Catalunya, segona comunitat autònoma amb més assegurances mèdiques privades: el 43,4% de la població ja les contracta

Catalunya se situa entre les comunitats on l'assegurament privat té un pes més destacat. Segons l'informe de Sanitat, el 43,4% de la població catalana disposa d'una pòlissa mèdica, fet que la converteix en la segona regió amb més contractació, només per darrere de Madrid. Aquest percentatge reflecteix un ús molt estès de la cobertura privada i evidencia una tendència sostinguda a l'alça des de 2018.

El document apunta que aquest creixement respon a diversos factors, entre els quals la recerca de temps d'espera més reduïts i un major accés a determinats serveis diagnòstics i especialitzats. La xifra del 43,4% no només marca una diferència respecte a altres autonomies, sinó que mostra fins a quin punt l'assegurança privada s'ha integrat en els hàbits sanitaris d'una part significativa de la ciutadania catalana.

Pes creixent a la xarxa sanitària

A més de l'elevat assegurament privat, Catalunya destaca per la seva forta integració de centres no estatals dins el Sistema Nacional de Salut. L'informe assenyala que la comunitat compta amb 93 hospitals privats vinculats a la xarxa pública, la xifra més alta de tot el país. Aquest volum reflecteix un model sanitari on la col·laboració públic-privada té un paper estructural i no només complementari.

Aquest desplegament de centres concertats repercuteix directament en l'oferta assistencial disponible. La presència de tants hospitals privats dins el SNS permet ampliar capacitat, absorbir demanda i reforçar serveis en moments de pressió, tot i que també planteja debats sobre finançament, equitat i distribució de recursos. La regió es consolida així com el territori on aquesta fórmula té un desenvolupament més gran i més impacte en el funcionament del sistema de salut.

Finançament de l'activitat quirúrgica

L'anàlisi també subratlla el pes que té el finançament privat en determinades intervencions realitzades a la comunitat. En l'àmbit de la cirurgia major ambulatòria, la comunitat figura entre les que registren un percentatge més alt d'aportació privada, arribant al 67% del total de procediments. Aquesta dada la situa a la franja alta del país i reflecteix una notable participació del sector privat en aquest tipus d'activitat quirúrgica.

Aquesta tendència evidencia una dependència creixent de recursos no públics per sostenir part de l'activitat assistencial. Tot i que la col·laboració entre sistemes permet ampliar la capacitat de resposta, també obre interrogants sobre la sostenibilitat, l'accés en igualtat de condicions i l'equilibri entre finançament públic i privat. A Catalunya, aquest repartiment adquireix especial rellevància pel volum d'intervencions que es realitzen sota aquesta modalitat.

Un model en transformació

La recopilació de dades apunta que el territori no només destaca en assegurament privat i en nombre d'hospitals integrats al SNS, sinó també en l'ús de tecnologia sanitària gestionada per centres privats. La comunitat figura entre les regions amb més proporció d'equipament diagnòstic privat dins la xarxa pública, un element que contribueix a sostenir l'activitat assistencial i a absorbir part de la demanda creixent.

En conjunt, aquests indicadors mostren un sistema sanitari català marcat per una forta interacció entre el sector públic i el privat. Tot i que aquesta combinació permet ampliar capacitat i recursos, també planteja el repte de garantir un accés homogeni i una distribució equilibrada del finançament. Catalunya es consolida així com un dels territoris on aquesta evolució és més visible, reflectint un model complex que seguirà condicionat per la demanda, la inversió i les decisions estratègiques dels propers anys.