Satse Catalunya assegura que és "apolític", però la realitat d'aquests dies sembla un capítol perdut de House of Cards amb bata blanca. Dimissions, canvis quirúrgics a l'estructura interna i una purga que no cal estetoscopi per diagnosticar: hi ha un gir polític i està generant febre al principal sindicat d'infermeria de la regió. I al centre d'aquest torb apareix Annabel Torres, la seva secretària general, l'ascens meteòric de la qual ha coincidit, casualment, amb la sortida dels qui no combregaven amb el nou rumb.
La renúncia de Víctor Motos, secretari provincial de Barcelona —la plaça forta del sindicat— no és un gest menor. Tampoc ho és la caiguda de Miguel Ángel González o l'ascens de perfils obertament vinculats al sobiranisme com Rosa Maria Famadas. A falta de fonendo, n'hi ha prou amb una ullada per veure que les constants del sindicat han canviat, i ràpid. Anomenar-ho "reorganització interna" és elegant; "purga preventiva abans de campanya", força més exacte.
El problema no és tenir una línia política. El problema és negar-ho mentre es redibuixa el mapa intern de dalt a baix i es desplaça el sindicat cap a un espai que competeix directament amb Infermeres de Catalunya, un altre actor obertament independentista. Si l'objectiu és marcar múscul abans de les eleccions de l'ICS el 2027, el tractament aplicat és agressiu: fractura interna, soroll mediàtic i una sensació creixent d'improvisació. Això sí, encara són a temps de corregir el rumb abans de les eleccions.
