Aquesta és l'església favorita de Gaudí: està a Barcelona i li va dissenyar una capella

Tot i que Gaudí va construir la seva pròpia església, la Sagrada Família, l'arquitecte també tenia ermites i parròquies que l'inspiraven i a les quals acudia amb freqüència. Una d'elles es troba molt a prop del lloc on s'alça la seva obra més famosa.

El creador de la Casa Batlló mai va arribar a assenyalar quines eren les seves esglésies favorites, però sí que hi ha constància d'una parròquia de Barcelona a la qual va tornar durant anys, gairebé diàriament. De fet, va arribar fins i tot a dissenyar una capella al seu interior. O, almenys, això sostenen alguns investigadors.

Es tracta de l'església de Sant Joan de Gràcia, situada a la plaça de la Virreina, en ple barri de Gràcia. És un temple discret des de l'exterior, sense elements especialment cridaners, però que amaga una de les possibles obres religioses menys conegudes de Gaudí: la capella del Santíssim Sagrament.

L'edifici, construït entre 1878 i 1884, no és modernista. Respon a un estil historicista propi de finals del segle XIX. La seva sobrietat contrasta amb alguns elements interiors que trenquen clarament amb l'estètica general del conjunt.

Un detall revelador

D'una sola nau, amb creuer, capelles laterals i campanar integrat, l'església va ser aixecada per donar servei a un barri en plena expansió. No obstant això, el seu interior resulta singular fins al punt d'haver despertat l'interès dels experts.

Es tracta d'un racó concret del temple: una capella que, per l'ús del trencadís i altres tècniques constructives, remet a l'univers gaudinià. I si es tira del fil, la relació no sembla en absolut circumstancial.

Les visites de Gaudí

Com és sabut, el 1906 l'arquitecte es va traslladar a viure al Park Güell juntament amb el seu pare, la seva neboda i la criada de la família. Per llavors, el català ja estava immers en la construcció de la Sagrada Família.

La relativa proximitat entre ambdós enclavaments feia que el geni modernista baixés a peu fins a la basílica de la seva creació. En aquest trajecte, segons diversos testimonis, es detenia de forma habitual a la plaça de la Virreina per assistir a missa a l'església de Sant Joan de Gràcia.

Allí coincidia amb Francesc Berenguer, amic íntim i col·laborador estret de l'arquitecte, amb qui havia treballat des de 1886 com a delineant en obres clau com el Palau Güell.

Berenguer va ser també l'encarregat de dirigir la reconstrucció parcial de l'església després de l'incendi provocat durant la Setmana Tràgica de 1909, quan el temple va quedar seriosament danyat. No tenia el títol oficial d'arquitecte, però la seva prolongada col·laboració amb Gaudí avalava la seva experiència.

Colpejada per la guerra

Va ser en aquells primers anys del segle XX quan es va construir la capella del Santíssim Sagrament, un petit oratori subterrani inaugurat el 1909.

Alguns mosaics de la cúpula van resultar danyats durant la Setmana Tràgica i també després de la Guerra Civil, quan es va optar per dissimular les pèrdues amb pintures que imiten el trencadís original. La resta de l'espai, amb 14 bancs de fusta, es conserva en un notable estat d'autenticitat.

Dubtes autorals

Durant dècades es va atribuir l'autoria d'aquesta intervenció a Berenguer, però l'investigador Josep Maria Tarragona, un dels grans especialistes en Gaudí, sosté que la mà del geni modernista és inconfusible.

Segons l'autor, hi ha indicis clars: l'ús del trencadís a les cúpules, la cal·ligrafia de les inscripcions en llatí, la presència de la creu de Malta, l'elevació del tabernacle, les columnes de l'altar i del comulgatori amb superfícies alabejades i, sobretot, l'abundància d'àngels estàtics, dempeus i amb les mans creuades sobre el pit, allunyats de la iconografia clàssica de l'àngel volador.

Per a Tarragona, que ha dedicat 15 anys a l'estudi d'aquesta capella, el segell de Gaudí és impossible d'imitar, encara que admet que Berenguer podria haver participat en la seva execució. I la capella no seria l'única intervenció atribuïble a l'arquitecte.

L'investigador sosté també que el jubé situat a la façana del carrer de la Creu (una estructura arquitectònica poc habitual a Espanya) podria ser obra de Gaudí. Està format per un balcó central, cors laterals i una crucifixió superior.

Qui sospita

Aquest element, utilitzat antigament per beneir el poble des de l'exterior, va desaparèixer després de les reformes litúrgiques del Concili de Trento. Gaudí tenia previst incorporar-ne un de similar a la façana de la Glòria de la Sagrada Família.

Aquest paral·lelisme porta a Tarragona a sospitar que l'arquitecte hauria utilitzat l'església de Sant Joan de Gràcia com un camp de proves.

Més proves

El mateix vicari de la parròquia, Ferran Colàs, reconeix que sempre van existir sospites sobre la intervenció de Gaudí, especialment en les reixes de les capelles de la primera planta, que van sobreviure als incendis i presenten trets clarament gaudinians. L'autoria definitiva, no obstant això, segueix oberta a l'estudi.

Tot això roman en el terreny de la hipòtesi. Són indicis i conjectures que encara no han estat tancades. Però no seria estrany si es tenen en compte altres dades: en aquesta església Gaudí va vetllar la seva neboda i també a Berenguer. Va ser un lloc de recolliment personal i, potser, una de les seves parròquies predilectes. No resultaria descabellat pensar que, per tot això, deixés allí un disseny a manera de regal.