativament senzill, sempre que es disposi de cotxe. Des de Barcelona, el trajecte dura aproximadament una hora i 45 minuts, prenent la C-16 en direcció a Berga fins a la sortida de Guardiola de Berguedà, i des d'allà la B-402 cap a La Pobla de Lillet.

Des de Girona, l'accés és una mica més llarg i ronda les dues hores. La ruta més directa discorre per la C-66 en direcció a Banyoles, enllaçant amb la C-63 fins a Olot i, des d'allà, amb la C-37, que travessa el túnel del Coll de Bracons i connecta finalment amb la C-16.