No ho sabies: aquesta és la ciutat catalana que menys segueix la dieta mediterrània, segons un estudi de la UAB

Un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB ((ICTA-UAB) assenyala que la majoria de les famílies que viuen en zones urbanes de Barcelona segueixen la dieta mediterrània només de manera limitada. La investigació, desenvolupada dins del projecte Pobresa Nutricional i de Salut a Barcelona (PANIS), posa de manifest que a les ciutats de més de 100.000 habitants persisteixen marcades desigualtats socials, econòmiques i geogràfiques que condicionen l'accés a una alimentació equilibrada.

Sembla Lapònia, però és a Catalunya: l'experiència nadalenca que atrau milers de famílies per conèixer el Pare Noel

Segons les dades, la població barcelonina obté una puntuació mitjana de 8,12 sobre 20 en adherència a aquest patró alimentari. Aquesta xifra es redueix a 7,65 a les llars amb menys recursos econòmics i en aquelles on hi ha menors de 16 anys. L'estudi destaca que la situació econòmica, el gènere de la persona que sosté la llar i la presència de nens són factors clau que determinen la qualitat de la mateixa. Les famílies encapçalades per dones tendeixen a seguir més la dieta mediterrània que les liderades per homes, encara que aquest avantatge desapareix quan hi ha menors, cosa que suggereix una càrrega addicional que acaba afectant els hàbits alimentaris.

Dieta mediterrània CANVA

Vulnerabilitat alimentària

També el context territorial influeix notablement. Més de 140.000 residents es troben en àrees amb alta vulnerabilitat alimentària, i s'observa que les llars amb rendes baixes consumeixen menys verdures, peix i ingredients bàsics del sofregit, especialment, quan no hi ha nens a casa. L'anàlisi detallada de la dieta mediterrània mostra diferents nivells de compliment: elevat en el consum d'aperitius, patates i vi; moderat en carns vermelles, begudes ensucrades, fibra, peix, dolços, llegums, sal, cereals i productes per al sofregit; i reduït en fruites, hortalisses, oli d'oliva, fruits secs, carn blanca, ous i làctics baixos en greix.

No és medieval: aquesta és la fira més dolça de la tardor en un poble de Barcelona només aquest cap de setmana

En conjunt, els resultats alerten que moltes llars no aconsegueixen ajustar-se als criteris de la dieta mediterrània, ja sigui per una ingesta escassa d'aliments saludables o per un consum excessiu de carns processades. La presència de menors augmenta la probabilitat que sigui deficitària en fruites, verdures, fibra i oli d'oliva, mentre que a les llars sense nens es detecta una tendència a consumir massa carn vermella, sal i ous.

Menjar bé

La dieta mediterrània es basa en un patró alimentari tradicional dels països de la Mediterrània, caracteritzat per un alt consum de fruites, verdures, hortalisses i aliments frescos, que aporten fibra, vitamines, minerals i antioxidants. Els cereals integrals i les llegums són fonamentals, proporcionant energia sostinguda i proteïnes vegetals de qualitat, mentre que l'oli d'oliva verge extra és la principal font de greix, amb propietats antiinflamatòries i cardioprotectores.

Pel que fa a les proteïnes animals, es prioritza el peix, especialment el blau, i es limita la carn vermella i processada. Les carns blanques i els ous es consumeixen de manera moderada, mentre que els làctics es prefereixen fermentats, com iogurt o formatge. Els fruits secs i llavors s'inclouen diàriament en petites porcions, aportant greixos saludables i micronutrients essencials. L'aigua és la beguda principal, i el vi negre es pot consumir de manera opcional i moderada en adults.

A més, es caracteritza per l'ús d'herbes i espècies per donar sabor, evitant l'excés de sal. També, s'enfoca en un estil de vida saludable, amb activitat física regular, àpats en companyia i un ritme alimentari relaxat. Aquest enfocament integral d'alimentació i hàbits ha demostrat millorar la salut cardiovascular, metabòlica i general, sent àmpliament recomanat per organismes de salut internacionals.