Un regidor de Barcelona en Comú ha tornat avui al ple amb un dels clàssics: convertir qualsevol desacord en un monòleg sobre els mitjans "incòmodes". Aquesta vegada, el torn ha estat per a Metrópoli i Crónica Global, als quals Pau González ha assenyalat amb un entusiasme que ha contrastat amb la manca de propostes noves. Més que una intervenció política, ha semblat una reposició d’un guió ja molt vist.
La seva crítica al suport municipal a iniciatives com Barcelona Desperta! ha sonat a déjà vu. González n’ha qüestionat l’existència sense entrar en el detall de per què els criteris d’audiència i representativitat funcionen per a altres mitjans… però no per a aquests. L’argument ha quedat a mig camí entre la desconfiança i la nostàlgia d’un ecosistema comunicatiu més afí.
També ha recuperat referències a litigis ja resolts, com si el pas del temps no hagués posat cada peça al seu lloc. Una insistència que, més que contundència, ha transmès una certa resistència a actualitzar el relat. Ha confós fiscalització amb animadversió i s’ha aferrat a debats que la ciutat ja té superats.
La seva sortida de to revela més frustració que convicció. La manca de projecte es disfressa d’indignació moral, i l’oposició es redueix a cops d’efecte contra qui informa. Però Barcelona necessita política adulta, no creuades personals.
