Fa temps que les prediccions electorals del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques) fan una mica d'olor de socarrim, ja que les seves estimacions s'inclinen sempre a favor del partit al govern (el club de fans de Pedro Sánchez, abans conegut com a PSOE), encara que no hi hagi en elles ni la més mínima mostra de versemblança, com s'ha pogut observar en les recents eleccions extremenyes, on tothom donava per mort el candidat del sanchisme (sospitós de corrupteles a favor del germà del president del govern) menys el CIS, el director del qual, José Félix Tezanos Tortajada (Santander, 1946), sol exercir de veu del seu amo en tota mena de circumstàncies.
Ja sabíem cap a quin costat tirava el senyor Tezanos, però amb allò d'Extremadura se li'n va anar la mà. Vaticinar la victòria del PSOE quan totes les altres enquestes donaven el seu candidat per amortitzat, encara que mai hagués servit de gran cosa, es va prendre com una cacicada insuportable i la prova definitiva que les investigacions sociològiques del CIS tenien més de conte xinès que de reflex de la realitat.
Després d'aquesta última sèrie de mentides electorals, potser un altre hauria considerat la possibilitat de presentar la seva dimissió: després d'anys alimentant sospites de parcialitat, l'home va i les confirma amb els seus pronòstics esbojarrats per a Extremadura. Però aquí segueix Tezanos, donant mostra d'aquesta resiliència (també coneguda com a cara dura) en la qual brilla amb llum pròpia el seu propi cap.
José Luís Tezanos es va afiliar al PSOE el 1973, molt abans que aparegués Sánchez i veiés l'oportunitat de prosperar exercint de serf de la gleva, però cal reconèixer que es va pujar amb entusiasme al carro sanchista. Abans de ser la veu del seu amo, va ocupar la càtedra de Sociologia a Santiago de Compostel·la i a la UNED (Universitat Nacional d'Educació a Distància), i va publicar un munt de papers i uns quants llibres. Ja entrat en anys, va decidir que li convenia enviar a pastar fang una carrera força digna i convertir-se en el xafarder d'un autòcrata egoista i cínic.
Caurà. Com en Pedro i la seva colla. Però, de moment, porta molt bé això de ser la riota de l'opinió pública espanyola. Espero, almenys, que li paguin bé.
