L'estrella més assenyalada del Barça de bàsquet després de la debacle contra el Reial Madrid de bàsquet en el clàssic

Joan Peñarroya no aixeca cap. L'inici del Barça de bàsquet aquest curs no va ser precisament fàcil. Les dues primeres setmanes van estar plenes de dubtes i més derrotes de les esperades, però lentament i amb esforç, els resultats van acabar arribant. Tanmateix, la dinàmica positiva va durar poc i, ara, amb la derrota davant el Reial Madrid al Palau, el conjunt blaugrana arriba a un punt límit. Els culpables d'aquesta situació són diversos, però hi ha un jugador en concret que surt del partit més assenyalat que cap altre.

De menys a encara menys

Es tracta de Willy Hernángomez. L'interior madrileny va tornar a jugar molt menys del que s'esperava i en els seus pocs minuts va demostrar que el seu nivell actual està molt lluny del que s'esperava d'ell. En nou minuts sobre el parquet, Willy va acumular només 3 punts i 3 rebots, emmarcant una nova nit negra a la Ciutat Comtal.

De fet, el seu moment més destacat del partit va ser des de la línia del tir lliure. El 5 culer va llençar el seu primer tir lliure després d'aconseguir una falta de tir i el llançament va ser erràtic. En aquell moment el Barça de bàsquet perdia de 16 punts, però la diferència al marcador no és el més important de l'acció.

"És una vergonya"

Després de fallar el tir, el realitzador de la transmissió de televisió per Movistar Plus va decidir enfocar la graderia, més concretament als seients ocupats per Juan Carlos Navarro i Mario Bruno, la seva mà dreta. D'aquesta manera, la càmera va captar la reacció d'ambdós i per tant es van poder intuir les paraules de Bruno just després de veure el llançament: "És una vergonya. Vergonya".

La reacció, conseqüència de la pura desesperació que sentia en aquell moment, es va fer viral a les xarxes socials, on alguns aficionats culers demanen la seva dimissió, igual que va fer el Palau amb Josep Cubells. Sigui o no sigui una reacció admissible, la realitat és que el partit de Willy va ser pobre i sembla que cada cop més, Joan Peñarroya el relleva a un rol més residual.