Entrevista a Clara Serrajordi: “No em comparo amb l’Alexia i l’Aitana, jugo com jo sé”

Clara Serrajordi Díaz (7 de desembre de 2007, Llinars del Vallès) és futbolista professional al Barça Femení amb 17 anys. Després de descartar la gimnàstica rítmica, va donar les primeres puntades de peu al futbol en un equip mixt del CE Llinars, animada pel seu germà i la seva millor amiga. Aquell hobby extraescolar es va convertir, inconscientment, en la seva gran passió. Aquest talent natural per dominar l’esfèric es va polir a la Masia del FC Barcelona. Cada temporada, la migcampista vallesana pujava diversos esglaons en una ascensió imparable fins a l’elit del futbol.

Abans de complir la majoria d’edat, ja ha debutat al primer equip blaugrana, de la mà de Pere Romeu, i a la selecció espanyola absoluta, convocada per Sonia Bermúdez. La Clara ha complert el somni de milions de persones amb la mateixa senzillesa d’una nena que només pretenia gaudir i trobar la felicitat amb la pilota als peus. El seu amor pel futbol ha trencat estereotips i prejudicis sobre el futbol femení, i ha après a forjar amistats més enllà de la tensa rivalitat dels clàssics. Serrajordi ja és una de les grans promeses del futbol espanyol, comparada amb estrelles de la talla de Alexia Putellas, Aitana Bonmatí i Patri Guijarro quan tot just comença la seva carrera professional.

Campiona d’Europa sub-19 aquest estiu. Inclosa en el millor onze amb un gol i dues assistències a la final. Campiona de la Lliga F el dia del teu debut. No està gens malament, i si tot va bé disputaràs el teu primer clàssic amb 17 anys. Com definiries aquests últims mesos que han estat tan frenètics?



Molt especials. Em sento superafortunada. Per mi són tot somnis els que estic complint i estic molt contenta d’estar al millor equip del món.



Quants anys fa que jugues a futbol? Sabem que ets al Barça des dels 11 anys. Vas començar a jugar a futbol ja de petita o vas començar amb un altre esport?



Vaig començar amb la rítmica perquè la meva germana la practicava. Després em vaig passar al futbol pel meu germà. Vaig anar al club del meu poble, el CE Llinars, als 6 anys. Vaig estar al Llinars alguns anys i després a Aleví vaig anar al CE Llerona. Allà ja vaig començar a jugar amb noies perquè abans jugava amb nois. Vaig estar un any al Llerona i després ja vaig fitxar pel Barça.

Què va ser el que et va moure a fer aquest salt de rítmica al futbol? Hi va haver alguna persona que t’ajudés a fer el pas?



Sobretot el meu germà, perquè a casa sempre teníem un camp petit de futbol i ens posàvem allà a jugar. Vaig veure que la rítmica no era el meu i gràcies al meu germà em vaig canviar.



Ara que parles d’aquella època, dels primers anys jugant a futbol a Llinars del Vallès, on vas començar des de ben petita, tenim un vídeo d’una persona especial que et vol enviar un missatge.

Qui és ella? Què ens pots dir d’ella?



És la meva infància. Vaig estar amb ella [Anna] des que vaig començar l’escola fins a l’ESO i és una persona superspecial per mi.

Què recordes d’aquells primers anys al CE Llinars? Quins records tens d’aquella època, no només amb l’Anna, sinó sobre els teus inicis en general al futbol?



Recordo que vam començar a l’Escoleta. Érem les petites i recordo que m’ho passava superbé. Era com estar al pati de l’escola i allà va ser on vaig descobrir que el futbol era el meu. Llavors vaig començar prebenjamí i vaig guanyar la meva primera lliga. Recordo que teníem un ‘equipàs’.



I com era la relació amb els teus companys? Perquè l’equip era mixt, oi?



Sí, recordo que la relació era superbona. Amb la meva millor amiga, que era ella [Anna], ens portàvem superbé amb la resta, però també ens separaven als vestidors a l’hora de dutxar-nos. Igualment, sempre ens havíem portat molt bé amb els nois. Els nostres aniversaris també els celebràvem amb ells.

"Messi era el millor per a mi"

I quan començaves, qui eren els teus referents en el futbol?



Jo mirava el futbol, però no m’enterava gaire. No en tenia gaire idea, però recordo molt Messi i també Iniesta. Després ja es va retirar, però sobretot Messi. Era el millor per a mi.



Intentaves imitar-lo?



Bé, ni m’ho proposava al meu cap imitar-lo. Era molt petita.

Després d’acabar l’etapa de Benjamí al Llinars vas anar al Llerona, on només vas jugar una temporada d’Aleví abans de captar l’atenció del Barça. Com vas viure aquest canvi tan gran en la metodologia, l’exigència als entrenaments i el salt de nivell?



Vaig venir a Barcelona a provar durant quatre entrenaments i els dos últims crec que van ser amb l’equip que hi havia en aquell moment. Va ser una bogeria. Eren totes superbones. Recordo que quan jugàvem contra elles eren boníssimes, però entrenar juntes va ser molt diferent. Es notava molt la diferència.



Ja portes una temporada aquí a la Masia, allunyada de la teva família. Com ha estat aquest procés d’arribar aquí a la Masia i haver d’estar més lluny de la teva família?



És una cosa que jo volia, perquè cada matí fer el trajecte era una pallissa. Quan em van donar Masia va ser com… Quina descans! Ho vaig notar també en el rendiment. A la meva família, òbviament, la trobava molt a faltar, però ara ja m’hi he acostumat i sempre em venen a veure. Quan poden, venen a sopar amb mi, així que molt bé.

I ara que has entrat al primer equip del Barça, amb qui has fet bones amistats al vestidor?



Sobretot amb l’Aïcha, que estava al Barça B i a l’Europeu. Ja em portava superbé amb ella i ara em segueixo portant igual. És amb qui tinc més relació, però totes m’han acollit molt bé al vestidor. Cadascuna m’aporta una cosa diferent i estic supercòmoda.



Ara que parles de l’Aïcha; us van donar la fitxa del primer equip al mateix moment. Qui serà la propera Clara Serrajordi o la propera Aïcha del primer equip a fer el salt?



No ho sé, moltes s’ho mereixen. Ara estan pujant la Carla Juliá, l’Ainoa Gómez, la Natalia Escot i la Martina Fenger.

La temporada passada vas tenir l’oportunitat de debutar al primer equip, vas jugar nou minuts, vas substituir l’Aitana i a sobre vas guanyar la Lliga aquell dia, què més es pot demanar? Quines van ser les teves sensacions abans i després de complir aquell somni?



Anar convocada per mi ja era superspecial, perquè sabia que celebraríem el títol de Lliga. A més, em van donar aquells minuts, així que em vaig sentir superafortunada i estic molt agraïda al club. Vaig sentir que estava complint un somni i amb molta alegria.



No hi havia nervis abans d’entrar?



Va ser estrany, no ho sé, no eren nervis, eren més ganes.



I recordes com va ser la primera vegada que Pere Romeu et va trucar, no per jugar, sinó per una convocatòria?



No va ser una convocatòria oficial, sinó la pretemporada de l’any passat. Vaig anar a la gira i allà vaig tenir la meva primera experiència amb el primer equip. Després ja vaig jugar la Copa Catalunya contra el Lleida.

Ara ja ets una més al vestidor, fins i tot et comparen amb les millors del món. Algú molt proper a tu ens ha dit que el teu estil de joc es definiria com una barreja d’Aitana, Alexia i Patri. Amb quina diries que t’assembles més de les tres?



No em veig com elles. És molt difícil arribar a com són elles. Llavors, jo jugo com jo sé i si puc treure coses d’elles, doncs ho intentaré.

"L’Aitana, l’Alexia i la Patri m’ajuden molt a millorar"

Quins consells et donen elles al vestidor?



Per exemple, si jugo de pivot, la Patri m’ajuda a millorar coses. Que giri més el joc. Quins desplaçaments he de fer en llarg. En canvi, si jugo d’interior, em diuen que xuti més. Petits detalls que elles veuen que jo potser no veig. M’ajuden molt.



Pere Romeu ja t’ha provat d’interior i de pivot. Has jugat gairebé a totes les posicions del mig del camp. Quina és la teva preferida?



La que em necessitin. Aquesta temporada estic jugant més de sis i m’està agradant, però des de sempre he estat interior i també m’agrada molt. Al final, la que pensi el míster i en la que pugui ajudar més.



En Pere ha estat el teu gran valedor. A la pretemporada vas viatjar a Mèxic, com l’any passat, com una de les grans novetats, i en qüestió de tres mesos, has passat de ser una de les novetats a ser titular a la primera jornada. T’esperaves un salt tan gran, des de principi d’estiu fins al final?



No, la veritat. Jo no m’esperava res. Totes les oportunitats que tenia les intentava aprofitar al màxim, i al final si ha estat així, doncs ha estat així i a aprofitar-ho.

El Barça és una potència mundial en l’esport femení, i malauradament la Lliga F es queda una mica enrere del que és el Barça, a nivell d’infraestructures i d’aposta econòmica. Et preocupa que la Lliga F es pugui quedar endarrerida respecte a altres competicions pioneres en aquest sentit, com és Estats Units o la Women's Super League a Anglaterra?

Al final és el meu primer any aquí i no en tinc gaire idea, però sí que cada vegada es veu que van millorant coses. Aquest any, per exemple, tenim el VAR i ja es veu que estan intentant posar-hi més diners. A veure si va creixent una mica més cada vegada.



Paral·lelament al Barça, has anat fent passos ferms fins a debutar amb la selecció absoluta contra Suècia. A l’estiu vas guanyar l’Europeu sub-19 i el 2024 el sub-17. Quines diferències has trobat entre el que et demana en Pere Romeu i el que et demanen a la selecció espanyola?



A l’absoluta no he pogut estar gaire, però em demanen una cosa semblant. Com que gairebé totes les meves companyes són les mateixes aquí [Barça] que a la selecció, jo intento fer-ho igual i el millor possible.

Has passat per la sub-17, sub-19 i ara has arribat a l’absoluta. Als vestidors has hagut de coincidir amb jugadores del Reial Madrid. Hi ha una rivalitat molt gran amb el club blanc. Com gestiones aquestes relacions amb gent del Reial Madrid? M’imagino que bé, però hi ha algun pique dins el vestidor?



Sempre m’he portat superbé en categories inferiors amb totes les del Madrid i som superamigues. Fins i tot fem viatges a vegades juntes. Després, al camp, si juguem contra elles totes volem guanyar i el pique és més gran perquè ens coneixem molt i ens portem molt bé. Ara, en el clàssic d’aquest cap de setmana, de les categories inferiors, no ens enfrontem a moltes, però sí que l’any passat en el clàssic amb el Barça B vam jugar contra elles i hi va haver rivalitat. Però al final és un clàssic i totes volem guanyar. És un partidàs, així que intentarem anar a per totes i a guanyar.



Just en la convocatòria del teu debut ha tornat gent com la Jenni Hermoso i la Mapi León. Deu haver estat molt especial aquest retorn de la Jenni després de tants anys. Tu no la devies tractar tant perquè venies de les inferiors, però, com has vist a nivell de vestidor aquest retrobament amb tantes amigues del Barça?



Molt bé. Jo vaig estar supercòmoda i contenta d’estar allà. Totes em van ajudar molt i teníem molt bon rotllo. Així que molt bé, molt contenta.

I sobre el teu debut amb la nova entrenadora, Sonia Bermúdez, quins consells i ordres tàctiques et va donar per aquell debut?



Res, que gaudís i que ho fes com jo sabia. Que tot aniria bé, i així va ser.



I ja per acabar. Ara que has debutat amb la selecció, et veus jugant el Mundial 2027 amb Espanya?



A mi el que em vingui. Si puc estar-hi serà un plaer. És un somni per mi estar en un Mundial i si em ve em vindrà i si no, doncs a seguir treballant que hi haurà més Mundials i em queda molta carrera per davant.