Què són els pisos zebra i per què triomfen a Catalunya: “Un fast food immobiliari que s’ha normalitzat”

La imatge es repeteix a perifèries i nous desenvolupaments urbans de tot Catalunya: blocs residencials alts, d’estètica monocroma i franges horitzontals blanques i negres que recorden el llom d’una zebra. 

Durant anys van passar desapercebuts, però avui formen part del paisatge urbà català i espanyol. Són els anomenats pisos zebra, un fenomen immobiliari que acumula seguidors i detractors, i que planteja preguntes clau per al futur de l’urbanisme i l’habitatge.

Encara que no està clar on va néixer el terme, un compte d’Instagram anomenat @bloque_cebra el va popularitzar. Està gestionat per joves arquitectes que busquen documentar l’aparició massiva d’aquesta tipologia. 

El que va començar com un exercici irònic entre col·legues es va convertir en un arxiu ciutadà amb milers d’exemples, molts d’ells ubicats a Catalunya. La viralitat del compte, expliquen els seus responsables, respon a la necessitat de posar nom a una tendència que creixia sense ser identificada: “calia etiquetar-la perquè qualsevol la pogués reconèixer”.

Com són

El seu senyal d’identitat és clar: bandes fosques que agrupen finestres i balcons, alternades amb franges clares que actuen com a superfícies opaques. Aquest patró es repeteix planta rere planta, creant façanes homogènies i fàcilment replicables. 

Més que un estil arquitectònic, els especialistes el descriuen com un “sistema productiu”: edificis concebuts des de criteris d’eficiència econòmica abans que des d’una reflexió urbanística.

Crítiques rebudes

Els arquitectes crítics amb aquest model adverteixen que molts d’aquests projectes “no es dissenyen, es tramiten”. Les causes són múltiples: promotors que busquen reduir temps i costos, normatives municipals centrades en alçades i volumetries però no en la qualitat arquitectònica, i despatxos obligats a encaixar projectes en fulls de càlcul. 

Tots aquests factors han afavorit que aquest tipus d’edificis proliferi de forma massiva. La situació ha generat un paisatge intercanviable entre municipis catalans com Lleida, Girona o Sabadell i ciutats de tot Espanya.

Els experts assenyalen que l’auge dels pisos zebra coincideix amb una dècada d’intensa construcció residencial després de la crisi de 2008. Per a molts promotors, aquest tipus d’edifici s’ha convertit en un producte segur: es ven ràpid, resulta atractiu en catàlegs i s’adapta a diferents rangs de preus. 

Aquesta versatilitat explica que a Catalunya convisquin versions de luxe amb terrasses corregudes i façanes ventilades al costat de promocions més econòmiques basades en panells prefabricats.

Lluxos i qualitat

Els professionals que analitzen el fenomen parlen d’una “normalització progressiva”. L’analogia més repetida és la de la granota bullida: la transformació del paisatge ha estat tan gradual que molts ciutadans no van percebre el canvi fins que es va tornar omnipresent. 

A això s’hi suma un imaginari comercial molt potent. Piscines, pistes de pàdel, gimnasos comunitaris, terres porcellànics que imiten marbre i habitatges amb àmplies zones privades formen un paquet aspiracional que ha estat escoltat. Però a quin cost?

Un model que reconfigura barris

A Catalunya, els mapes de @bloque_cebra assenyalen concentracions clares: zones de creixement a Lleida com la Bordeta, nous eixos residencials a Girona o perifèries metropolitanes de Barcelona on la construcció recent ha replicat aquest patró. 

Arquitectes com Jorge López Conde o Íñigo Berasategui advertien fa uns mesos a El País sobre l’homogeneïtzació de l’entorn construït. Els pisos zebra, diuen, no s’adapten a la climatologia ni als materials tradicionals de cada territori.

La seva replicabilitat genera una imatge urbana repetitiva i descontextualitzada. A més, la relació amb l’espai públic és mínima: façanes tancades, baixos comercials buits i recintes privats que reforcen la idea d’urbanitzacions encapsulades. 

Altres arquitectes alerten també de l’impacte interior: terres vinílics que imiten fusta, taulells que simulen pedra natural i elements prefabricats pensats per reduir costos.

Què diuen els promotors

Les promotores, però, defensen el model. Argumenten que es tracta d’un producte que funciona, que respon al que el comprador busca i que s’adapta als estàndards actuals, especialment en aïllament i eficiència energètica. 

Expliquen que la construcció industrialitzada redueix la necessitat de mà d’obra qualificada, escassa en el sector, i accelera els terminis sense comprometre la qualitat tècnica. Destaquen que l’auge de les façanes ventilades i les grans peces industrialitzades ve marcat pel Codi Tècnic de l’Edificació, que exigeix nivells més alts d’eficiència i aïllament. 

Un futur igual

L’estètica blanca i negra és, segons el sector, el resultat natural de combinar terrasses corregudes amb materials contemporanis i vidres foscos, una tendència predominant tant a Catalunya com a la resta del país.

Els col·legis professionals subratllen que la qualitat arquitectònica s’ha d’adaptar a l’entorn i alerten del risc de generar ciutats sense identitat. L’aparició de barris d’estètica uniforme i escassa barreja d’usos ja és una realitat.