Quants diners pot demanar de fiança una immobiliària o un propietari en llogar un pis a Catalunya

La recerca d'un pis de lloguer no és gens senzilla. L'oferta és notablement inferior a la demanda. D'altra banda, les condicions en què es troben els immobles no són bones. De fet, segons l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona, el 87% dels llogaters que resideixen a la capital de Catalunya ho fan en habitatges amb problemes d'habitabilitat.

El procés és d'allò més kafkià. Sondejar el mercat és esgotador. A més a més, quan apareix una opció que sembla bona, toca enfrontar-se a preus abusius. No només dels lloguers, sinó també de les fiances. Les immobiliàries i els propietaris dels immobles exigeixen garanties molt elevades. Això genera una despesa important que no tothom pot assumir.

Ja és oficial: una important cadena de supermercats obre un nou establiment a Catalunya i frega la centena

Situacions reals

Un informe publicat per Idealista a l'octubre indica que el preu mitjà d'un lloguer a Catalunya és de 19 euros per metre quadrat. A la normativa d'habitabilitat, s'exigeixen entre 36 i 40 metres quadrats per a un pis petit. Prenent com a referència els 40 metres, per ser la més rodona, surt un preu d'uns 760 euros mensuals. Dada que, depenent de la ciutat, està força desfasada.

Dos homes comproven els plànols d'un pis per llogar

El valor del lloguer és car, però la fiança també pot arribar a ser-ho. Normalment, se sol demanar igualar la quantitat de diners que costa un mes. Tanmateix, hi ha casos, no precisament pocs, en què s'exigeixen xifres que dupliquen o tripliquen una quota. Entrar a un nou pis, amb totes les despeses que suposa, i haver de posar, rescatant el preu assenyalat al paràgraf anterior, 1.520 o 2.280 euros és un autèntic maldecap.

Què diu la llei

La normativa que regula tota matèria relacionada amb els lloguers és la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), Llei 29/1994. Entre altres aspectes, tracta el tema de la fiança, especialment en el seu article 36. Diferencia entre un acord per a un habitatge i un altre per a un ús diferent de la residència habitual.

En cas que l'immoble vagi destinat a ser una llar, la quantitat màxima que es pot demanar com a garantia és una mensualitat. Si se li donarà un altre ús a l'immoble, com oficines, naus o locals, entre d'altres, el màxim són dues quotes. Aquests valors són obligatoris i no poden veure's augmentats per contracte. Tanmateix, hi ha un matís important.

Uri Vyce, inversor immobiliari, sobre el preu de l'habitatge: “Ja per sota de 650 euros no es lloga en cap punt d'Espanya”

Garanties addicionals

D'altra banda, la mateixa LAU regula que la part arrendadora pot sol·licitar garanties addicionals al mes de fiança. Aquest terme abasta tres conceptes: un aval bancari, la contractació d'un assegurança d'impagament i un dipòsit extra. No obstant això, des de 2019, la norma limita el valor afegit fins a dues quotes. D'aquesta manera, tres mensualitats és el màxim que es pot sol·licitar. D'altra banda, per a immobles destinats a usos que no són habitatges habituals, no hi ha límit.

A més, a Catalunya existeix una obligació específica: la fiança lliurada s'ha d'ingressar a l'INCASÒL, l'organisme públic que actua com a dipositari. El propietari disposa de dos mesos per formalitzar aquest tràmit i obtenir el resguard corresponent, document que serveix com a garantia per a ambdues parts. Si no es compleix aquest procediment, l'administració pot imposar sancions econòmiques, ja que la comunitat autònoma controla de manera estricta la gestió d'aquests dipòsits.

En definitiva, el lloguer continua sent un camí complex marcat per preus elevats, fiances difícils d'assumir i un mercat saturat. Tot i que la llei estableix límits i mecanismes de control, la situació continua sent desequilibrada. Això deixa molts llogaters en una posició fràgil davant d'un sistema que encara no garanteix un accés real i assequible a l'habitatge.