La xurreria més popular i antiga de Barcelona: té 1 Solete Repsol i més de 140 anys d'història

Amb l'arribada de l'època de Nadal i el fred també arriba la temporada de xurros amb xocolata. Una tradició de generació en generació i és de les més típiques i entranyables d'Espanya.

El costum de esmorzar xurros amb xocolata o berenar-nos-en és molt antiga i, com recull la història, es creu que la seva popularitat es deu a les fires ambulants que anaven de poble en poble.

Una metgessa que treballa a Barcelona sobre el seu sou: “Ronda els 1.000 euros i amb 4 o 5 guàrdies 1.200 euros més”

Per aquesta raó, en aquesta època de l'any és més freqüent veure al carrer algun tipus de parada de xurreria que ofereix els productes; fins i tot és comú veure-les al costat dels mercats i fires de Nadal.

A Barcelona trobem diverses xurreries, però n'hi ha una que destaca i és referent a Santa Coloma de Gramenet, concretament es tracta de la Xurreria Manxega. Aquest establiment, que va obrir les portes el 1880 i que ja suma 145 anys d'història, ha tingut diversos reconeixements, entre ells ha estat inclòs a la llista de Soletes amb Solera.

David (29 anys), transportista, sobre les seves condicions: “Guanyo més de 2.000 euros al mes i treballo 11 hores al dia, estic molt content”

Un dels locals més emblemàtics i famosos de Barcelona que destaca pels seus productes, serveis i preus assequibles. Segons un vídeo de TikTok, una ració de cinc xurros costa només 2 euros i de quatre porres 2 euros també.

Si optes per una xocolata calenta, pots decidir entre agafar a la tassa o un suís a la tassa, és a dir, amb nata que també és casolana. Tant la xocolata, els xurros com la nata tenen uns preus dels més competitius de la zona.

El barri de Barcelona que aspira a convertir-se en la nova zona de moda: 12.000 nous habitatges i un pla municipal de 338 milions

L'origen dels xurros

Tot i que molts consideren que els xurros van néixer a Espanya, la veritat és que no es disposa de dades fiables sobre el seu origen i la seva història es perd en el temps, amb algunes referències que podrien remuntar-se al segle I aC.

Una de les versions més atribuïdes, la qual nega l'origen espanyol, sosté que els portuguesos van portar aquests dolços a Europa des de l'Extrem Orient. Es diu que, durant la dinastia Ming, els portuguesos (grans admiradors de la cuina xinesa) van tornar dels seus viatges amb el secret gastronòmic de la recepta de la pasta per a Youtiao, coneguda també com Youzagwei.

Obertura confirmada: arriba a Barcelona el gegant de moda nord-americà amb 2.100 metres quadrats i descomptes de fins a un 60%

Aquesta pasta era una tira salada i fregida servida per esmorzar. Els xurros serien, en certa manera, els descendents directes d'aquesta massa. Tanmateix, els portuguesos es van veure obligats a modificar l'aparença original del plat, ja que a Xina compartir coneixements amb estrangers era considerat un delicte capital.

Una segona teoria, força acreditada entre historiadors de l'alimentació, atribueix l'origen dels xurros als pastors nòmades espanyols. Aquests pastors passaven la major part del temps a les altures de la Península Ibèrica i, en no poder arribar a les ciutats per comprar pa, van crear una massa similar que es podia cuinar de manera senzilla en una paella.

En suport d'aquesta teoria es menciona l'existència de l'ovella “Navajo Churro”, descendent de l'ovella “Churra” de la península ibèrica, les banyes de la qual recorden la forma d'aquesta massa fregida. Posteriorment, les postres van ser exportades pels conqueridors i després pels immigrants espanyols a Centreamèrica i Sud-amèrica, on la recepta original es va modificar, donant lloc a variants regionals com el xurro farcit de dolç de llet a Mèxic o els farcits de formatge a l'Uruguai.