L'acord de "finançament singular" de Catalunya que aquest dijous acabaran de tancar a la Moncloa el president d'ERC, Oriol Junqueras, i el del Govern, Pedro Sánchez, que respectarà l'"ordinalitat" i guardarà una "quota de solidaritat" per als territoris, seria positiu per a sectors econòmics, polítics i socials que així ho han expressat.
Malgrat les complexes negociacions, de més d'un any, entre ERC, PSC i PSOE, la fórmula no és nova. És una demanda històrica de partits nacionalistes com el republicà o com l'antiga Convergència i Unió que, per cert, en el seu dia va renunciar al concert econòmic que tenen Euskadi o Navarra durant la redacció de la Constitució.
Junts, els vots del qual són imprescindibles per reformar la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) al Congrés dels Diputats, diu ara que no pensa votar a favor. Que boicotejarà la proposta.
Així ho va assegurar ahir la seva portaveu, Míriam Nogueras, en el seu habitual to desafiant. Sense cap mena de responsabilitat. Com si en la seva particular contesa amb Aliança Catalana hagués decidit Junts competir a la baixa, i no des de l'alçada que se li pressuposa al segon partit de Catalunya. Com si preferís un model caducat a un de suposadament millor, només perquè creuen que els interessa a nivell electoral. O per fer la guitza a Salvador Illa.
La seva posició resulta absurda. Com va dir ahir el seu exconseller Jaume Giró: "Ho hauran d'explicar molt bé si finalment voten que no".
