Gabriel Rufián pot presumir de ser un dels polítics de moda a Espanya. Reconegut pel seu estil bronc al Congrés dels Diputats, i per la seva vehemència davant dels seus interlocutors, el republicà aspira a connectar amb el malestar de la ciutadania mitjançant intervencions de vegades aplaudides pels seus simpatitzants a les xarxes socials.
L'última d'aquestes la va protagonitzar ahir, quan va provocar les llàgrimes de l'exconsellera valenciana Salomé Pradas durant la comissió d'investigació de la dana, en acusar-la de "no tenir cor" i lliurar-li un tros de corda a la qual s'havia aferrat una de les víctimes mortals de les inundacions de l'any passat. En la mateixa línia, Rufián va titllar la setmana passada de "psicòpata" i "inútil", entre altres improperis, l'expresident de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón.
El líder parlamentari d'ERC acaba de complir deu anys com a diputat al Congrés, incomplint així la promesa que va formular el 2015, quan va dir que només hi estaria "18 mesos" per a "tornar a la República Catalana" el 2017. No va ser així. Però el seu estil aspre i populista sembla agradar a una part de l'esquerra espanyola.
Si bé això no s'ha reflectit a les urnes, on en les passades eleccions generals i municipals va fracassar estrepitosament: va perdre la meitat dels seus diputats -passant de 13 als 7 actuals-, i amb prou feines va aconseguir quatre regidors a la seva Santa Coloma natal, on es va presentar com a candidat a l'alcaldia -davant dels 17 del PSC-.
