La presumpció d'innocència és un pilar de l'Estat de Dret i convé recordar-ho sempre, especialment quan es parla de càrrecs públics sotmesos a investigació judicial. L'alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier, no n'és una excepció. Serà la justícia —i només la justícia— qui determini si hi va haver delicte en la causa per presumpta revelació de secrets i espionatge informàtic que ara s'instrueix a Arenys de Mar.
Però dit això, també és legítim assenyalar una realitat incòmoda: un jutjat ha admès a tràmit una denúncia que situa l'alcalde al centre d'una investigació penal per la seva possible participació —directa o indirecta— en l'elaboració i validació d'un informe nodrit d'informacions que podrien haver-se obtingut de manera fraudulenta.
Tanmateix, no es tracta només d'aquest cas. Campolier va ser inhabilitat durant quatre anys per prevaricació urbanística. Ha passat pels tribunals per altres causes; i aquest mateix estiu va tornar a situar-se en el focus després d'una denúncia de la CUP per presumptes abocaments il·legals d'aigües freàtiques en una zona agrícola i per possible prevaricació per omissió.
Molts d'aquests procediments han acabat arxivats o sobreseguts. És cert. Però també és cert que, en conjunt, dibuixen un patró inquietant: el d'un alcalde que passa més temps del desitjable als jutjats.
Això no converteix ningú en culpable. Però sí que desgasta. Danya la imatge de l'Ajuntament, erosiona la confiança ciutadana i projecta la sensació que alguna cosa no funciona bé en el govern municipal. La política no és només gestionar, també és cuidar la credibilitat i la reputació de les institucions.
Potser el problema no és que Campolier estigui investigat en aquesta causa. El problema és que no sigui la primera, ni la segona, ni la tercera vegada que el seu nom apareix associat a un conflicte judicial. I quan això passa de manera reiterada, la pregunta deixa de ser penal i passa a ser política: ¿és això el que necessita Santa Susanna per governar-se amb serenitat i estabilitat?
