Cartel de Se vende en un balcón de una vivienda
+Economia

Panorama desolador: comprar un habitatge a Barcelona és gairebé un 95% més car que la mitjana nacional

La ciutat registra una pujada mensual de l'1,1% en l'últim mes de 2025, un avanç del 3,1% en l'últim trimestre i un increment interanual del 9,4%, assolint així el seu màxim històric, segons Idealista

T'interessa: Els lloguers rècord no frenen la inversió: el 70% de noves botigues a Barcelona són estrangeres

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Barcelona, en el context de l'habitatge, és una zona tensionada. La gran demanda, no satisfeta per l'escassa oferta, fa que els preus estiguin a l'alça. La inflació dels immobles, tant de lloguer com de venda, no deixa d'ascendir. Aquesta situació genera un maldecap per als ciutadans que busquen un domicili a la capital de Catalunya.

Idealista, portal especialitzat en vendes i lloguers d'habitatges, acostuma a analitzar la situació del mercat. Recull les dades de la seva plataforma i les aplica per fer estudis. D'aquesta manera, pot indagar les tendències de les diferents ciutats i elaborar mitjanes territorials. A nivell nacional, el preu mitjà de la venda de domicilis es va situar en 2.639 euros/m², amb una pujada anual del 16,2%.

Tendència alcista a Barcelona

Barcelona ha marcat un nou rècord al mercat immobiliari en tancar el 2025. Segons la informació facilitada per Idealista, el valor de l'habitatge ha escalat fins als 5.144 euros per metre quadrat, establint un nou màxim històric. Aquesta xifra és el resultat d'una tendència alcista contínua: els preus van repuntar un 1,1% l'últim mes, van acumular una alça del 3,1% en el quart trimestre i van consolidar un creixement interanual del 9,4%.

Ciutat de Barcelona

Ciutat de Barcelona

L'encariment del mercat residencial a Barcelona contrasta amb l'evolució del conjunt del país. Això significa que comprar habitatge a la ciutat és gairebé un 95% més car que la mitjana nacional, consolidant la ciutat com un dels mercats més tensionats d'Espanya.

El sostre dels 6.000 euros

Desglossant les dades per barris, la zona alta referma la seva exclusivitat amb preus que trenquen barreres. Sarrià-Sant Gervasi lidera la taula amb 6.814 euros/m² després d'una pujada del 12,1%, seguit molt de prop per l'Eixample (6.322 euros/m²) i Les Corts (6.308 euros/m²).

Aquests tres districtes han consolidat un exclusiu "club dels 6.000", on l'alta demanda manté les valoracions en màxims. L'Eixample, per exemple, creix per sobre del 10%, demostrant que l'interès pel centre neuràlgic no decau tot i uns preus prohibits per a la majoria de barcelonins.

Un pas per darrere, però superant la mitjana de la ciutat, es troba Gràcia amb 5.412 euros/m² i una alça del 7,7%. Aquest districte actua com una frontera entre el luxe més inaccessible i la resta de la ciutat, mantenint el seu atractiu intacte tot i la constant inflació immobiliària.

Pressió a la perifèria

A l'extrem oposat, la recerca desesperada d'habitatge assequible ha disparat la tensió sobre els barris més humils. Nou Barris, tot i ser el districte més barat (2.956 euros/m²), protagonitza la pujada més gran de tota la ciutat amb un espectacular increment del 15,7% interanual.

Aquest desplaçament de la demanda cap a la perifèria també es nota amb força a Sants-Montjuïc, que s'encareix un 12,7% fins als 4.481 euros/m². Altres zones com Sant Andreu (3.774 euros/m²) i Horta-Guinardó (3.863 euros/m²) resisteixen una mica millor, tot i que els seus preus segueixen escalant de manera constant.

Contagis

El mapa final de 2025 confirma que el "barat" està en vies d'extinció a la capital catalana. Tot i que la bretxa entre districtes segueix sent enorme, la tensió de preus es contagia ràpidament cap a les zones que històricament servien de refugi per a les butxaques més ajustades.

Davant d'aquest escenari, les previsions per a l'inici de 2026 no suggereixen un canvi de rumb immediat. La manca d'estoc disponible continuarà actuant com a suport per als preus, empenyent la demanda insatisfeta cap a municipis de l'àrea metropolitana. Així, el problema d'accessibilitat deixa de ser exclusiu de la capital per convertir-se en un desafiament regional, on viure a Barcelona es consolida cada cop més com un luxe a l'abast de pocs.