Dins del receptari tradicional de la Vall d'Aran, la truhada ocupa un lloc destacat com un dels plats més senzills i reconfortants de la cuina de muntanya. Es tracta d'un puré rústic de patates l'origen del qual es remunta a la cuina familiar de subsistència, quan aquest tubercle era un recurs barat, abundant i fàcil d'obtenir a l'entorn rural.
Les famílies agrícoles i ramaderes van saber treure'n profit amb elaboracions bàsiques però nutritives, i així la truhada va aconseguir perdurar amb el pas del temps gràcies a la seva practicitat i al seu sabor.
El terme 'truhada', per la seva banda, no té un origen etimològic documentat. No obstant això, tot apunta que podria estar vinculat a l'acció de xafar o triturar, en referència directa al procés d'aixafar les patates fins a obtenir aquest puré de textura basta. Es tracta d'una denominació tradicional transmesa oralment de generació en generació, sense canvis significatius al llarg dels anys.
Recepta de la truhada
Es prepara amb patates, aigua, sal i llet, generalment sencera, i es couen les patates fins que siguin tendres, es retira l'aigua i s'afegeix llet calenta per coure uns minuts més. Finalment, s'aixafen amb una forquilla fins a aconseguir una textura homogènia i sense grumolls.
Tot i que la seva elaboració és molt bàsica, el resultat és sucós i saborós, i fa tant la funció de plat principal com d'acompanyament a la taula aranesa. En algunes llars es cou tot a la mateixa olla i s'aixafa directament allà, cosa que li confereix un caràcter encara més casolà. Aquesta manera de preparar també contribueix a la seva sucositat característica.
La truhada sol servir-se com a guarnició de plats contundents típics de la vall, com el civet de senglar, el confit d'ànec o guisats de caça, o bé com a plat únic en àpats casolans i menús tradicionals.
Truhada
Propietats de la patata
Nutricionalment, la patata es caracteritza principalment pel seu contingut en hidrats de carboni complexos, representats sobretot per midó, que proporcionen energia d'alliberament sostingut amb baix contingut gras i gairebé sense colesterol.
Són una font rellevant de potassi, un mineral essencial per a la regulació de la pressió arterial, l'equilibri de líquids i la funció muscular i nerviosa, amb nivells fins i tot superiors als d'aliments tradicionalment associats a aquest mineral.
També aporten vitamina C, un antioxidant important per a la funció immune i la protecció davant l'estrès oxidatiu, i vitamina B6 implicada en el metabolisme energètic i la formació de neurotransmissors.
Altres minerals presents inclouen magnesi, fòsfor, ferro i calci, juntament amb compostos antioxidants com polifenols i carotenoides, la concentració dels quals varia segons la varietat i el color del tubercle. Aquests fitoquímics poden contribuir a la reducció de processos inflamatoris i a la protecció cel·lular davant el dany oxidatiu.
Patates
La composició nutricional de la patata varia segons la varietat, el cultiu i la preparació, però el seu perfil general —ric en carbohidrats complexos, fibra, vitamines i minerals— està ben documentat en estudis de nutrició i bases de dades alimentàries. És a dir, no es tracta de “calories buides”, com de vegades es creu, sinó d'un aliment amb aportacions significatives de micronutrients quan es cuina de manera saludable (bullida, al forn o al vapor i, preferiblement, amb pell).