Moisès, propietari d'una xurreria familiar de més de 44 anys: “Facturem 60.000 euros l'any venent xurros”

Moisès, un jove emprenedor de 26 anys, lidera actualment Xurros Peñacorada, un negoci que va començar el 1981 com el somni dels seus avis per donar una vida millor a la seva família.

Sota la seva direcció i la del seu germà, el que inicialment era una única xurreria ha crescut fins a convertir-se en una estructura de nou food trucks i un obrador central que funciona com a base d'operacions, segons ha revelat al podcast d'Eric Ponce.

Ana, propietària d'una botiga de joguines, sobre els costos del negoci: “Ara mateix la despesa de personal és la que pesa més”

Per a ell, aquest ofici no és simplement una inversió econòmica freda, sinó una tradició profundament emocional que defineix la seva història personal i la del seu barri.

Quant a la viabilitat econòmica, Moisès explica que una xurreria mitjana sol facturar “entre 30.000 i 60.000 euros l'any". Tot i que el volum de vendes depèn totalment de la ubicació i la temporada —arribant fins i tot als 120.000 euros en zones costaneres—, la xifra de 60.000 euros és un estàndard per a llocs fixos ben establerts.

Néstor, mestre a Barcelona amb 15 anys d'experiència: “A primària guanyo 2.200 euros nets en 14 pagues, 400 euros menys que a Euskadi”

Després de descomptar despeses de personal i subministraments, el negoci ofereix un marge de benefici net proper al 25%, la qual cosa suposa uns 15.000 euros nets anuals per unitat.

La rendibilitat del producte estrella és excepcional, ja que produir un sol xurro té “un cost de només 1 o 2 cèntims”. Tenint en compte que el preu de venda al públic oscil·la “entre els 28 i 30 cèntims”, el marge és massiu, permetent recuperar una inversió inicial d'uns 20.000 euros en un any com a màxim.

Javier López, empresari i advocat: “Tenia més de 900 empreses en 21 països amb 35 anys”

Després del xurro, les porres i la xocolata artesanal són els productes que més benefici aporten, contrastant amb les canyes farcides que, a causa de la seva complexa elaboració manual, gairebé no deixen marge de guany.

Malgrat aquestes xifres atractives, el negoci és extremadament sacrificat i depèn d'una estacionalitat molt marcada, amb pics de venda al desembre i gener.

El gimnàs més car del món és a Barcelona: costa 45.000 euros, té 240.000 metres quadrats i 127 anys d'història

Actualment, el grup compta amb set empleats fixos, i Moisès destaca que la gestió del personal és el desafiament més complex, especialment per cobrir les intenses cues dels diumenges al matí.

Per a Moisès, l'èxit resideix en el sentiment i la nostàlgia que transmeten els seus productes, quelcom que l'impulsa a aixecar-se cada dia a les 6 del matí per honorar el llegat familiar.