La botiga més antiga de Catalunya: tres segles de resistència davant les grans marques

Les grans ciutats i els centres històrics s'han anat omplint, en les darreres dècades, de noms repetits. Cadenes internacionals de moda i consum han homogeneïtzat carrers i places fins a fer-les gairebé indistingibles entre si. 

En aquest context, els comerços tradicionals han anat desapareixent de manera silenciosa, incapaços de competir amb el model de les grans marques. Tanmateix, encara existeixen excepcions que desafien aquesta tendència. Els negocis de la resistència.

Un dels més notables es troba a Tarragona i fa més de tres segles que ven el mateix. Es tracta de la Casa Corderet, també coneguda com Can Corderet, considerada la botiga en actiu més antiga de Catalunya. 

Un petit establiment situat al carrer de la Merceria, al bell mig del nucli històric de Tarragona, que des de 1751 manté oberta la seva activitat com a cereria, resistint canvis socials, tecnològics i econòmics que han transformat completament la manera de consumir.

Un comerç del segle XVIII

La fundació documentada de Casa Corderet se situa el 1751, encara que algunes fonts apunten a una possible activitat anterior, al voltant de 1631. Aquesta data, però, no està avalada per documentació concloent. 

El que sí està plenament acreditat és que des de mitjan segle XVIII l'establiment funciona de manera continuada, sense interrupcions prolongades i sense canviar d'activitat principal.

En una època en què la il·luminació depenia exclusivament del foc, les espelmes i ciris eren un producte de primera necessitat. 

Llar, comerços, esglésies i edificis públics en depenien, i la cereria formava part de l'entramat bàsic de la ciutat. Casa Corderet va néixer, per tant, com un negoci essencial per a la vida quotidiana de Tarragona.

Escenari de pel·lícula

Un dels aspectes més singulars de Casa Corderet és la conservació del seu espai original. El local manté al voltant del 90% de la seva estructura històrica, incloent-hi portes, aparadors, prestatgeries i mobiliari de fusta d'estil barroc, propis del segle XVIII. Creuar el seu llindar suposa entrar en un espai que gairebé no ha canviat en segles.

Aquesta autenticitat ha convertit la botiga en un lloc d'interès més enllà del comerç. El seu interior ha servit fins i tot com a escenari cinematogràfic, com va passar a la pel·lícula Hijo de Caín, on l'ambient històric de la cereria va ser clau per recrear determinades escenes.

Exemple d'adaptació

La història de Casa Corderet no és només una història de continuïtat, sinó també d'adaptació. A finals del segle XIX, amb l'arribada de l'electricitat a Tarragona el 1897, la demanda d'espelmes va caure de manera dràstica. Molts negocis del sector van desaparèixer, però la cereria va saber reinventar-se.

Durant un període, l'establiment va diversificar la seva oferta i va arribar a vendre productes alimentaris per sobreviure. Amb el temps, però, va tornar a centrar-se en la seva activitat original. 

Avui, la venda d'espelmes continua sent el nucli del negoci, tot i que adaptada als nous usos: espelmes decoratives, aromàtiques i d'ús cerimonial, convertides en objectes vinculats al disseny i al consum cultural.

Un carrer especial

L'emplaçament de Casa Corderet no és casual. El carrer de la Merceria va ser, des de l'Edat Mitjana, una de les artèries comercials de Tarragona.

Com en moltes ciutats històriques, els oficis s'organitzaven per carrers i gremis, i aquest vial va concentrar durant segles l'activitat mercantil.

Patrimoni

Que la cereria hagi romàs al mateix lloc durant generacions converteix l'establiment en un testimoni viu del comerç urbà tradicional, en una ciutat que, a més, compta amb el reconeixement de Patrimoni Mundial de la UNESCO pel seu conjunt arqueològic romà.

Al llarg de gairebé tres segles, Casa Corderet ha sobreviscut a episodis històrics d'enorme impacte: la Guerra de la Independència, la Guerra Civil, diverses crisis econòmiques i, més recentment, la pandèmia de la Covid-19, que va obligar a tancar temporalment el local. En tots els casos, el comerç va aconseguir reobrir i mantenir la seva activitat.

Aquest recorregut la situa com la botiga més antiga de Catalunya, però alhora com una de les cereries en actiu més antigues d'Europa. En qualsevol cas, forma part d'un grup reduït d'establiments on la continuïtat històrica és excepcional. Una resistència necessària que mereix reconeixement.