José Elías, empresari català, sobre l'habitatge: “El 90% de la gent no pot comprar-se un pis, però hi ha 600 assessors cobrant de l'Estat”

Els joves tenen diverses prioritats a la vida, però quan s'arriba a una edat n'hi ha una que es converteix en la principal i és la d'independitzar-se. Concretament, accedir a un habitatge passa de ser una prioritat a ser una preocupació.

Això passa a causa de diversos factors com els preus elevats, l'escassetat d'oferta, la precarietat laboral, són els principals factors que estan agreujant la crisi estructural de l'habitatge a Catalunya i a la resta d'Espanya.

Marc Urgell, assessor fiscal, sobre el seu negoci: “A Espanya un sou de 3.000 euros costa 6.000 a l'empresari; a Andorra no”

En aquest context, si analitzem el preu de l'habitatge d'avui en dia, aquest s'ha vist duplicat en l'última dècada, arribant a assolir els 6.738 euros per metre quadrat en certs barris de Barcelona.

José Elías, empresari milionari català, exposa que “el 90% de la gent no pot comprar-se un pis”, una xifra que com a mínim aclapara. “La majoria que conec té les mateixes preocupacions: arribar a final de mes, tenir una mica d'oci i poder comprar-se un pis. Això és el que preocupa el 90% de la gent”, assegura.

Iván, autònom i propietari d'un negoci de neteges: “Vaig començar amb 300 euros al compte i el primer any vaig facturar 90.000”

"Cap polític en parla"

A més, l'empresari critica en aquesta línia la deixadesa per part dels qui governen: “Cap polític en parla. No ho veig reflectit en cap discurs polític. Parlen de moltes coses, però no de garantir que la gent tingui on viure, ni que pugui gaudir del seu temps lliure sense estar ofegada”, sentencia l'empresari.

Elías ho té clar i el problema rau en qui mana que no atén la problemàtica que pateix la societat amb l'accés a l'habitatge a Espanya: “I l'urgent avui és que la gent no pot pagar el seu pis ni omplir la nevera sense fer malabars. Si els polítics baixessin al fang i escoltessin la gent, entendrien què cal arreglar primer. Però no ho fan i per això el desafecció creix. Perquè mentre ells miren al nord, la gent fa anys que va al sud”.

Una dona critica el servei de Taxi a Barcelona: "35 minuts des que vaig trucar i no va aparèixer ningú, vaig haver de trucar a un cabify"

Això genera que els joves no puguin permetre's la compra d'un habitatge, veient-se obligats a compartir pisos o buscar solucions i alternatives d'allotjament. Fa uns dies, explicàvem el cas d'una jove veneçolana que s'enfrontava a un lloguer de 1.600 euros. No és possible que un lloguer d'un pis petitó d'una o dues habitacions costi 1.600 euros o 1.500 euros i el salari mínim sigui 1.200 euros.

A Catalunya, no sembla que hagi de millorar a curt termini, perquè hi ha escassetat d'obra nova, hi ha molta pressió de l'habitatge turístic i les regulacions recents no faciliten el panorama per als compradors que es veuen obligats a actuar amb pressió i rapidesa.

Rodolfo, expert en habitatge: “A Madrid i Barcelona el preu de l'habitatge ha pujat més del 100% des de 2013”

Per això, els compradors s'han de preparar al màxim possible per recórrer al finançament bancari i assumir que aquest procés no sempre és possible en aquest mercat immobiliari.