Perdoni, li hem fet alguna cosa?
Vam sentir a parlar de Dean Spielmann (Luxemburg, 1962) quan estava al capdavant del Tribunal Europeu de Drets Humans i, després de carregar-se d’una revolada la Doctrina Parot, va aconseguir que s’alliberessin més de 70 etarres tancats per assumptes molt seriosos. Curiosa manera de donar un cop de mà (al coll) a la democràcia espanyola (i a la democràcia en general).
Ara aquest senyor és l’advocat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i acaba de decidir que l’amnistia per als colpistes del procés posada en marxa per motius estrictament personals (el meu seient, el meu seient!) per Pedro Sánchez no només s’ajusta al dret comunitari, sinó que contribueix a la reconciliació entre espanyols i a aquesta pacificació en què només creu Salvador Illa pel que li convé.
Això dels interessos personals i partidistes de Sánchez, que tan clars ens semblen a alguns ressentits, és una cosa que el senyor Spielmann no contempla de cap manera. Senzillament, no li passa pel cap que Sánchez hagi pogut tenir una idea semblant, preocupat únicament com està l’home per protegir-nos als espanyols del feixisme rampant. Es creu (o fa veure que es creu) les bajanades sanchistes i ens urgeix a aplicar la seva tan merescuda amnistia a Puchi i als molt democràtics membres dels CDR, les connexions dels quals amb el terrorisme no ha trobat enlloc (es veu que el tall de carreteres o la presa de l’aeroport de Barcelona només van ser aldarulls emparats pel dret a la llibertat d’expressió, o d’extorsió, tant se val).
Una de dues: o aquest home no ha entès res del que va passar a Catalunya durant el maleït procés o, directament, sent simpatia pels separatistes, siguin violents o només semiviolents. Primer s’ho manega perquè s’hagi d’alliberar una colla de terroristes bascos, i després, hi posa el seu granet de sorra perquè pugui tornar Puchi a la terra i que els CDR segueixin en llibertat per poder dedicar-se a les seves coses (com fer d’informador per a la Plataforma per la Llengua d’Òscar Escudé, els més moderats, o amenaçar famílies que demanin classes de castellà a les escoles catalanes, els més radicals).
Se suposa que l’opinió de l’advocat del TJUE prefigura la decisió definitiva de la Comissió Europea, tot i que s’han donat casos en què no hi ha hagut coincidència. Si n’hi ha, d’aquí quatre dies veurem Cocomocho per la seva estimada Catalunya (juntament amb Comín, a qui potser se li permetrà robar carteres al metro en una nova mostra de la seva proverbial cleptomania). Net de pols i palla i, és clar, sense presentar cap disculpa pel tracte donat fa vuit anys a més de la meitat de la població catalana.
El Govern espanyol no li les demanarà. Al contrari, el més probable és que Sánchez el rebi a la Moncloa com a l’estadista internacional que és i li presenti a ell les excuses del pervers Estat espanyol (després d’assegurar-se que recupera el seu suport al nostre agonitzant Govern).
Que tots intuïm les tripijocs d’aquesta autoamnistia menys l’advocat del TJUE resulta, com a mínim, sospitós. I ens recorda que estem en molt males mans no només a Espanya, sinó també a Europa.