Treballa 12 hores al dia i la seva empresa factura 20.000 euros al mes, però ell cobra 900: així viu Tobías, propietari d'una agència de màrqueting a Barcelona
Gran part dels ingressos de l'empresa es reinverteixen per assegurar-ne el creixement i la continuïtat, una situació habitual en petits negocis emergents
Notícies relacionades
L'emprenedoria digital s'ha convertit en un dels camins preferits per molts joves que busquen independència econòmica, flexibilitat i la possibilitat de crear un projecte propi des de zero. A les xarxes socials i podcasts proliferen testimonis que presenten aquesta via com un accés ràpid a l'èxit, amb ingressos elevats i una vida professional sense caps ni horaris. Tanmateix, la realitat que hi ha darrere de la majoria de projectes emergents s'assembla poc a aquest relat optimista.
Sota la superfície de xifres cridaneres i creixement aparent, abunden històries marcades per llargues jornades, reinversió contínua i un nivell de sacrifici personal que rarament es mostra en públic. La bretxa entre el que factura una empresa i el que realment percep el seu fundador sol ser enorme, especialment en els primers anys. I és precisament en aquest contrast on encaixa l'experiència d'un dels emprenedors que més atenció ha despertat recentment a Catalunya.
Qui és Tobías
La trajectòria de Tobías Siaed, fundador d'Eximia Studio, és un exemple clar d'aquesta cara menys visible de l'emprenedoria. Al seu canal de YouTube, el jove empresari reconeix obertament que el camí ha estat “difícil” i que només la constància li ha permès avançar. La seva agència de màrqueting digital, amb seu a Castelldefels, va néixer el 2021 i ofereix serveis que abasten des de publicitat en línia i SEO fins a producció audiovisual i desenvolupament web.
Segons el seu propi testimoni, la companyia arriba a una facturació de 20.000 euros mensuals, una xifra que podria suggerir estabilitat econòmica. Tanmateix, aquesta impressió s'esvaeix quan s'observen els números amb detall i s'analitza el funcionament intern d'un negoci que encara està en plena fase de construcció.
L'altra cara de l'èxit
Malgrat el volum d'ingressos que gestiona Eximia Studio, Tobías assegura que ell mateix només cobra 900 euros al mes. La seva jornada, a més, supera habitualment les 12 hores diàries, gairebé tots els dies de la setmana. Aquesta diferència entre facturació i remuneració personal trenca amb la imatge idealitzada de l'emprenedor que obté grans beneficis des del primer moment i revela la tensió econòmica que afronten moltes petites agències en la seva etapa inicial.
Gran part dels diners que entren a l'empresa es destinen a reinversió, una estratègia habitual en negocis que busquen consolidar-se: ampliar equip, assumir noves eines, cobrir despeses operatives o reforçar la presència comercial. En aquests casos, el benefici personal del fundador queda relegat a un segon pla, sovint durant anys.
Sacrifici i constància
Tobías ho explica sense embuts. La seva setmana laboral s'estén a tardes, nits, caps de setmana i festius. Gestiona campanyes, coordina equips, resol incidències i planifica el rumb de l'empresa. Tot això, assegura, forma part d'una aposta a llarg termini. “Fa tres anys que construeixo el meu futur, encara que encara no hagi arribat el retorn”, afirma. Aquesta visió de resistència és comuna entre joves emprenedors que treballen des de Catalunya per competir en un mercat saturat i canviant com el del màrqueting digital.
La incertesa és una constant. Ell mateix admet que no sempre sap si cada decisió és la correcta, però insisteix en la importància d'avançar: “No sé si ho estic fent bé o malament, però ho faig. I al final, això és el que importa”. El seu relat desmunta la narrativa triomfalista que circula a les xarxes i retorna a l'emprenedoria la seva dimensió més crua: la d'una cursa de fons que exigeix una enorme fortalesa emocional.
Una realitat compartida
El cas d'Eximia Studio no és aïllat. Darrere de moltes empreses que presumeixen de xifres creixents hi ha fundadors amb sous modestos i un nivell de dedicació que supera qualsevol jornada convencional. Aquest “costat ocult” de l'emprenedoria qüestiona la idea de l'èxit immediat i posa al centre el pes de la reinversió contínua, la disciplina i la capacitat de sostenir un projecte quan els resultats econòmics triguen a arribar.
Mentre l'empresa segueixi destinant recursos a créixer, qui la impulsen hauran d'assumir un cost personal significatiu. Tot i així, molts —com Tobías— mantenen la fe en el projecte i avancen amb la convicció que construir quelcom propi, des de Catalunya i amb visió de futur, també és una forma d'èxit. Una que no sempre es mesura en sous, però sí en perseverança, aprenentatge i capacitat de transformar una idea en una realitat tangible.
