El castell medieval del segle XIV convertit en una masia tradicional catalana: guerres, saquejos, incendis i cultius
La fortalesa protegeix ara cultius i collites a l'interior de l'Empordà
Més notícies: L'edifici de Gaudí més desconegut de Catalunya: un misteri per descobrir
Notícies relacionades
- El mirador medieval perfecte per contemplar Montserrat: una excursió entre senders, boscos i castells
- El restaurant del centre de Barcelona on menjar el dia de Reis: menú avantguardista per només 60 euros
- Confirmat per l'Ajuntament de Barcelona: adéu a aquesta pràctica comuna a la ciutat, hi haurà multes
Va ser aixecat per resistir la guerra, va patir saquejos i incendis al llarg dels segles i va acabar trobant la seva raó de ser lluny de les armes, entre camps i cultius.
La història d'aquesta fortalesa medieval catalana és també la d'un territori marcat pels conflictes i la capacitat d'adaptació. Un castell del segle XIV, situat a l'interior de l'Empordà (Girona) que va deixar enrere la seva funció militar per convertir-se en una masia tradicional, integrada en el paisatge i en la vida rural.
Durant segles, l'edifici va ser testimoni directe de enfrontaments armats, ocupacions estrangeres i episodis de violència propis d'una terra fronterera.
Avui, del Castell de Vilarnadal només en queda la seva silueta, un relleu que parla de continuïtat agrícola i d'una transformació silenciosa que ha permès que arribi fins als nostres dies.
Una casa forta
El curiós és que, encara que se'l coneix com a castell, res no recorda a una fortalesa clàssica. El seu aspecte és més aviat el d'una casa forta fortificada, una tipologia habitual en determinades zones de Catalunya entre els segles XIV i XV.
És cert que mai no va ser una gran fortalesa roquera, sinó més aviat una residència senyorial. Això sí, sempre va estar pensada per protegir els seus habitants, controlar l'entorn immediat i assegurar la explotació agrícola en temps d'inestabilitat.
Fortalesa original
L'estructura original del Castell de Vilarnadal presenta una planta rectangular, ampliada i reformada amb el pas del temps. Conserva dues torres circulars amb troneres i espitlleres, adaptades a l'ús de armes de foc primerenques, així com una torre rectangular integrada en el cos principal.
L'entrada original, situada al costat de ponent, estava protegida per un matacà i coronada per un escut heràldic amb sis creus, tres a la part superior i tres a la inferior.
El conjunt va estar envoltat per un recinte exterior defensiu, avui desaparegut o absorbit per construccions posteriors, que reforçava el seu caràcter militar en un context de conflictes recurrents.
El castell de Vilarnadal WIKIPEDIA
Orígens nobiliaris
La construcció del Castell de Vilarnadal se situa entre els segles XIV i XV, encara que el lloc apareix documentat amb anterioritat, cosa que apunta a l'existència d'un domini senyorial previ.
La fortalesa es vincula probablement a la família Rocabertí, un dels llinatges nobiliaris més influents de l'Empordà medieval, que hauria impulsat una funció més residencial que estrictament defensiva.
Reformes
Les principals reformes es van produir al segle XV, en un període marcat per l'anomenada Guerra Civil Catalana (1462-1472), quan es van erigir i reforçar bona part de les estructures defensives.
Encara que no hi ha constància d'atacs directes contra el castell, el clima d'inseguretat generalitzada explica el seu reforç, anticipant-se així als conflictes que arribarien en els segles posteriors.
Saquejos, incendis i ocupacions estrangeres
A partir del segle XVII, la fortalesa va quedar atrapada en els grans conflictes internacionals derivats de la condició fronterera del territori.
Durant les Guerres del Rosselló, la zona va ser ocupada de forma reiterada per tropes franceses i, el 1677, es documenta un enfrontament entre forces franceses i espanyoles davant del castell.
L'episodi més devastador va arribar a finals del segle XVIII, durant la Guerra Gran (1793-1795). L'edifici va ser ocupat pels republicans francesos, saquejat i incendiat, marcant un punt d'inflexió en la seva història.
Anys després, durant la Guerra del Francès (1808-1814), va tornar a ser ocupat per tropes napoleòniques. Després d'aquests episodis, la fortalesa va perdre definitivament el seu valor militar: les guerres havien deixat cicatrius visibles a l'edifici i havien esgotat la seva funció defensiva.
El gir definitiu
Amb la fi dels grans conflictes, el castell va iniciar una nova etapa. Va deixar de mirar a la guerra i es va orientar al camp.
L'edifici va ser transformat en un casal d'explotació agrícola, i els seus espais interiors es van adaptar per convertir-se en magatzems, habitatges i dependències productives.
Defensa de les collites
Aquest canvi d'ús va ser clau per a la seva supervivència. Allà on altres castells van quedar abandonats, l'activitat agrària va permetre mantenir l'estructura i donar continuïtat a la vida de l'edifici.
Els murs que abans protegien d'atacs van començar a servir per resguardar collites i eines.
El castell de Vilarnadal WIKIPEDIA
El 1866, la propietat va ser adquirida per l'hisendat figuerenc Rafael Jordà i Pont, romanent en mans dels seus descendents fins al 1964, quan va passar als parcers Joan Pagès i la seva esposa, que van continuar amb la seva explotació agrícola.
Tot i que avui és una autèntica masia, l'edifici medieval continua sent conegut com el Castell de Vilarnadal.
Patrimoni local
Situat al nucli de Vilarnadal, dins del municipi de Masarac (Alt Empordà), es tracta d'una propietat privada, no visitable de forma regular. Tot i així, està catalogada com a bé d'interès patrimonial local.
El seu valor no resideix en la monumentalitat, sinó en el que representa: un exemple de com un castell medieval va poder sobreviure a guerres, saquejos i incendis gràcies a la seva reconversió en una masia agrícola.
