En els conflictes empresarials d'alt voltatge, el problema no sol ser només qui té raó, sinó qui controla el relat. I això és precisament el que comença a estar en dubte en el cas que enfronta el grup Griñó amb l'entorn empresarial i fundacional de Gerard Jara.
Dit això, convé recordar-ho des del principi: la presumpció d'innocència no és un tràmit ni una frase feta, sinó un principi essencial que empara també Jara i la Fundació Jara Barceló, que no han estat condemnats per cap tribunal i tenen ple dret a defensar la legalitat i legitimitat de les seves actuacions.
El que ha canviat és el context. La documentació incorporada a la querella del grup Griñó, i a la qual ha tingut accés aquest mitjà, no es limita a opinions o sospites. Inclou finançament acreditat, testimonis interns, informes pericials i anàlisis mercantils que apunten a la possible existència d'una estratègia organitzada per Jara per erosionar la reputació de Griñó.
No es tracta únicament de la gravetat potencial d'aquesta estratègia, sinó del gir que introdueix. Durant mesos, el relat situava Jara com qui denunciava irregularitats alienes, com a impulsor d'investigacions i com a actor que interpel·lava el sistema des de fora. Ara, aquest mateix relat comença a invertir-se: és la seva estructura, el seu finançament i la seva manera d'operar el que està sent sotmès a escrutini.
El contraatac del grup Griñó no és retòric. Es recolza en documents, declaracions i pericials que han aconseguit, almenys provisionalment, posar Jara i la seva fundació en una posició defensiva. No és una condemna ni un veredicte anticipat. És, per ara, un senyal d'advertència.
