Catalunya resisteix la desacceleració econòmica, segons Funcas: creixerà per sobre de la mitjana espanyola el 2025 i 2026

L'economia espanyola enceta un nou cicle marcat per l'esgotament dels motors que van impulsar la recuperació després de la pandèmia. El turisme comença a mostrar senyals de moderació, la indústria avança amb menys empenta i els fons europeus, que van actuar com a estímul extraordinari, comencen a perdre intensitat. En aquest context, les comunitats autònomes es preparen per a un escenari on el creixement serà més desigual i dependrà, cada cop més, de la seva capacitat estructural.

Aquest canvi afecta de manera diferent cada regió. Algunes avancen cap a un model guiat per la productivitat i l'atracció de talent, mentre que d'altres mantenen encara un marge d'expansió gràcies a la disponibilitat de mà d'obra i a una major dependència de la demanda. Les previsions dibuixen un mapa econòmic en plena transició on les diferències territorials s'accentuen, però també revelen oportunitats per a qui pugui consolidar un teixit productiu sòlid.

Tancament definitiu d'una de les botigues de torrons més mítiques de Barcelona: gairebé 40 anys oberta

Catalunya destaca

A partir d'aquí, Catalunya emergeix com una de les economies més dinàmiques del país. Segons les previsions de Funcas per al 2025 i 2026, la comunitat creixerà un 2,8% el 2025, impulsada per un sector serveis d'alt valor afegit, similar al que sosté l'avenç de Madrid. Aquest creixement se situa a prop del de les regions que lideraran el proper exercici —Balears, Canàries i Andalusia— i confirma la fortalesa de l'economia catalana en un moment de transició per al conjunt de l'Estat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, intervé en la sessió de control al Ple del Parlament després d'arribar del seu viatge oficial a Mèxic Kike Rincón / Europa Press

El 2026, la desacceleració serà generalitzada a tot el país. Tot i així, Catalunya mantindrà un ritme destacat, amb un 2%, superant la mitjana nacional prevista per Funcas, de l'1,9%. El territori tornarà a aparèixer en el grup de comunitats que resisteixen millor l'aturada econòmica, gràcies a la combinació de serveis avançats, dinamisme empresarial i un mercat laboral que continua ajustant-se.

Canvi de fase

Un dels elements més rellevants de l'anàlisi és el canvi de model productiu que travessa Catalunya. La comunitat s'acosta a mínims històrics d'atur, situant-se molt a prop de regions tradicionalment líders en ocupació com el País Basc, Navarra o Aragó. Aquesta reducció de l'atur obliga a replantejar les bases del creixement econòmic, ja que el marge d'incorporació de nous treballadors nacionals és cada cop més limitat.

L'atur continua baixant a Catalunya EUROPA PRESS

En aquest escenari, prenen protagonisme els factors d'oferta. Tant Catalunya com Madrid depenen ara, en major mesura, de l'augment de la població activa i de la productivitat per sostenir l'avenç econòmic. Quan la demanda deixa de ser el motor principal, la capacitat d'atreure talent i millorar l'eficiència del teixit productiu es converteix en condició imprescindible per mantenir el ritme d'expansió.

Pressió demogràfica

L'arribada d'immigració laboral ha estat clau per explicar el comportament recent de Catalunya. La comunitat és una de les tres regions que més immigrants rep en termes absoluts, juntament amb Madrid i la Comunitat Valenciana. Entre les tres concentren el 56% de la població estrangera que s'incorpora al país. Aquesta entrada massiva de treballadors ha permès reforçar el mercat laboral, compensar la pèrdua de població espanyola i sostenir l'activitat econòmica.

La immigració no només influeix en la població total. Segons Funcas, aproximadament el 40% de l'ocupació creada des de 2022 a Espanya ha estat ocupada per persones estrangeres. Actualment, més del 14% dels afiliats a la Seguretat Social pertanyen a aquest col·lectiu. En una comunitat com Catalunya, amb taxes d'atur reduïdes, aquest fenomen té un impacte directe en la capacitat de creixement i en la pressió sobre serveis essencials.

Què són els pisos zebra i per què triomfen a Catalunya: “Un fast food immobiliari que s'ha normalitzat”

Reptes immediats

Aquest nou equilibri planteja desafiaments. Amb una base laboral que creix i una economia que demanda mà d'obra qualificada, Catalunya necessita ampliar la seva oferta d'habitatge i reforçar la formació per evitar colls d'ampolla. La inversió en capital humà serà determinant per assegurar que la productivitat avanci al mateix temps que la població activa.

Al mateix temps, la desacceleració prevista per al 2026 exigirà adaptar-se a un escenari on el turisme i la indústria, dos pilars històrics, aportaran menys dinamisme. Catalunya es manté en una posició sòlida, però la continuïtat d'aquest lideratge dependrà de la seva capacitat per consolidar un model basat en innovació, talent i estabilitat empresarial.